Vilafant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaVilafant
Escut de Vilafant
Escut de Vilafant
Palau Sabaldòria (Vilafant).jpg
Mas i restes del castell de Palol Sabaldòria

Localització
Localització de Vilafant respecte de l'Alt Empordà.svg
42° 14′ 56″ N, 2° 56′ 20″ E / 42.248888888889°N,2.9388888888889°E / 42.248888888889; 2.9388888888889
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Alt Empordà
Municipis 3
Població
Total 5.466 (2016)
• Densitat 654,61 hab/km²
Gentilici Vilafantenc, vilafantenca
Geografia
Superfície 8,35 km²
Altitud 54 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Consol Cantenys Arboli
Indicatius
Codi postal 17740
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17221
Codi IDESCAT 172214
Altres dades
Agermanament Rovetta
Modifica dades a Wikidata
Alzina de la font de Can Massanet
El riu Manol al seu pas per Vilafant
L'ermita preromànica de Palol Sabaldòria
La casa pairal de Can Puig Massanet
La Bòbila d'en Soler

Vilafant és un municipi de l'Alt Empordà situat al centre-sud de la comarca, a la vall mitjana del riu Manol.

El terme municipal, d'una extensió de 8,37 km², és al sud-oest de Figueres, capital de comarca. També limita amb Santa Llogaia d'Àlguema al sud, amb Borrassà al sud-oest i amb Avinyonet de Puigventós al nord-oest.

El municipi, format per diversos nuclis de població, està regat pel riu Manol, afluent de la Muga, i el creuen diverses infraestructures, com l'autopista AP7 Nord i el Tren de Gran Velocitat entre Barcelona i Perpinyà, que fa parada a l'estació Figueres-Vilafant.[1]

Patrimoni cultural[modifica | modifica el codi]

Dins el terme de Vilafant destaca el conjunt arquitectònic de Palol Sabaldòria, format per les restes de l'església preromànica de Sant Miquel, del segle XI, el castell medieval de Palol Sabaldòria, del segle XII (declarat Bé cultural d'interès nacional), el mas de Palol, les excavacions arqueològiques de jaciments ibèrics[2] i la bòbila d'en Soler, antiga fàbrica de totxanes construïda el 1880. Al nucli antic de la vila hi destaquen, pel seu interès cultural i arquitectònic, l'església parroquial de Sant Cebrià, dels segles XIII-XIV, amb una portalada neoclàssica; el mas Requesens, del segle XVI, amb un portal adovellat i una finestra gòtico-renaixentista; la casa pairal de Can Puig Massanet, del segle XVIII, i quatre torres d'estil modernista popular de principis del segle XX: la torre Manol, la torre d’en Dolfo Soler, la torre Ginjaume i la torre Soler dels mosaics.[3][4][5]

Entorn natural[modifica | modifica el codi]

Pel que fa als valors naturals i paisatgístics, els dos entorns més representatius del municipi són els espais agrícoles i la zona humida lligada al riu Manol. Les vores del riu es caracteritzen per presentar una gran biodiversitat i ambients naturals molt diferents amb només uns quants metres de desnivell. Prop de l'aigua i al curs del riu s'hi distingeix la vegetació herbàcia i la fauna pròpia d'entorns humits de ribera. A mesura que ens allunyem de les zones humides, el sotabosc dominant és el propi de zones més àrides i assolellades. Al seu pas per Vilafant, el riu Manol, de cabal irregular, es caracteritza per formar gorgues profundes, com la gorga Blava, la gorga de Palol, la gorga d'en Baqué o la gorga dels Figuerencs, a la qual solia anar-hi Salvador Dalí.[6] Prop del riu es troba l'alzina de la font de Can Massanet, exemplar centenari de grans dimensions catalogat com a arbre monumental per la Generalitat de Catalunya.[7][8]

Història[modifica | modifica el codi]

La primera documentació coneguda on es cita Vilafant data de 1017. Es tracta d'una butlla del papa Benet VIII a favor de Sant Esteve de Banyoles, on es fa constar que aquest cenobi posseïa una vinya "in Villa Fedanti" (Vilafant). Posteriorment, el 1020, el comte Bernat Tallaferro, en el seu testament fa constar que deixa al seu fill Berenguer l’alou que tenia "infra terminos de villa Palaciol sive in villa Fedancio" (Palol Sabaldòria de Vilafant). El 1182 és documentat un personatge anomenat Arnau de Palol. I un descendent seu, Ramon de Palol, fou prior de Lledó entre el 1305 i el 1328, any que morí. Aquests personatges eren del llinatge originat a Palol Sabaldòria, dins el municipi de Vilafant. L’any 1698 Vilafant i Palol Sabaldòria eren pertinences de la batllia reial de Figueres.[9][5]

L'economia primària de Vilafant, basada en l'agricultura i, en menor part, la ramaderia, va experimentar un gran canvi amb el desenvolupament de la indústria de la rajoleria, que aprofitava la gran quantitat de sediments argilosos existents a prop del riu Manol per a la fabricació de rajoles. El 1620 hi havia quinze forns en funcionament, i a mitjan segle XVIII hi funcionaven onze petites fàbriques o bòbiles familiars que abastien la demanda originada per la construcció del castell de Figueres (1753-1766). L’any 1880 es va muntar la gran bòbila de Rafel Soler, a la zona de Palol Sabaldòria, que va abastir de rajols, entre altres, les obres de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Amb la Bòbila d'en Soler van començar a desaparèixer els forns familiars, però va augmentar la població de la vila amb l'arribada de nous treballadors i de les seves famílies.[10]

La indústria del rajol va donar lloc a altres activitats econòmiques vinculades a la construcció, com la fabricació de mosaics a la fàbrica de Joan Soler, inaugurada el 1913, i la proliferació de guixaires, que van gaudir de gran reputació a la comarca des dels anys 20 i durant la segona meitat del segle XX.[11] Tota aquesta activitat industrial, vinculada a la construcció, ha deixat petjada en l'imaginari col·lectiu del poble, fins al punt que els gegants de la vila, en Cebrià i la Carme, representen una parella de rajolers[12] i, durant molts anys, Vilafant ha estat anomenada popularment "mare de pobles", ja que de la seva terra n'ha sortit el material per construir-ne d'altres.[10]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants (2007)
Camp dels Enginyers 2.395
Les Forques 1.558
Vilafant 1.240
Font: Municat

La població de Vilafant viu distribuïda en tres nuclis diferenciats:

  • Nucli antic. Format per les restes de l'antic poble medieval i els eixamples que es van construir posteriorment. Aquesta denominació també abasta El Parc de Vilafant, la continuació urbanística més nova del nucli antic.
  • Les Forques. Aquesta urbanització es va iniciar l'any 1962, al sud-est del municipi, vorejant el terme municipal de Figueres.
  • El Camp dels Enginyers, Les Closes d'en Clarà i Les Arengades Aquestes urbanitzacions, situades al nord-est i també a prop de Figueres, es van començar a construir a principis dels anys 60.
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
11 14 14 105 304 599 578 631 509 609
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
588 606 569 584 689 1.183 1.507 2.639 2.937 3.085
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
3.467 3.636 4.100 4.359 4.657 5.013 5.314 5.429 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vilafant és un poble en continu creixement. Com la majoria de municipis empordanesos, la població va augmentar bastant durant els segles XVIII i XIX, a causa de la prosperitat agrícola. Contemporàniament, des de l'any 1991 fins al 2005, el municipi ha experimentat un increment de població de més d'un 69%.

Centres educatius[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Web de l'Ajuntament de Vilafant» (en català).
  2. «Memòria arqueològica de Palol Sabaldòria». Generalitat de Catalunya.
  3. «Els masos de Vilafant».
  4. «L'eixample urbà de Vilafant».
  5. 5,0 5,1 Bernils Mach, Josep M. Vilafant (en català). Girona: Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona, 1997. ISBN 84-86812-63-1. 
  6. «Itinerari per les ribes del Manol».
  7. «El riu Manol».
  8. «Alzina de la font de Can Massanet».
  9. «"Vilafant", dins Enciclopèdia Catalana» (en català). Enciclopèdia Catalana.
  10. 10,0 10,1 «Els rajolers».
  11. «La indústria».
  12. «Els gegants de Vilafant».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilafant Modifica l'enllaç a Wikidata