Viladamat

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaViladamat
Escut de Viladamat
Escut de Viladamat
Puerta y muro de Viladamat.jpg

Localització
Localització de Viladamat respecte de l'Alt Empordà.svg
42° 08′ 07″ N, 3° 04′ 34″ E / 42.135277777778°N,3.0761111111111°E / 42.135277777778; 3.0761111111111
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Girona
Comarca Alt Empordà
Entitats de població 2
Població
Total 466 (2016)
• Densitat 39,83 hab/km²
Gentilici viladamatenc, viladamatenca
Geografia
Superfície 11,7 km²
Altitud 13 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Irene Palol Ribas
Indicatius
Codi postal 17137
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17217
Codi IDESCAT 172174
Modifica dades a Wikidata

Viladamat és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà, anomenat Vilademat fins a 1983. Té conreus de secà i de regadiu, que són l'activitat econòmica principal del municipi juntament amb la ramaderia bovina, porcina i aviram. Per la seva proximitat amb la Costa Brava, s'hi desenvolupen activitats d'atenció als forasters com l'hostaleria.

El malnom dels viladamatencs és salta-recs.

Entitat de població Habitants (2007)
Palauborrell 10
Viladamat 430
Font: Municat

Història[modifica]

Es té constància d'assentaments ibers, i a partir del segle I aC, es detecten els primers assentaments romans. Destaquen el jaciment de l'Olivet d'en Pujol, un magatzem romà del segle II aC amb diverses sitges ibèriques amortitzades el segle IV aC; la vil·la romana de Tolegassos abandonada definitivament a mitjan segle IV dC; i la vil·la que es troba al Mas Notari, on s'han documentat restes de ceràmica romana. L'etimologia de Viladamat prové del nom Amatus, possiblement una vil·la romana que no s'ha trobat.[1]

La primera menció del poble de Viladamat es troba documentada l'any 1060, en una donació de la comtessa emporitana Guisla a l'església de Girona. Es tracta de la donació d'un alou a la vora de Villam Amati. Ja l'any 1078, el comte Ponç I d'Empúries, va deixar en testament un mas a Viladamat en benefici del monestir de Sant Pere de Rodes. L'any 1280 el monestir de Sant Pere de Rodes va adquirir la senyoria i la jurisdicció de Viladamat de Guillem de Montgrí.[1]

El poble quedava inclòs dins de la parròquia de l'església de Sant Feliu de la Garriga, mencionada l'any 1060 com a Sancti Felicis de Garrigua a la vora de Villam Amati. Tot i que al municipi de Viladamat existia una capella auxiliar agregada dedicada a sant Quirc, a prop del camí d'Albons. Aquest lloc era conegut aleshores com a Mercadal del Pont de Sant Quirc. Aquest topònim, juntament amb places com "la de l'Oli" o "de la Llana", indica que al poble s'hi celebraven mercats.[1]

El 21 de novembre de 1467 es va lliurar la batalla de Viladamat durant la Guerra Civil Catalana entre Joan II i el príncep Ferran. Joan Ramon Folc IV de Cardona és derrotat amb les tropes reialistes i el futur rei Catòlic es va refugiar a una casa de Viladamat, possiblement a Can Briolf, construït el 1484. Com a represàlia, les tropes de Joan II van cremar el poble.[1]

A partir del segle XVI, la comarca va es va transformar en una zona de gran conflictivitat degut a les incursions dels pirates nord-africans i els efectes del bandolerisme. Durant la Guerra dels Segadors, Joan de Margarit i de Biure, senyor del castell de Sant Feliu de la Garriga, era partidari del bàndol dels cadells i el seu castell va ser incendiat per les tropes castellanes com a represàlia. Durant el segle XVI, al nucli vell de Viladamat es van construir nombrosos casals i cases pairals que han perdurat, com Mas Escot i Mas Briolf. L'economia bàsica va ser fonamentalment agrícola, amb un destacat protagonisme del conreu de l'olivera, tal com queda simbolitzat amb l'olivera mil·lenària situada en la plaça de l'Església.[1]

La població va pertànyer fins a l'any 1621 al monestir de Sant Pere de Rodes. A partir de l'any 1617, es va concedir el títol de sufragània a la nova església de Sant Quirze. L'any 1753, degut a l'estat de ruïna de l'església de Sant Feliu de la Garriga, els seus objectes de culte més valuosos van ser traslladats a la nova església de Viladamat, i l'any 1843, Sant Quirze de Viladamat va quedar com a única parròquia del poble.[1]

El nucli urbà de Viladamat no va patir grans transformacions urbanístiques fins al començament del segle XX, quan la població va començar a créixer fora dels límits de l'antic nucli, la qual cosa fomentà la formació del raval de les Cases Noves. Durant la Guerra Civil Espanyola, l'aviació franquista va bombardejar la població civil de Viladamat el 3 de febrer de 1939, en plena retirada republicana.[1]

Política[modifica]

Resultats municipals 2015 - Participació: 79,08%[2]

Candidatura Vots %Vots Regidors
Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu (CUP-PA 215 78,75% 6
Convergència i Unió (CiU) 47 17,22% 1
Vot en Blanc 11 4,3% -

Regidors electes en les eleccions municipals de 2015

Nom del Regidor Partit Polític
Rober Sabater i Costa CUP-PA
Josep Maria Gasull i Perpiñà CUP-PA
Dolors Pons Sais CUP-PA
Marc Alabau Roura CUP-PA
Dani Armengol Garcia CUP-PA
Narcís Font Lloveras CUP-PA
Cristina Vila Urzanqui CiU
Resultats municipals 2011- Participació: 87,29%[3]
Candidatura Vots %Vots Regidors
Candidatura d'Unitat Popular - Poble Actiu (CUP-PA) 149 47,30 4
Independents per Viladamat- Progrés Municipal (IpV-PM) 137 43,49 3
Convergència i Unió (CiU) 27 8,57 -
Vot en blanc 2 0,63 -
Regidors electes en les Eleccions Municipals de 2011
Nom dels regidors Partit polític
Irene Palol Ribas CUP-PA
Robert Sabater Costa CUP-PA
Josep Maria Rocas Guri CUP-PA
Xavier Carreras Ferran CUP-PA
Joan Bardera Motas IpV-PM
Miquel Planas Arnay IpV-PM
Gemma Llanes Túrias IpV-PM

Indrets d'interès[modifica]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
26 - 33 170 192 484 448 398 450 467
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
461 446 386 423 428 447 383 365 386 398
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
401 408 417 397 404 421 439 458 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Personatges cèlebres[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Viladamat». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2014].
  2. «Resultats Eleccions 24 Maig. Diari ARA» (en català).
  3. Ministeri de l'Interior (castellà)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Viladamat Modifica l'enllaç a Wikidata