Qüestió d'Orient

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'anomenada "qüestió d'Orient" o "qüestió oriental" fa referència als problemes diplomàtics i polítics en la història d'Europa plantejats per la decadència del'Imperi otomà. Aquesta expressió no fa referència a un sol problema particular, sinó que és una àmplia categoria de problemes que anaren sorgint durant els segles XVIII, XIX i XX, incloent-hi la inestabilitat dels territoris governats per l'Imperi otomà situats en terres europees.

Se sol considerar que la "qüestió oriental" s'inicia el 1774, al final de la Guerra russoturca (1768-1774), que va concloure amb la derrota otomana. Com que a l'època es creia que la desfeta total de l'Imperi otomà tindria lloc de manera imminent, les potències europees es començaren a disputar els possibles beneficis militars, estratègics i comercials que sorgirien del nou ordre sociopolític a la part oriental d'Europa. L'Imperi rus suposava que es beneficiaria àmpliament de la derrota otomana. D'altra banda, l'Imperi austrohongarès i el Regne Unit creien que s'havia de preservar l'imperi per tal de mantenir els seus interessos a la regió i impedir que els russos aconseguissin accés a la mar Mediterrània.[1]

La "qüestió oriental" va deixar de ser un problema polític al final de la Primera Guerra mundial (1914-1918), perquè una de les seves conclusions va ser la caiguda definitiva de l'Imperi otomà i la seva partició.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «qüestió d’Orient». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.