Vescomtat de Rocabertí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de títol nobiliariVescomtat de Rocabertí
Blason famille Rocaberti.svg
Tipus vescomtat
Modifica dades a Wikidata

Els vescomtat de Rocabertí, antigament anomenat vescomtat de Peralada o de Quermançó, és un títol nobiliari català. El seu origen és una antiga jurisdicció feudal, que primerament va formar part del comtat d'Empúries, i va anar lligada al llinatge dels Rocabertí, centrada en el castell de Rocabertí, situat a la Jonquera, i que s'estenia per la serra de l'Albera, a les poblacions de Cantallops, les Escaules, Capmany, Morellàs i Bellaguarda de Capcir.[1]

L'actual titular és Pere de Montaner i Cerdà.

Història[modifica | modifica el codi]

De Peralada a Rocabertí[modifica | modifica el codi]

El vescomtat de Peralada, també anomenat de Quermançó, formava part de l'antic comtat d'Empúries-Peralada, i comprenia l'antic pagus entorn aquesta vila. El primer vescomte documentat és Bonfill, al segle X.[2] El 1078, la vila de Peralada va ser llegada per Ponç I d'Empúries al seu segon fill Berenguer, en condomini amb el seu germà Hug II d'Empúries, però els dos fills van acabar dividint-se el territori i governant-lo separadament.[3] Els successors de Berenguer no van emprar regularment el títol de vescomtes de Peralada sinó el de vescomtes de Quermançó, deixant per a la vila de Peralada el títol de senyoria.[2]

La denominació de Rocabertí va imposar-se més tard, quan el procés de senyorialització va fer que les antigues famílies de funcionaris vescomtals comencessin a apropiar-se dels territoris que tenien encomanats i a fer-los hereditaris.[4] Els Rocabertí governarien sobre l'antic vescomtat des de la fi del segle X, excepte a la senyoria de Peralada, la qual no obtindrien fins anys després, amb Dalmau IV (1166-1181), que la va heretar, almenys la major part de la senyoria, de la seva esposa Ermessenda de Navata i que va acabar convertint-se en la capital del vescomtat. Des d'ençà d'iniciar el seu govern al vescomtat, van començar a anomenar-lo, encara que no de forma definitiva al començament, vescomtat de Rocabertí, sent Dalmau I el primer a emprar aquesta denominació vers l'any 971.[1]

Els dominis dels Rocabertí, però, aviat es van estendre per terres de l’antic comtat de Besalú, des de 1111 controlat pel comte de Barcelona. La relació dels vescomtes de Rocabertí amb els comtes d’Empúries i els de Barcelona fou ambivalent fins ben entrat el segle XIII, durant el qual el poder reial es va afermar a l’Alt Empordà, i els Rocabertí van optar per aproximar-se a la corona, que van servir en diverses i importants ocasions.

Comtes de Peralada[modifica | modifica el codi]

El 1599 Felip III va atorgar als vescomtes el nou títol de comte de Peralada, que a partir d'aleshores seria el principal de la nissaga. La línia masculina dels Rocabertí es va extingir l'any 1672, amb la mort de Martí Jofre I de Rocabertí, al qual el va succeir la vescomtessa Elisenda, casada amb el comte d'Albatera, de cognom Rocafull; el fill del matrimoni, Guillem de Rocafull i de Rocabertí va decidir donar preferència al segon cognom, per correspondre a un llinatge més antic i prestigiós, i va obtenir la grandesa d'Espanya per al títol de comte de Peralada (1703), però va morir sense descendents el 1728.[5] Llavors el títol va passar als Boixadors, comtes de Savallà, que també adoptaren el cognom Rocabertí, fins a 1862, quan, extingida la línia masculina, va passar a la família Dameto, marquesos de Bellpuig, que van cognomenar-se Rocabertí de Dameto.[5] El títol va canviar de família després més ràpidament, i el 1899 va passar als Sureda, descendents d'una branca dels Boixadors,[5] el 1912 als Fortuny i el 1973 als Montaner, que en són els actuals titulars.[1]

Llista dels vescomtes de Rocabertí[modifica | modifica el codi]

Llista dels vescomtes de Rocabertí:[6]

Primer llinatge:

Segon llinatge:

Escut dels Rocabertí al castell de Peralada, ja amb la corona comtal

Rocabertí-Rocafull:

Rocabertí-Boixadors:

Rocabertí-Boixadors-Dameto:

Sureda:

Montaner:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Vescomtat de Rocabertí». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «Vescomtat de Peralada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Ponç I d'Empúries». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. Negre i Pastell, 1968, p. 24.
  5. 5,0 5,1 5,2 Negre i Pastell, 1968, p. 27.
  6. La numeració ordinal dels vescomtes varia segons les tradicions historiogràfiques. Aquí se segueix l'establerta per la Gran Enciclopèdia Catalana (amb correccions d'errates evidents) i no la utilitzada anteriorment per Santiago Sobrequés, que no comptabilitzà els membres del primer llinatge Rocabertí, per considerar-los vescomtes de Peralada, i que comptà com a Jofre (III) el vescomte Hug Jofre (I).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Antoni Cobos i Pere Gifre (eds.), Llibre de privilegis del Penó de Rocabertí (1356-1490), la Jonquera, Ajuntament de la Jonquera, 2004.
  • Santiago Sobrequés i Vidal, Els barons de Catalunya, Barcelona, Teide, 1957.
  • Armand de Fluvià i Escorsa, "Los vizcondes y el vizcondado de Peralada, también llamado de Carmençó y de Verges y, finalmente, de Rocabertí", Hidalgía, 31 (1983), 929-934.
  • Armand de Fluvià i Escorsa, articles i quadres genealògics sobre els Rocabertí i els Boixadors a la Gran Enciclopèdia Catalana, s. v.
  • Ramon Guardiola Rovira, "Salvament del patrimoni artístic nacional (Museu del Prado) i col·lecció Mateu, quan la Guerra Civil, i notícies dels darrers comtes de Peralada", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 21 (1988), 241-262.
  • Negre i Pastell, Pelagi «Els primers vescomtes de Rocabertí». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 7, 1968, pàg. 20-66.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]