Vescomtat de Rocabertí

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de títol nobiliariVescomtat de Rocabertí
Blason famille Rocaberti.svg
Tipus vescomtat
Modifica dades a Wikidata

Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català. El seu origen és una antiga jurisdicció feudal, que primerament va formar part del comtat d'Empúries, i va anar lligada al llinatge dels Rocabertí, centrada en el castell de Rocabertí, situat a la Jonquera, i que s'estenia per la serra de l'Albera, a les poblacions de Cantallops, les Escaules, Capmany, Morellàs i Bellaguarda de Capcir.[1]

L'actual titular és Pere de Montaner i Cerdà.

Història[modifica]

De Peralada a Rocabertí[modifica]

El vescomtat de Peralada, també anomenat de Quermançó, formava part de l'antic comtat d'Empúries-Peralada, i comprenia l'antic pagus entorn aquesta vila. El primer vescomte documentat és Bonfill, al segle X.[2] El 1078, la vila de Peralada va ser llegada per Ponç I d'Empúries al seu segon fill Berenguer, en condomini amb el seu germà Hug II d'Empúries, però els dos fills van acabar dividint-se el territori i governant-lo separadament.[3] Els successors de Berenguer no van emprar regularment el títol de vescomtes de Peralada sinó el de vescomtes de Quermançó, deixant per a la vila de Peralada el títol de senyoria.[2]

La denominació de Rocabertí va imposar-se més tard, quan el procés de senyorialització va fer que les antigues famílies de funcionaris vescomtals comencessin a apropiar-se dels territoris que tenien encomanats i a fer-los hereditaris.[4] Els Rocabertí governarien sobre l'antic vescomtat de la fi del segle X ençà, exceptat a la senyoria de Peralada, la qual no obtindrien fins anys després, amb Dalmau IV (1166-1181), que la va heretar, almenys la major part de la senyoria, de la seva esposa Ermessenda de Navata i que va acabar convertint-se en la capital del vescomtat. D'encetar el seu govern al vescomtat ençà, van començar a anomenar-lo, encara que no de forma definitiva al començament, vescomtat de Rocabertí, sent Dalmau I el primer a emprar aquesta denominació vers l'any 971.[1]

Els dominis dels Rocabertí, però, aviat es van escampar per terres de l’antic comtat de Besalú, a partir de 1111 controlat pel comte de Barcelona. La relació dels vescomtes de Rocabertí amb els comtes d’Empúries i els de Barcelona fou ambivalent fins ben entrat el segle XIII, durant el qual el poder reial es va afermar a l’Alt Empordà, i els Rocabertí van optar per aproximar-se a la corona, que van servir en diverses i importants ocasions.

Comtes de Peralada[modifica]

El 1599 Felip III va atorgar als vescomtes el nou títol de comte de Peralada, que a partir d'aleshores seria el principal de la nissaga. La línia masculina dels Rocabertí es va extingir l'any 1672, amb la mort de Martí Jofre I de Rocabertí, al qual el va succeir la vescomtessa Elisenda, casada amb el comte d'Albatera, de cognom Rocafull; el fill del matrimoni, Guillem de Rocafull i de Rocabertí va decidir donar preferència al segon cognom, per correspondre a un llinatge més antic i prestigiós, i va obtenir la grandesa d'Espanya per al títol de comte de Peralada (1703), però va morir sense descendents el 1728.[5] Llavors el títol va passar als Boixadors, comtes de Savallà, que també adoptaren el cognom Rocabertí, fins a 1862, quan, extingida la línia masculina, va passar a la família Dameto, marquesos de Bellpuig, que van cognomenar-se Rocabertí de Dameto.[5] El títol va canviar de família després més ràpidament, i el 1899 va passar als Sureda, descendents d'una branca dels Boixadors,[5] el 1912 als Fortuny i el 1973 als Montaner, que en són els actuals titulars.[1]

Llista dels vescomtes de Rocabertí[modifica]

Llista dels vescomtes de Rocabertí:[6]

Primer llinatge:

Segon llinatge:

Escut dels Rocabertí al castell de Peralada, ja amb la corona comtal

Rocabertí-Rocafull:

Rocabertí-Boixadors:

Rocabertí-Boixadors-Dameto:

Sureda:

Montaner:

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Vescomtat de Rocabertí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Vescomtat de Peralada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Ponç I d'Empúries». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Negre i Pastell, 1968, p. 24.
  5. 5,0 5,1 5,2 Negre i Pastell, 1968, p. 27.
  6. La numeració ordinal dels vescomtes varia segons les tradicions historiogràfiques. Aquí se segueix l'establerta per la Gran Enciclopèdia Catalana (amb correccions d'errates evidents) i no la utilitzada anteriorment per Santiago Sobrequés, que no comptabilitzà els membres del primer llinatge Rocabertí, per considerar-los vescomtes de Peralada, i que comptà com a Jofre (III) el vescomte Hug Jofre (I).

Bibliografia[modifica]

  • Antoni Cobos i Pere Gifre (eds.), Llibre de privilegis del Penó de Rocabertí (1356-1490), la Jonquera, Ajuntament de la Jonquera, 2004.
  • Santiago Sobrequés i Vidal, Els barons de Catalunya, Barcelona, Teide, 1957.
  • Armand de Fluvià i Escorsa, "Los vizcondes y el vizcondado de Peralada, también llamado de Carmençó y de Verges y, finalmente, de Rocabertí", Hidalgía, 31 (1983), 929-934.
  • Armand de Fluvià i Escorsa, articles i quadres genealògics sobre els Rocabertí i els Boixadors a la Gran Enciclopèdia Catalana, s. v.
  • Ramon Guardiola Rovira, "Salvament del patrimoni artístic nacional (Museu del Prado) i col·lecció Mateu, quan la Guerra Civil, i notícies dels darrers comtes de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 241-262.
  • Negre i Pastell, Pelagi «Els primers vescomtes de Rocabertí». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 7, 1968, pàg. 20-66.

Enllaços externs[modifica]