Campmany

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
«Capmany» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Capmany (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaCampmany
Bandera de Campmany Escut de Campmany
Camp capmany.JPG
Campanar de l'església de Santa Àgata de Capmany

Localització

42° 22′ 34″ N, 2° 55′ 17″ E / 42.376111111111°N,2.9213888888889°E / 42.376111111111; 2.9213888888889
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Comarca Alt Empordà
Capital Capmany
Entitats de població 5
Població
Total 596 (2016)
• Densitat 22,58 hab/km²
Gentilici Capmanyenc, capmanyenca
Geografia
Superfície 26,4 km²
Altitud 107 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Jesús Figa Comas
Indicatius
Codi postal 17750
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17042
Codi IDESCAT 170427
Altres dades

Web http://www.capmany.cat
Modifica dades a Wikidata

Campmany,[1] oficialment i impròpiament anomenat Capmany, és un municipi del Principat de Catalunya que pertany a la comarca de l'Alt Empordà, a les comarques gironines.

L'ajuntament

Topònim oficial no normatiu[modifica | modifica el codi]

Capmany és el topònim oficial, però l'Institut d'Estudis Catalans ha defensat sempre la forma Campmany, d'acord amb l'etimologia i la grafia del català,[2] fet que queda recollit en el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, on s'especifica que «En la documentació antiga Campo Magno (S. XII) ʻcamp granʼ, referent a camps antics de vinya i oliveres. La grafia oficial Capmany ʻcap grosʼ és lingüísticament inapropiada».[3][a]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Capmany s'estén al llarg dels útlims contraforts meridionals de la serralada de l'Albera i limita amb els termes municipals de Cantallops, la Jonquera i Agullana per la banda Nord; Darnius per l'oest, Biure pel sud i Masarac i Sant Climent Sescebes per l'est. Dista de la capital Alt Empordanesa en 14km i de Girona en 52km. Té una extensió de 26,58km2 i es troba a 110 metres d'altitud sobre el nivell del mar. El terreny és força accidentat i envoltat per diferents serres; la Comunera, la Blanca i la dels Estanys al nord; la serra de la Solana i de Bosquerós a l'oest i la serra de l'Horta al sud. Hi ha grans extensions de sureres i d'alzinars, malgrat que l'incendi de 1986 en destruí una gran part. El terme és drenat pel Llobregat d'Empordà, la riera de Torrelles; el Merdançà que neix als estanys de Canadal i travessa el municipi; el torrent del barranc de les Tórtores i el torrent de Bosquerós. A part del mateix poble de Capmany, cap del municipi, hi ha algunes masies disseminades i dos veïnats: Bosquerós i la Vall.

Història[modifica | modifica el codi]

La família Capmany és la primera de totes les nissagues, que ostentaren al títol de baró de Capmany. Els seus membres es troben esmentats en diversos documents al llarg de dos-cents anys, des del final del segle XI fins als darrers anys del segle XIII. Cal destacar Pere de Capmany, que fou un cavaller que tingué una actuació destacada al costat de Jaume I durant la conquesta de Mallorca segons consta en la crònica de Bernat Boades.

La família Capmany desapareix del municipi i l'ocupa la família Clusa. La torre de defensa del nucli fortificat de Capmany fou construïda en l'època dels Clusa. Seguidament dels Clusa vindrien els Vilanova que aconseguiren del rei Carles III el títol de marques de Capmany. La successió en el marquesat de Capmany s'ha mantingut fins als nostres dies, però sense cap mena de vinculació amb el poble.

Pel que fa a la guerra del francès, afecta de ple el poble. L'historiador local Gregori Artizà va estudiar el desastrós balanç de les pèrdues que patí el poble al llarg dels tres anys de la guerra. El 28 d'octubre de 1793, un grup de miquelets del poble aconseguiren foragitar els francesos que volien ocupar el poble i aconseguiren retardar 15 dies l'ocupació del poble. El balanç fou de 18 francesos i 3 miquelets morts. Els miquelets capmanyencs volgueren fer un intent de recuperar el poble però el comandament de Masarac no els donà suport. Durant la guerra cal destacar que els exèrcits voluntaris de miquelets i sometent atacaren una columna de 4.500 soldats francesos que escortaven 60 carros. El combat acabà amb 500 francesos morts. Tot i això el balanç de la guerra fou desastrós. Foren tallats 7.000 arbres per a fortificar el municipi, l'església i 54 cases foren cremades a mans dels francesos i moltes dones violades.

En la memòria del municipi també queden gravades la fil·loxera i la guerra civil, encara present en la ment de molts capmanyecs, ja que part de la retirada passà pel municipi.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Bosquerós 9
Capmany 553
Nostra Senyora de la Mercè 13
la Vall 40
la Verneda 8
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
31 38 35 197 251 876 1.032 910 813 814
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
791 710 702 671 711 590 503 442 400 396
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
394 397 409 493 485 494 560 620 633 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia[modifica | modifica el codi]

La vinya i la indústria que en deriva són les principals fonts de riquesa. Capmany és un dels més importants centres vinícoles de l'Empordà. Cal destacar la vintena de cellers particulars que hi ha actualment, sota la Denominació d'Origen Empordà. Cellers com Santamaria, Oliveda, Celler Pages, Trias, Pairó, Arché, Oliver Contí en són un exemple. L'economia capmanyenca viu també del sector serveis, i es beneficia de la proximitat amb la carretera N-II i l'autopista Ap-7. Creix també amb importància el turisme rural degut a les nombroses cases de turisme rural de la població. Cal destacar el museu d'aixetes que creà Josep Oliveda i Casanovas i que es troba en el celler Oliveda. Més de 5000 aixetes componen la col·lecció i el seu origen és divers, ja que està composta per aixetes catalanes, franceses, gregues, egípcies i xineses de procellana. Les més antigues daten del segle XV i són de bronze. La peça més antiga havia pertangut a la familia dels Borja. Al museu també hi ha una ampolla de vi signada per Salvador Dalí.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Capmany té l'origen en un fort de l'edat mitjana. Actualment, l'església, l'Ajuntament i algunes residències particulars són dins del recinte emmurallat. Fora del fort, cal destacar l'ermita de Sant Sebastià i les dues fonts que hi ha al terme municipal.

Cal destacar també el conjunt de Cases de la Vall, situades al sud del municipi, la gran quantitat de masos escampats i el vedat de caça.

Caminant pel terme podem trobar nombrosos menhirs i dólmens amagats pels boscos d'alzines sureres

  • Monuments megalítics :
    • Dolmen del Quer Afumat
    • Menhir del Quer Afumat
    • Dolmen del Mirgoler
    • Pedra dels Sacrificis
    • Estanys de Capmany

Al carrer de Santa Llúcia també hi ha el Museu de les Aixetes.[5]

L'església[modifica | modifica el codi]

L'església de Santa Àgata és un edifici fortificat del segle XII o XIII, amb només una nau i un absis semicircular. La façana principal no té cap porta, sinó una finestra doble esqueixada, i arcs arrodonits. La supera un campanar-mur recobert d'una teulada de doble vessant. El portal és a la paret lateral de la part sud i està format per tres arcs en mal estat. Els batents de la porta de fusta estan decorats amb ferros forjats en forma d'espiral de tradició romànica. Té una torre fortificada situada sobre l'absis, que data del segle XIV o XV.

Fets diversos[modifica | modifica el codi]

  • 2012. Un incendi arrasà part de l'Empordà i Capmany en fou la regió més perjudicada.

Personatges d'interès[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. En aquests casos es recomana, en usos no oficials, fer servir sempre la forma normativa, és a dir, la forma correcta lingüísticament.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Campmany». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «'Campmany' o 'Capmany'?». Fitxa 7592/1. Optimot. [Consulta: 19 juny 2017].
  3. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2009, p. 231. ISBN 9788439381464 [Consulta: 19 juny 2017]. 
  4. «Topònims oficials no normatius». Fitxa 6625/2. Optimot. [Consulta: 19 juny 2017].
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 46. ISBN 84-393-5437-1. 
  6. Llena i Cortina, Joaquim «El pedagog i viticultor Gregori Artisà i Lapedra». Personatges il·lustres de l'Alt Empordà. Abertis autopistes [Barcelona], 2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya romànica, 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9, pp. 439-440.
  • Egea i Codina, Antoni; Roig i Simon, Marisa. Capmany. Girona: Diputació de Girona - Caixa de Girona, 1995 (Quaderns de la Revista de Girona; 61). 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Campmany Modifica l'enllaç a Wikidata