Vés al contingut

Cabanelles

Plantilla:Infotaula geografia políticaCabanelles
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 13′ 50″ N, 2° 49′ 12″ E / 42.2305°N,2.8199°E / 42.2305; 2.8199
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Àmbit funcional territorialComarques gironines
ComarcaAlt Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalCabanelles Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població276 (2023) Modifica el valor a Wikidata (4,96 hab./km²)
Llars66 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciCabanellenc, cabanellenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície55,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perÀlguema, Fluvià i Manol Modifica el valor a Wikidata
Altitud194 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal17746 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17031 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT170314 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcabanelles.cat Modifica el valor a Wikidata

Cabanelles és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a les comarques gironines. Forma part també de la subcomarca de l'Alta Garrotxa. Els municipis veïns són: a l'est Cistella, Lladó i Navata, al sud Crespià, a l'oest Beuda i Maià de Montcal, i al nord Albanyà, Sant Llorenç de la Muga i Terrades. Forma part del Consorci Salines Bassegoda.

Com a curiositat, el terme corresponent al poble d'Espinavessa està separat de la resta del terme municipal per una zona on hi conflueixen els termes municipals de Crespià i Navata.

Geografia

[modifica]

Aquest municipi conté és travessat per diversos rius: el Manol al nord (conca de la Muga), la riera d'Àlguema (conca del Fluvià), i al límit pel sud, el Fluvià. El terreny és muntanyòs en bona part del terme. El travessa d'oest a est la carretera N-260 de Figueres a Besalú, i també les carreteres que enllacen Lledó d'Empordà amb Banyoles en direcció nord-sud, i que porten del nucli de Cabanelles al santuari de la Mare de Déu del Mont.

Les principals muntanyes són:

Història

[modifica]

Fins al final del règim senyorial al primer terç del Segle XIX, tots els pobles d'aquest municipi formaven part de la Vegueria estreta de Besalú, excepte Espinavessa i el veïnat de La Palma, que formaven part de la Baronia de Navata.

L'any 1846, fruit de la política de reducció de municipis, Cabanelles va incorporar L'Estela, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires. L'any següent va incorporar Espinavessa (amb La Palma), poble que que havia estat unit a Crespià el 1846.[1]

Demografia

[modifica]

Abans de l'abolició de l'antic Règim Senyorial el primer terç del segle XIX, el territori actual d'aquest municipi corresponia als termes dels ens locals històrics de Cabanelles, La Palma, Sant Martí Sesserres, Vilademires, l'Estela, Queixàs i Espinavessa.

Les entitats de població (regions de caire estadístic però també històric) d'aquest municipi són les següents:

Entitat de poblacióHabitants (2023)
Cabanelles74
Espinavessa95
Queixàs44
Sant Martí Sesserres26
Vilademires36
l'Estela1
Entitat de població Habitants
Cabanelles 65
Queixàs 48
Espinavessa 58
l'Estela 3
Sant Martí Sesserres 28
Vilademires 45

I els veïnats de Casamor, la Palma i La Cirera.

Llocs d'interès

[modifica]

Destaquen al nucli de Cabanelles Can Torrà, edificació que data del segle XVIII amb reformes i ampliacions posteriors, seu de la Baronia de Torrà, i Can Trullol, casa formant cantonada entre els carrers de l'Arc i de Lladó.

El Castell de Biure és una casa de pagès del nucli de Queixàs.

Al terme de Vilademires hi ha un important conjunt de cases de pagès al llarg de la Riera de Vilademires, entre els quals hi ha Can Batlle, Can Fàbrega, Can Comalat, Can Coromines i Can Cortada i Mas Olivet.[2]

Altres edificacions d'interès són l'Hostal de la Costa, Can Pujau, Can Ballart, Ca l'Escolà, Can Pou, Can Marquès i diverses cases de pagès.

Esglésies

[modifica]
  • Església de Santa Coloma, és l'església parroquial del poble. Construïda el segle xi, es va reformar a fons a finals del segle xii, principis del xiii. Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb volta, sense arc tòric. L'absis semicircular s'obre directament a la nau. A la base de les voltes s'hi aprecia una motllura simple. El portal té un llindar i un timpà coronats amb quatre arquivoltes simples característiques de la regió al segle xii.
  • Església de Sant Martí Sesserres, un edifici de la segona meitat del segle xii, molt simple, sense ornaments, de construcció barata. L'església està constituïda per una sola nau coberta d'una volta amb arc, però sense arc tòric. El portal té una llinda i un timpà que han conservat llur estructura primitiva.
  • Cel·la monàstica de Sant Cristòfol de l'Estela (o Sant Grau), dels segles X - XI. En estat ruinós, adosada a Cal Magre, ben a prop de Santa Maria de l'Estela.[2]
  • Santa Maria de l'Estela, conjunt format per l'església i, adossada a aquesta per la banda de llevant, l'antiga rectoria actualment mig enrunada, al nucli de l'Estela.
  • Església de Sant Romà de Casamor, situada al petit nucli de masos que conformen el veïnat de Casamor, a prop de Queixàs. Es tracta de les restes enrunades de l'església i, al seu costat, probablement, l'antiga rectoria.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
62 54 66 413 574 1.166 1.119 1.092 964 999

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
880 813 757 713 616 373 233 245 235 235

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
227 220 226 230 244 240 236 237 244
243

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
257
273
267
279 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Referències

[modifica]
  1. Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Tremoleda, Joaquim; Minobis, Pep; Minobis, Berto. La Garrotxa d'Empordà. Lladó-Cabanelles. Girona: Diputació de Girona, 2003. ISBN 84-95187-53-1. 
  3. «Sant Jaume de Garriga (Cabanelles) | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 novembre 2023].
  4. Marquès, Josep Maria «Creació i extinció de parròquies al bisbat de Girona». Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 35, 1995, pàg. 405-446.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]