Vés al contingut

Joan Antoni de Boixadors i de Pinós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoan Antoni de Boixadors i de Pinós
Biografia
Naixement1672 Modifica el valor a Wikidata
Badalona (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1745 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Sampierdarena (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Virrei de Mallorca
1706 – 1709
← Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu – Jaume Josep de Rossell i Rocamora → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític, músic Modifica el valor a Wikidata
Partitaustriacistes Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra de Successió Espanyola
Setge de Barcelona
Setge de Barcelona
Guerra dels Nou Anys Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Marquès
Vescomte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBoixadors Modifica el valor a Wikidata
FillsBernat Antoni de Boixadors i Sureda de Sant Martí, Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí Modifica el valor a Wikidata
PareJoan de Boixadors i Rocabertí Modifica el valor a Wikidata
ParentsBernat de Boixadors i d'Erill, besavi Modifica el valor a Wikidata

Joan Antoni de Boixadors i de Pinós (Badalona, 1672 - Sampierdarena, 1745), conegut també com a Joan Antoni de Pacs, fou un militar, polític, erudit i músic català, cinquè comte de Savallà, setè comte de Peralada, cinquè marquès d'Anglesola i vescomte de Rocabertí.

Biografia

[modifica]

Era fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí i de Teresa de Pinós. Estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus (1687).[1]

Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge de Barcelona de la guerra dels Nou Anys que va establir el Duc de Vendôme el 1697. Va participar en la fundació de l'Acadèmia dels Desconfiats, sent elegit el seu president. Amb la mort de Carles II de Castella va abraçar la causa de l'arxiduc Carles en la Guerra de Successió Espanyola, participant en la defensa de Barcelona el 1706, el mateix any va ser nomenat virrei de Mallorca, eliminant el domini borbònic de l'illa i mantenint-se en el càrrec fins al 1709.[2]

De bell nou a Barcelona, fou director de la capella de música del Palau Reial.[3] El 1711 acompanyà l'arxiduc Carles a Viena i des d'allà, per encàrrec dels consellers de Barcelona, portà a terme, sense èxit, gestions diplomàtiques per tal que les tropes imperials no evacuessin Catalunya.

Fou cavaller director de la capella imperial de música de Viena (1717-21)[4] i posteriorment president i porta-segells del Consell Suprem de Flandes (1729-1740). A la mort de l'emperador (1740) anà a Itàlia, on morí.[5]

Es va casar tres vegades, la primera el 1699 amb Dionísia Sureda de Sant Martí i Safortesa, amb qui va tenir dotze fills, amb Xaviera von Berg, i amb María Francisca Pérez. Els seus fills foren Maria Teresa de Boixadors i Sureda de Sant Martí, Maria Gracia, Carles, Bernat Antoni, Joana, Francesc, Tomàs, Josep, Maria Antònia, Joan Tomàs, Joan Francesc i Josepa.[cal citació]


Precedit per:
Guillem Manuel I de Rocabertí 		vescomte de Rocabertí
Armes dels Rocabertí
1728-1745 		Succeït per:
Bernat Antoni I de Rocabertí

Referències

[modifica]
  1. ↑ Juan Vidal, Josep. «Joan Antoni de Boixadors de Pinós y de Rocaberti» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 2 novembre 2025].
  2. ↑ Juan Vidal, Josep; Martínez Ruiz, Enrique. Política interior y exterior de los Borbones (en castellà). Istmo, 2001, p. 73. ISBN 84-7090-410-8. 
  3. ↑ «Joan Antoni de Boixadors i de Pinós». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ Serra i Sellarés, Francesc. Els herois de 1714. Barcelona: Base, 2013 (Base Històrica). ISBN 978-84-15711-22-3. 
  5. ↑ «Boixadors i de Pinós, Joan Antoni». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 2. Palma: Promomallorca, p. 176. ISBN 84-8661702-2. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Antoni_de_Boixadors_i_de_Pinós&oldid=36437535»