Santa Aliança

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula esdevenimentSanta Aliança
Holy Alliance.png Modifica el valor a Wikidata
Tipusaliança militar Modifica el valor a Wikidata
Format per

La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia),[1] els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.

Història[modifica]

Es va crear després de la derrota final de Napoleó i el Govern dels cent dies a instàncies d'Alexandre I de Rússia i es va signar a París el 26 de setembre de 1815.[2] L’aliança pretenia frenar el liberalisme i el laïcisme a Europa arran de les devastadores guerres revolucionàries franceses i les guerres napoleòniques, i nominalment va tenir èxit fins a la guerra de Crimea. El Regne Unit es va incorporar en 1815, formant la quàdruple aliança,[3] i França en 1818 formant la quíntuple aliança, amb l’objectiu de mantenir la solució de pau europea i l’equilibri de poder en el Concert d’Europa celebrat al Congrés de Viena.

El 29 de setembre de 1818, Alexandre, l'emperador Francesc I d'Àustria i el rei Frederic Guillem III de Prússia es van reunir amb Lord Castlereagh i el duc de Wellington i el duc de Richelieu al Congrés d'Aquisgrà per a decidir la qüestió de la retirada de l'exèrcit d'ocupació de la França napoleònica i la naturalesa de les modificacions que serien introduïdes a conseqüència de les relacions dels quatre poders en relació d'uns amb els altres, i es va parlar d'aplicar mesures severes contra els demagogs universitaris, que es materialitzaria als decrets de Karlsbad de l'any següent.[4]

Al Congrés de Troppau el 1820 i al següent Congrés de Laibach el 1821, Metternich va intentar alinear els seus aliats en la supressió de la revolta dels carbonaris contra el rei Ferran I de les Dues Sicílies.[5]

El 1821 l'Aliança es va reunir a Ljubljana. La Quíntuple Aliança es va reunir per última vegada al Congrés de Verona el 1822, en la que es va pactar la retirada dels austríacs del Piemont i el seu aquarterament a Nàpols; la retirada dels otomans dels principats de Moldàvia i Valàquia, la protecció de l'església ortodoxa a Orient i la no intervenció en la Guerra d'independència de Grècia; i es va decidir la intervenció francesa per restaurar Ferran VII a Espanya i a les colònies espanyoles independitzades (a Amèrica). Anglaterra es va oposar a aquesta darrera decisió, que no es va dur a terme, i es van enviar l'anomenat Cent mil fills de Sant Lluís l'any 1823 com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII d'Espanya perquè fos restaurat com a monarca absolut.[6]

Les darreres reunions havien revelat el creixent antagonisme amb Gran Bretanya i França, especialment sobre la unificació italiana, el dret a l'autodeterminació i la qüestió d'Orient. L'Aliança va desaparèixer amb la mort d'Alexandre I de Rússia el 1825.

Lliga dels Tres Emperadors[modifica]

Article principal: Lliga dels Tres Emperadors

Otto von Bismarck va aconseguir ressuscitar la Santa Aliança en forma de la Lliga dels Tres Emperadors (Dreikaiserbund)[7] després de la unificació d'Alemanya el 1871, però l'aliança va tornar a trontollar pels anys vuitanta sobre els conflictes d'interessos austríacs i russos per la dissolució de l'Imperi otomà.[8]

Referències[modifica]

  1. «Holy Alliance - Europe» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2021].
  2. Holy Alliance, Catholic Encyclopedia
  3. van Panhuys, Haro Frederik. International Law in the Netherlands. BRILL, 20 octubre 1978, p. 52–. ISBN 90-286-0108-2. 
  4. Schurz, Carl. Lebenserinnerungen: bis zum Jahre 1850 (en anglès). Allyn and Bacon, 1913. 
  5. «Congress of Laibach» (en anglès). Britannica. [Consulta: 7 setembre 2021].
  6. Williams, Chris. A Companion to Nineteenth-Century Britain (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 36. ISBN 1405156791. 
  7. «Dreikaiserbund» (en anglès). Britannica. [Consulta: 6 setembre 2021].
  8. E.J. Knapton, "The Origins of the Treaty of Holy Alliance." History 26.102 (1941): 132-140. online