Vés al contingut

Jesús Muñecas Aguilar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJesús Muñecas Aguilar
Biografia
Naixement6 gener 1939 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Activitat
Ocupaciópolicia, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarGuàrdia Civil Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcapità Modifica el valor a Wikidata
Participà en
23 febrer 1981cop d'estat del 23 de febrer Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perrebel·lió (1981)
→ (empresonament)
→ Final: 1984 Modifica el valor a Wikidata

Jesús Muñecas Aguilar (nascut el 6 de gener de 1939) és un ex-policia i ex-militar espanyol, capità de la Guàrdia Civil, que participà al cop d'estat del 23 de febrer de 1981 (23-F). Pesa sobre ell la imputació d'un delicte de lesa humanitat a la querella argentina contra els crims del franquisme.

Biografia

[modifica]

Nascut el 6 de gener de 1939 va ingressar al cos de la Guàrdia Civil l'any 1959.[1] Va estar destinat a Euskadi entre la dècada de 1960 i finals de la dècada de 1970 on, segons nombrosos testimonis, va ser responsable de tortures contra militants antifranquistes.[2] La jutgessa argentina Maria Servini el va imputar per haver participat en les tortures infligides a Andoni Arrizabalaga l'any 1968 a Zarautz.[3] També se'l vincula, quan era capità a Tolosa, amb les tortures patides l'abril de 1976 per Amparo Arangoa, vicepresidenta del sindicat del Paper i Arts Gràfiques i vocal del Consell de Treballadors de Navarra, així com les infligides el 6 d'octubre d'aquell mateix any a Elisabete Nosellas (16 anys) i la seva parella Jokin Sarasola (19 anys), quan ella era responsable de formació del jovent de l'Organització Revolucionària dels Treballadors (ORT).[4] No obstant, l'any 2014 l'Audiència Nacional espanyola rebutjà la seva extradició perquè el delicte havia prescrit i els fets exposats no eren constitutius de genocidi.[5] Al marge del procés argentí, el 16 de gener de 2019, sis víctimes de Muñecas agrupades entorn a la Plataforma Basca Contra els Crims del Franquisme, presentaren denuncien contra el presumpte torturador al Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Tolosa.[6]

L'any 1981 va ser destinat a la Comandància Mòbil de Valdemoro. El 23 de febrer de 1981 va participar al cop d'Estat sent condemnat a 5 anys de presó per delicte consumat de rebel·lió militar. va ser internat als presidis d'Alcalá de Henares, El Ferrol, Cartagena i, finalment, a Figueres, juntament amb el tinent coronel Antonio Tejero i el capità Vicente Gómez Iglesias.[1] L'any 1984 va sortir de presó quan va complir les tres quartes parts de la condemna.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «El ex capitán Muñecas, acusado de torturas y condenado por el 23-F» (en castellà). El Mundo, 03-04-2014. [Consulta: 21 maig 2016].
  2. Pascual, Ana María. «Encontramos al torturador: hablan las víctimas del excapitán Muñecas» (en castellà). Interviu, 07-10-2013. Arxivat de l'original el 9 octubre 2013. [Consulta: 21 maig 2016].
  3. Ágeda, Pedro. «La Fiscalía propone que un juzgado de Azpeitia investigue al excapitán Muñecas» (en castellà). ElDiario.es, 03-04-2014. [Consulta: 21 maig 2016].
  4. Torrús, Alejandro. «Una víctima de Muñecas: "Es un sádico, un torturador nato"» (en castellà). Público.es, 03-04-2014. [Consulta: 16 agost 2020].
  5. «La Audiencia rechaza la extradición a Argentina del torturador Muñecas» (en castellà). Público.es, 25-04-2014. [Consulta: 16 agost 2020].
  6. Albín, Danilo. «Seis víctimas de torturas durante el franquismo se querellan contra el ex capitán de la Guardia Civil Jesús Muñecas» (en castellà). Público.es, 16-01-2019. [Consulta: 16 agost 2020].