Castell de Quermançó

Infotaula d'edifici Castell de Quermançó
Dades
Tipus	Castell
Localitzat en l'àrea protegida	Parc Natural del Cap de Creus
Construcció	segle X
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	120 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vilajuïga (Alt Empordà)
Localització	Ctra. N-260 de Figueres a Roses, km 24,2, a uns 200 m
42° 20′ 24″ N, 3° 05′ 31″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	1771-MH
Codi BIC	RI-51-0006179
Id. IPAC	1979
Id. IPAPC	5810

El castell de Quermançó és una fortificació aïllada del municipi de Vilajuïga (Alt Empordà) declarada bé cultural d'interès nacional. És un castell situat en un turó encinglerat, a uns dos quilòmetres al nord de Vilajuïga. S'hi accedeix des de la carretera de Figueres a Portbou (N-260), a l'altura del quilòmetre 24, a través d'un trencall on es pot deixar el cotxe per arribar-hi a peu. Es troba dalt d'un puig escarpat, inaccessible per ponent i migdia. Els altres vessants, defensats per albarranes, tenen pendents accentuats. És producte d'aquestes característiques el «quer» ('pedra', 'roca') del seu topònim. És un important exemple del que van ser els castells catalans altomedievals de defensa, capaços de resistir l'envestida de qualsevol multitud molt superior als pocs defensors que cabrien dins el seu perímetre.

Història

Les restes del castell han sofert durant el pas del temps diverses ampliacions i remodelacions, des de la seva construcció, vers l'alta edat mitjana, fins a l'edat moderna. S'ha d'esmentar que al lloc on encara avui perdura la fortalesa, s'han detectat assentaments anteriors, com ho demostren les restes de ceràmiques i els rastres d'un paviment d'opus testaceum d'època romana, i també d'altres restes preromanes. Els últims treballs arqueològics han tret a la llum les diferents fases constructives del castell, situant ver el s. X la construcció del recinte primitiu. De la mateixa manera, trobem la primera menció documental el 1078, en el testament del comte Ponç I d'Empúries, on deixa el castellum de Chermançó, on havia instal·lat l'arxiu diplomàtic del comtat, als seus fills Hug i Berenguer.

Detall d'una de les torres albarranes (març 2012)

Posteriorment, entre els s. XI i XV, el castell fou reformat i ampliat. Entre aquestes obres destaquen la torre circular exterior, datada arqueològicament entre els s. XIII i XIV. És aquest període es va veure involucrat en diferents conflictes bèl·lics com el succeït entre Ponç Hug II i els comtes de Barcelona (1128-1138). El 1285 va ser assetjat i pres pels croats de Felip l'Ardit. Tres anys més tard va ser assaltat per les tropes franceses que en destruïren les defenses. Tot això comportà que durant el s. XV es portessin a terme les obres d'ampliació i remodelació més grans, bastint la torre mestra, la sala central i la gran sala de la banda nord. D'aquesta manera la fisonomia i planta de l'antiga fortalesa pràcticament desaparegué.

Finalment, vora el s. XVII la fortificació s'abandonà i ja consta com enrunada, així i tot va ser reocupada per un curt termini, entre 1808 i 1814, per les tropes napoleòniques. Quan fou abandonat, Louis Gabriel Suchet, el mariscal al càrrec de les guarnicions franceses, n'ordena la voladura. Encara que estava en un estat de runa, fou un punt de resistència republicana durant la guerra civil, tal com demostren les restes de munició documentades en les darreres excavacions.

Aquest castell és de propietat privada, i hi ha la intencio de fer-hi realitat un projecte ideat per en Salvador Dalí

Arquitectura

És una fortificació aïllada que ha patit diferents ampliacions i reformes, especialment entre els segles X i XV. El conjunt estava envoltat d'una gran muralla bastida al segle xv de planta ovalada, adaptada a la topografia del terreny, de la qual encara queden restes visibles. Aquesta disposa d'una porta a la banda nord, prop d'una torre circular que es troba fora muralla, feta a base de pedres lligades amb morter. Presenta una base atalussada, i tot i que li falta una gran part del seu perímetre i alçat, encara queden restes d'uns set metres d'alçada, on es poden apreciar espitlleres a dos nivells diferents. A uns 50 metres fora de muralles, hi ha una altra torre de característiques idèntiques.

L'interior del recinte presenta, a la part nord, una gran estança rectangular, amb murs que encara conserven força alçada; està bastit amb pedres poc treballades i data del segle xv. També s'aprecia una gran espitllera i restes d'arcs diafragmàtics, que suportaven una coberta a dues vessants. La sala continua, ubicada al mig del castell, només conserva restes del seu perímetre. Al mur de llevant d'aquest àmbit queden vestigis d'un petit campanar de cadireta o espadanya, d'aspecte tardà. Aquests dos àmbits s'erigeixen sobre les restes del recinte primitiu del segle x.

A la part més elevada del turó, es troba una torre de guaita i defensa, de la mateixa època que les anteriors. Presentava dues plantes i estava bastida amb pedres poc treballades i morter. S'hi aprecien diferents intervencions posteriors, així com divisions interiors, cobertes i coronaments, realitzades a l'inici del segle xix. Entre la gran sala nord, la sala central i la torre mestra, hi ha un espai delimitat per les restes de diferents murs adossats a les parets del turó, que corresponen a l'antiga fortalesa del segle x. Hi ha una cisterna de construcció tardana (segles XVI-XVII) coberta amb volta de canó, i una petita estança adossada a la paret de la torre mestra. A més a més, en aquest recinte interior, s'intueixen estructures cobertes per reformes posteriors, que varen convertir aquesta zona en un pati interior.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Quermançó

Bibliografia

• Catalunya Romànica, vol. IX L'Empordà II. Enciclopèdia Catalana, 1990, p. 911 - 912. ISBN 84-7739-123-8. 

Enllaços externs

• Castells Catalans. Castell de Quermançó
• «Castell de Quermançó». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.