Castell de Sant Ferran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Castell de Sant Ferran (desambiguació)».
Castell de Sant Ferran
Fossat i muralla del castell
Fossat i muralla del castell
Localització: Pujada del Castell, Figueres (Alt Empordà), puig dels Caputxins
Coordenades: 42° 16′ 21″ N, 2° 56′ 54″ E / 42.272408°N,2.948407°E / 42.272408; 2.948407Coord.: 42° 16′ 21″ N, 2° 56′ 54″ E / 42.272408°N,2.948407°E / 42.272408; 2.948407
Àrea: 32 ha
Començament: 1753
Construït: segle xviii
Arquitecte: Juan Martín Cermeño i
Pedro Martín Cermeño
Estil: Neoclassicisme
Baluardat de pedra i totxo
Bé cultural d'interès nacional
Tipus: Monument històric
Declaració: 22/04/1949
Identificador: IPA: 941
BCIN: 846-MH
BIC: RI-51-0005897
Castell de Sant Ferran situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

El castell de Sant Ferran és una fortalesa del municipi de Figueres (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional. Està situat sobre un turó i ocupa una superfície de 320.000 m², que arriba als 550.000 m² si es té en compte l'espai ocupat pels glacis. Fou construïda al segle XVIII sota les ordres de diversos enginyers militars, entre els quals destaquen Pedro Martín Cermeño i Juan Martín Cermeño. És el monument més gran de Catalunya pel que fa a les seves dimensions.[1]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Vista aèria del castell

El castell de Sant Ferran, situat en una elevació a tocar de Figueres, té un perímetre exterior, mesurat sobre el parapet del camí cobert, de 3.125 m, i un altre d'interior, mesurat sobre el cordó de la muralla, de 2.100 m. Entre el camí cobert, dotat de travessos i espaioses places d'armes, i la mateixa muralla de la fortalesa, s'estén el fossat que, amb una superfície propera a les 10 ha., dóna espai a les obres defensives exteriors. Aquestes obres defensives, conservades intactes i en la seva totalitat, són: un gran hornabec principal i altres dos de menors, dues contraguàrdies, set revellins de mides diferents i cinc galeries de contramina. Les seves dependències cobertes sumen un total de vuitanta-nou casamates, a més de vuit cisternes, amb una capacitat conjunta de 1.200 m3.[2]

El recinte interior és format per sis baluards de diferents mides, units per sengles panys de muralla. En el gruix dels mateixos, es troben ubicades fins a un total de noranta-tres casamates d'allotjament i de serveis per a la tropa. Al nivell del fossat del front est, hi ha les cavallerisses, impressionant nau de doble crugia i factura perfecta, capaç d'allotjar en el seu dia 3 esquadrons de cavalleria -450 places. L'espai intern del recinte és ocupat per nou grans edificis, destinats a l'allotjament dels comandaments i oficials amb les seves famílies i a diversos serveis.[2]

Finalment, sota el pati d'armes de 12.000 m2 de superfície, està situada la reserva principal d'aigua potable de la fortalesa. Aquesta meravella de l'enginyeria hidràulica és a una profunditat de 8 m sota el pis del pati. Consta d'un circuit per omplir-se, quatre grans dipòsits amb una capacitat conjunta de 9.000 m3 i un sistema de buidat a prova de sabotatges.[2]

La superfície total de la fortalesa de Sant Ferran és de 320.000 m2, o de 550.000 m2 si hi afegim l'espai dels seus glacis. A les troneres s'hi podia instal·lar fins a 230 canons, i comptava amb emplaçaments per a morters i obusos.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Panoràmica de l'església inacabada
Pati d'Armes
Primera porta del Castell de Sant Ferran, foto de Josep Maria Cañellas.

Segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Amb el començament de les negociacions del tractat dels Pirineus, el castell de Bellaguarda al Pertús passà a mans del Regne de França, per substituir el baluard i poder frenar possibles invasions es decidí construir una fortalesa al turó de Figueres, d'on calgué traslladar a Figueres el Convent dels Caputxins de frares caputxins. La primera pedra fou col·locada el 13 de desembre del 1753. El nom de Castell de Sant Ferran li fou donat en honor del rei d'Espanya Ferran VI. La fortificació s'inaugurà el 1766 i les obres s'acabaren definitivament el 1892.[2]

La malaurada entrada en servei actiu de Sant Ferran amb motiu de la Guerra Gran (1793-95), amb la seva polèmica capitulació en 1794. Després d'un setge de 7 dies és ocupat per les tropes de la Convenció (govern sorgit de la Revolució de 1792).[3] Això va fer difondre l'apelatiu de "la Belle Inutile" amb el qual la va rebatejar l'exèrcit francès. Aquest va ser l'origen d'una no merescuda "llegenda negra" que ha acompanyat la fortalesa fins a enguany.[2]

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra del Francès (1808-14) i com d'altres places fortes espanyoles, Sant Ferran fou ocupat per les tropes napoleòniques comandades pel coronel Piat.[3] En aquest període es va produir dins els seus murs la mort del general Mariano Álvarez de Castro, defensor de la ciutat de Girona durant el terrible setge de 1809. Aquest fet, emmarcat per la llegenda, ha passat a formar part de la memòria popular de la comarcal. Poc després de la mort del general, a l'abril de 1811, Sant Ferran és recuperat per les tropes de la Junta Superior del Principat, per mitjà d'un audaç cop de mà digne del millor film d'aventures i va romandre en poder de les mateixes per espai de cinc mesos. Aquesta circumstància donà lloc al primer i únic setge formal patit per la fortalesa.[2]

El 2 de maig de 1811 els francesos hi estableixen un setge amb 10.000 homes. Després d'un intent de trencar el setge el dia 16 el general Martínez capitula el dia 19 d'agost.[4] El castell romandrà en mans franceses fins al maig de 1813 quan el mariscal Suchet, que s'havia refugiat el 23 de març al castell amb les darreres tropes franceses en retirada després de la pau entre Ferran VII i Napoleó, decideix abandonar-lo. El 27 del mateix mes hi entraran les tropes espanyoles.[4] L'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís entra a Catalunya l'any 1823 perseguint els liberals en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França) ocupant Figueres el 25 d'abril i posant setge al castell que capitularà el 26 de setembre.[4][3] Al llarg del segle XIX Sant Ferran va seguir els esdeveniments polítics i socials del país des del seu paper de petita guarnició de província.[2]

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Del 1906 al 1933 una part del castell es destina a funcions de penal civil.[3] L'any 1939 les tropes republicanes en retirada hi emmagatzemen armament i obres d'art. L'1 de febrer de 1939 s'hi celebra la darrera sessió de les corts republicanes. El 8 de febrer els republicans destrueixen l'armament emmagatzemant perquè no passi a mans franquistes, malmetent una part de la fortalesa en les explosions.[3] En l'aspecte anecdòtic, cal esmentar l'estada com a recluta de Salvador Dalí el 1925.[2]

El s. XX és habilitat com a presó (1908) i com a caserna militar (Guerra Civil).[2] El Castell de Sant Ferran també va ser la presó dels objectors de consciència al servei militar. Ja el 1954 hi va ser empresonat el testimoni de Jehovà Joan Sirera[5] i ho serien diversos membres d'aquesta comunitat cristiana en els anys següents. Als anys 70 serà la presó on aniran els primers pacifistes i antimilitaristes[6] que es fan objectors per motius ètics i polítics, posant en marxa un moviment que acabarà portant a l'abolició del servei militar als anys 90. El règim franquista hi mantindrà unitats de l'exèrcit fins a l'any 1965 en què passa a ser presó militar.[3]

L'any 1975 hi van ser empresonats els comandants Juli Busquets, José Julve, Juan Diego i Antonio Gurrirán; membres de la Unió Militar Democràtica (UMD) que havien demanat eleccions i democràcia.[7] El febrer de 1976 hi empresonaven els primers 7 objectors (Ovidio Bustillo, Vicente Amurgos, Jesús Viñas, Guillermo Luis Cereceda, José Díez Faixat, Esteban Zabaleta i José Antonio Monteserín)[8] que es van negar de manera col·lectiva a fer el servei militar[6] i que havien començat un servei social autogestionat a Can Serra (l'Hospitalet de Llobregat).[9][10] Durant aquell mateix any i el següent s'aniran declarant nous objectors, alguns dels quals també seran empresonats al castell. Entre l'11 i el 12 de juny de 1977 cent persones fan una marxa fins al penal on hi ha 11 objectors presos.[8] La marxa se salda amb diverses detencions (101 detinguts entre els dos dies)[8] però els manifestants arriben al castell. El castell seguirà sent presó militar fins al 1991. L'any 1983 hi serien empresonats els condemnats pel Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, el tinent coronel Antonio Tejero Molina i els capitans Vicente Gómez Iglesias i Jesús Muñecas Aguilar.[7] Tejero va estar a la presó militar de Figueres fins al 1991 en què va ser traslladat a la presó d'Alcalá d'Henares, fins que va recuperar la llibertat el 1996.

L'any 1997 s'obre al públic amb servei de visites, etc.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masanés, Cristina. «Un balluard gegantí». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 70. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 «Castell de Sant Ferran». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Castillosanfernando.org, El Castell de Sant Ferran. Índex Cronològic
  4. 4,0 4,1 4,2 CASTILLO DE SAN FERNANDO, FIGUERAS (1753 - 1939) - Historia militar de España. Fortificaciones españolas.
  5. Rancor no, record sí (25 de octubre de 2010) http://lasavesonolasabes.blogspot.com/2010/10/rancor-no-record-si.html
  6. 6,0 6,1 Figueres ciutat insubmissa - Alternativa Antimilitarista/MOC http://www.uv.es/~alminyan/figueres.html
  7. 7,0 7,1 José Antich El castillo de Figueres: de los presos de la UMD al golpista Tejero. (29/05/1983) EL PAÍS
  8. 8,0 8,1 8,2 MOC (2002) En legítima desobediencia. Tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. (pàg. 46-47) Editorial Traficantes de Sueños.
  9. Macià Alavedra i Moner (2003) Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya: Els joves de la transició. Edicions UB
  10. Martí Olivella "L'estratègia No-violenta fou l'èxit dels objectors" dins Enric Prat (2007) El Moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur. Edicions UAB.

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • Joan Manuel Alfaro Guixot, Dues hores... en el castell de Sant Ferran de Figueres, Figueres, Les Fortaleses Catalanes, 2007.
  • Carlos Díaz Capmany, El castell de Sant Ferran de Figueres: la seva història, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1982raducció catalana de Josep M. Muñoz i Lloret [doble tirada, en castellà i en català, aquesta reimpr. el 2000].
  • Carlos Díaz Capmany, "Les obres per instal·lar el penal de Figueres a la fortalesa de Sant Ferran", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 32 (1999), 193-214.
  • Carlos Díaz Capmany, "Obres al castell de Sant Ferran després de la voladura de l'any 1939", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 33 (2000), 167-189.
  • Carlos Díaz Capmany, "L'artilleria i el castell de Sant Ferran de Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 34 (2001), 401-422.
  • Carlos Díaz Capmany, "La construcció de la plaça forta de Sant Ferran a Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 36 (2003), 265-295.
  • Carlos Díaz Capmany, "La fortalesa de Sant Ferran de Figueres i l'aigua", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 257-279.
  • Carlos Díaz Capmany, "Els enginyers de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 38 (2005), 279-302.
  • Pablo de la Fuente, "Anàlisi d'alguns aspectes sobre la concepció teòrica del projecte del castell de Sant Ferran", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 29 (1996), 177-190.
  • Fernando Mollá, "1811: La Bella Inútil" Editorial De Librum tremens. ISBN 9788493579098
  • Albert Testart i Guri, "La premsa del castell de Sant Ferran de Figueres durant l'època franquista", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 345-370.
  • Joan Ramón Inglada "Presons i Castell.Figueres" Editorial Gorbs- Amics Castell S. Ferran. ISBM 978-84939634-2 (2012)
  • Alfons Martínez Puig "L'Art Dorment. El tresor artístic a l'Alt Empordà" Editorial Brau-Amics del Casteññ S. Ferran. ISBM 978-84-15885-00-9 (2013)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Sant Ferran Modifica l'enllaç a Wikidata