La Jonquera

La Jonquera

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Lloc
42° 25′ 11″ N, 2° 52′ 31″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	la Jonquera
Població humana
Població	3.420 (2025) (60,11 hab./km²)
Llars	22 (1553)
Gentilici	Jonquerenc, jonquerenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat Intermunicipal de l'Alt Empordà
Superfície	56,9 km²
Banyat per	Llobregat d'Empordà
Altitud	110 m
Limita amb	Espolla Morellàs i les Illes la Roca d'Albera l'Albera Sureda el Pertús Campmany Agullana Sant Climent Sescebes Cantallops Riunoguers
Organització política
• Alcaldessa	Míriam Lanero Carrillo (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	17700
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17086
Codi IDESCAT	170865
Lloc web	lajonquera.cat

La Jonquera és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà. En la legislatura de 2015 a 2019, l'alcaldessa fou Sònia Martínez Juli.

Geografia

• Llista de topònims de la Jonquera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts…; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).

Està situat a l'extrem nord de l'Alt Empordà, en el límit amb la comarca nord-catalana del Vallespir pel coll del Pertús, actual frontera entre els estats espanyol i francès. Accidentat per la serra de l'Albera. Hi predominen els boscos d'alzina surera.

L'antic terme de Requesens (a l'est del municipi) forma part, des del 1986, del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.

La carretera N-II i l'autopista AP-7 (sortida d'accés número 2) comuniquen la Jonquera amb la resta de la comarca i de Catalunya, i li donen accés a una de les principals vies de comunicació internacional entre els estats espanyol i francès.

Història

L'àrea sempre ha estat un pas important a través dels Pirineus. L'autopista contemporània AP-7 s'estén no gaire lluny de l'antiga calçada romana, la Via Augusta. A prop d'allà hi ha un altar erigit per Pompeu al Coll de Panissars. El nom prové precisament de la mansio romana de Iuncaria, que no es troba sota la població actual sinó a diversos quilòmetres, a Figueres.

La Jonquera va ser l'escenari d'un conflicte que va involucrar els croats francesos en retirada el 1285 que van acabar en la derrota.

Des del segle XIII i fins a la fi del règim senyorial, a mitjans del segle XIX, fou possessió dels Rocabertí. El Tractat dels Pirineus (1659) va situar la nova frontera entre les monarquies hispànica i francesa a la serra de l'Albera, fet que va marcar la història posterior de la Jonquera.

Demografia

Entitat de població	Habitants (2025)
la Jonquera	3.342
el Portús	58
Veïnat de Sant Julià	9
Veïnat de Canadal	1
muntanya de Requesens	0
Font: Idescat

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 48 25 22 243 416 1.881 2.227 2.070 1.588 1.635

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.588 1.273 1.152 1.199 1.578 1.964 2.420 2.755 2.522 2.522

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 2.384 2.490 2.565 2.790 2.920 3.020 3.107 3.106 3.203 3.115

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 3.231 3.233 3.320 3.317 3.408 - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Economia

L'agricultura de secà i la manipulació del suro van ser tradicionalment les activitats econòmiques més importants. En l'actualitat la base de l'economia municipal és l'activitat derivada de la duana d'el Portús ―denominació empordanesa del poble del Pertús, part del qual (el barri dels Límits) pertany a la Jonquera.

Fills il·lustres

• Salvador Genís i Bech, periodista, escriptor i pedagog
• Enric Suñer i Mir, (1920-2016), compositor de sardanes.

Llocs d'interès

• Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera
• Estanys de la Jonquera
• Museu Memorial de l'Exili (MUME)
• Església parroquial de Santa Maria, de finals del segle xviii (façana del segle xv).
• Al coll de Panissars hi ha les restes d'un priorat benedictí medieval, Santa Maria de Panissars i els basaments d'una gran edificació romana, identificada amb la Mansio Summum Pyrenaeum (en el punt de trobada entre la Via Domitia i la Via Augusta) i els trofeus que Pompeu erigí després de vèncer Sertori.
• Castells declarats Béns culturals d'interès nacional:
  • L'antic poble de Requesens, accessible per Cantallops, compta amb el Santuari de la Mare de Déu de Requesens, el castell de Requesens, reconstruït a finals del segle xix amb una capella, i l'església vella de Santa Maria de Requesens, actualment una casa de pagès.
  • Ruïnes de l'antic castell de Rocabertí, antiga seu del vescomtat del mateix nom.
  • El castell de Canadal
• Ermites romàniques:
  • Sant Jaume de Canadal del segle ix
  • Sant Pere del Pla de l'Arca
  • Sant Martí del Forn de Vidre del segle x
  • Sant Miquel de Solans (segle xii), actualment Ermita de Santa Llúcia.
  • Sant Julià dels Torts del segle xii.
  • Església vella de Santa Maria de Requesens.
• El casal de Ca l'Armet, al carrer Major, d'època moderna, amb salons decorats amb pintures i un important arxiu familiar.
• La Porta Catalana (construïda per Josep Lluís Sert el 1982), a l'àrea de servei de la Jonquera, a l'autopista AP-7.

• Monuments megalítics:
  • Dolmen del Canadal
  • Dòlmens del Mas Baleta I - II - III
  • Dòlmens dels Estanys I - II - III
  • Dòlmens del Coll de Madàs I - II
  • Dolmen dels Mesclants
  • Dolmen del Pla de l'Arca
  • Menhirs dels Estanys I - II

Vegeu també

• El Faig Ajagut
• Puig de l'Homenatge
• Unió Esportiva La Jonquera

Enllaços externs

• La Jonquera - Lloc web oficial
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya