Santa Aliança

De Viquipèdia
Plantilla:Infotaula esdevenimentSanta Aliança
Holy Alliance.png Modifica el valor a Wikidata
Tipusaliança militar Modifica el valor a Wikidata
Format per

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia),[1] els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Història[modifica]

La Santa Aliança es va crear després de la derrota final de Napoleó i el Govern dels cent dies a instàncies d'Alexandre I de Rússia i es va signar a París el 26 de setembre de 1815.[2] L’aliança pretenia frenar el liberalisme i el laïcisme a Europa arran de les devastadores guerres revolucionàries franceses i les guerres napoleòniques, i nominalment va tenir èxit fins a la guerra de Crimea. El Regne Unit es va incorporar en 1815, formant la quàdruple aliança,[3] i França en 1818 formant la quíntuple aliança, amb l’objectiu de mantenir la solució de pau europea i l'equilibri de poder en el Concert d’Europa celebrat al Congrés de Viena i establint una sèrie de conferències en el Concert europeu.

Congrés d'Aquisgrà[modifica]

Article principal: Congrés d'Aquisgrà (1818)

El 29 de setembre de 1818, Alexandre, l'emperador Francesc I d'Àustria i el rei Frederic Guillem III de Prússia es van reunir amb Lord Castlereagh i el duc de Wellington i el duc de Richelieu al Congrés d'Aquisgrà. França va aconseguir el seu objectiu de reduir les obligacions imposades pel Tractat de París de 1815, que l'obligaven a mantenir un exèrcit d'ocupació entre altres reparacions de les Guerres Napoleòniques. L'ocupació va ser formalment conclosa en la conferència de 30 de setembre de 1818, tot i que l'evacuació no es va completar fins al 30 de novembre. El representant francès Duc de Richelieu va aconseguir que França fos admesa com una part important en els fòrums de discussió europeus i la posició de França com potència europea va ser restaurada.[4] Els mitjans per preservar la unitat de les potències europees, que només es va estendre al manteniment de la Quàdruple Aliança. Metternich va rebutjar els plans idealistes d'Alexandre I de Rússia per (entre altres coses) un exèrcit europeu únic. Les seves pròpies recomanacions als prussians per a un major control de la llibertat d'expressió van ser igualment difícils de donar suport obertament a altres potències com la Gran Bretanya.[5]

Congrés de Karlsbad[modifica]

Article principal: Conferència de Karlsbad

L'assemblea es va reunir a petició del ministre austríac Klemens Wenzel von Metternich després que un estudiant desequilibrat membre d'una Burschenschaft anomenat Karl Ludwig Sand assassinés l'escriptor conservador August von Kotzebue el 23 de març de 1819, i de l'intent d'assassinat del president de Nassau Karl von Ibell per part de l'apotecari Karl Löning el 23 de març de 1819. Es va parlar d'aplicar mesures severes contra els demagogs universitaris, que es materialitzaria als decrets de Karlsbad de l'any següent.[6]

Congressos de Troppau i Laibach[modifica]

Al Congrés de Troppau el 1820 i al següent Congrés de Laibach (l'actual Ljubljana) el 1821, Metternich va intentar alinear els seus aliats en la supressió de la revolta dels carbonaris contra el rei Ferran I de les Dues Sicílies.[7]

Congrés de Verona[modifica]

Article principal: Congrés de Verona

La Quíntuple Aliança es va reunir per última vegada al Congrés de Verona el 1822, en la que es va pactar la retirada dels austríacs del Piemont i el seu aquarterament a Nàpols; la retirada dels otomans dels principats de Moldàvia i Valàquia, la protecció de l'església ortodoxa a Orient i la no intervenció en la Guerra d'independència de Grècia; i es va decidir la intervenció francesa per restaurar Ferran VII a Espanya i a les colònies espanyoles independitzades (a Amèrica). Anglaterra es va oposar a aquesta darrera decisió, que no es va dur a terme, i es van enviar l'anomenat Cent Mil Fills de Sant Lluís l'any 1823 com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII d'Espanya perquè fos restaurat com a monarca absolut.[8]

El final de l'Aliança[modifica]

Les darreres reunions havien revelat el creixent antagonisme amb Gran Bretanya i França, especialment sobre la unificació italiana, el dret a l'autodeterminació i la qüestió d'Orient. L'Aliança va desaparèixer amb la mort d'Alexandre I de Rússia el 1825.[9] En 1830, Metternich va plantejar un congrés de la Quadruple Aliança però els russos van rebutjar el seu pla per restaurar l'antiga Aliança, tot i acordar el Chiffon de Karlsbad pel que els dos aliats es van comprometre a mantenir els principis de 1815 advertint al nou govern francès que no mostrés ambicions territorials a Europa.[10]

Lliga dels Tres Emperadors[modifica]

Article principal: Lliga dels Tres Emperadors

Otto von Bismarck va aconseguir ressuscitar la Santa Aliança en forma de la Lliga dels Tres Emperadors (Dreikaiserbund)[11] després de la unificació d'Alemanya el 1871, però l'aliança va tornar a trontollar pels anys vuitanta sobre els conflictes d'interessos austríacs i russos per la dissolució de l'Imperi otomà.[12]

Referències[modifica]

  1. «Holy Alliance - Europe» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2021].
  2. Holy Alliance, Catholic Encyclopedia
  3. van Panhuys, Haro Frederik. International Law in the Netherlands. BRILL, 20 octubre 1978, p. 52–. ISBN 90-286-0108-2. 
  4. Phillips, Walter Alison. «Aix-la-Chapelle, Congresses of». A: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica. Vol. 1 (en anglès). 11th ed. Cambridge University Press, 1911, p. 449–450. 
  5. Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglès). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 169-180. ISBN 978-1-85799-868-9. 
  6. Schurz, Carl. Lebenserinnerungen: bis zum Jahre 1850 (en anglès). Allyn and Bacon, 1913. 
  7. «Congress of Laibach» (en anglès). Britannica. [Consulta: 7 setembre 2021].
  8. Williams, Chris. A Companion to Nineteenth-Century Britain (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 36. ISBN 1405156791. 
  9. Palmer, Alan. Metternich: Councillor of Europe (en anglès). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 218–224. ISBN 978-1-85799-868-9. 
  10. Paxton, J. The Statesman's Year-Book 1974-75: The Encyclopaedia for the Businessman-of-the-World (en anglès). Springer, 2016, p. 760. ISBN 0230271030. 
  11. «Dreikaiserbund» (en anglès). Britannica. [Consulta: 6 setembre 2021].
  12. E.J. Knapton, "The Origins of the Treaty of Holy Alliance." History 26.102 (1941): 132-140. online