Sureda (Rosselló)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sureda
Escut de Sureda
(escut)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Sureda respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Vista del poble de Sureda
Vista del poble de Sureda
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Ceret
Argelers
Gentilici Surellenc, surellenca, Siurellenc, siurellenca
Superfície 34,54 km²
Altitud 64 msnm
(màx.:1241 mín.:42)
Població (2009[1])
  • Densitat
3.009 hab.
87,12 hab/km²
Coordenades 42° 31′ 53″ N, 02° 57′ 27″ E / 42.53139°N,2.95750°E / 42.53139; 2.95750Coord.: 42° 31′ 53″ N, 02° 57′ 27″ E / 42.53139°N,2.95750°E / 42.53139; 2.95750
Dirigents:
• Batlle:

Yves Porteix (MoDem)
Codi postal 66690
Codi INSEE 66196
Agermanament Consell (Mallorca)
Vogtareuth (Alemanya)[2]
Web

Sureda ([su'ɾɛðə], oficialment en francesa, Sorède), és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.107 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, que s'estén sobre la serra de l'Albera i una part del seu piemont.

Actualment, juntament amb la vila de Ceret i els pobles de l'Albera, les Cluses, Montesquiu d'Albera, Morellàs i les Illes, el Portús, la Roca de l'Albera, Sant Genís de Fontanes, Sant Joan Pla de Corts, Vilallonga dels Monts, Vivers i el Voló forma part del cantó número 17, del Vallespir - l'Albera (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Ceret.

La dita Sureda la saca es refereix al costum dels surellencs d'abrigar-se amb saques de jute durant els ruixats bo i essent als horts, saques que també servien per a traginar les collites.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom del poble prové del fet que és envoltat de boscs d'alzines sureres ("suredes"). El nom francès, «Sorède», és una francesització fonètica del nom català, amb l'antiga confusió O - U del rossellonès.[3]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Sureda

La comuna de Sureda, de 345.400 hectàrees d'extensió (el setè en territori del Rosselló), és a la zona sud-est del Rosselló, a prop del seu extrem. El territori de Sureda[4][5] té uns 34,60 km², dels quals 8,5 es troben a la plana del Rosselló, i la resta (26,1 km²) sobre el vessant nord de la Serra de l'Albera, entre 45 i 1257 m sobre el nivell del mar (al Puig Neulós). La muntanya de Sureda té tres cadenes separades per dues valls: la Vall de Montbran (a l'est) i la Vall de la Farga (a l'oest), també coneguda pel nom arbitrari francès imposat de Vallée Heureuse (Vall Feliç, denominació comercial de la urbanització que hi existeix). El territori de Sureda conté dos rius: la Ribera de Sureda i la Maçana. El poble és construït sobre el piemont, de banda i altra de la Ribera de Sureda.[6]

En el terme comunal, a més del nucli urbà de Sureda, hi ha dos nuclis més: un d'històric, la Vall de Montbran (Lavail, en francès), que havia tingut terme comunal propi, i un de modern, la Vall de la Farga (Vallée Heureuse). Prop d'aquest nucli la Ribera de Sureda forma les Gorges de la Farga de Sureda, just abans d'entrar a la plana rossellonesa. Igualment l'altra vall, la de la Maçana, també té les anomenades Gorges de la Vall.

El nom del poble es deu a una realitat: la major part dels boscos del terme comunal són suredes, en part devastades pels freqüents incendis. Per això hi ha guanyat molt d'espai el matoll, la màquia i el broll. Les suredes es conserven en els boscos de la part més profunda de les valls, muntanya amunt. També hi tenen molt presència els roures i els faigs, a partir dels 500 m alt, els darrers.

Termes municipals limítrofs:

Palau del Vidre Sant Andreu de Sureda
La Roca de l'Albera Brosen windrose-fr.svg Argelers de la Marenda
La Jonquera Espolla

El poble de Sureda[modifica | modifica el codi]

El poble, lleugerament aturonat

El poble vell de Sureda es formà a partir d'una cruïlla de camins, per la qual cosa té una forma[7] allargassada, resseguint els camins que es troben en el nucli vell. Centre el nucli primigeni l'església parroquial de Sant Aciscle i Santa Victòria i el Castell de Sureda.

El creixement de Sureda va tenir lloc amb l'aparició de diversos barris, com el Campet, la Caserna, el Castell, la Coscolleda, el Formiguer, Sant Jaume, el Veïnat de la Patana, o Mas d'en Fèlix, i la Vendeia. Més modernament aparegué la urbanització dels Roures. La denominada amb el nom artificial de la Vallée Heureuse arribà encara més tardanament. Així, el nucli urbà ha crescut[8] fins a fregar els límits comunals a est i a oest.

La Vall de Montbran, o de Sant Martí[modifica | modifica el codi]

Situat a la vall[9] de la Maçana, l'antic poble i terme comunal de la Vall de Montbran, sovint anomenat només la Vall, conté l'església de Sant Martí de la Vall, o de Montbran, que és l'origen del monestir de Sant Andreu de Sureda. El veïnat de la Vall de Montbran està format per les cases d'en Cadena, d'en Deltrull, d'en Lavall, d'en Llinars, d'en Mare, d'en Massina i d'en Xena. Damunt d'un esperó rocós, de molt difícil accés, hi ha les restes del Castell de Montbran.

La Vall de la Farga[modifica | modifica el codi]

L'emplaçament de l'antiga Farga d'en Delcròs, després simplement la Farga, ha donat lloc modernament a una urbanització a la qual s'ha donat el nom artificial, si més no, de la Vallée Heureuse. És situada a migdia[10] del poble de Sureda, a la vall de la Ribera de Sureda.

La Mare de Déu del Castell[modifica | modifica el codi]

A la zona sud-est del terme, molt a prop del termenal amb Argelers de la Marenda i del Castell d'Ultrera, hi ha el santuari de la Mare de Déu del Castell, construït per Joana de Bearn i de Vilaplana, senyora de Sureda, entre el 1675 i el 1686. Ho féu per la ruïna que presentava l'església de Santa Maria del Castell, amb la pretensió d'acollir-hi la imatge de la Mare de Déu d'Ultrera. Fruit d'un llarg litigi, la imatge quedà molt malmesa. El santuari, a més, reaprofità diversos elements de l'església del castell, com la portalada de marbre. A la zona on s'aixeca aquest santuari hi havia hagut les cabanes de Noves, lloc documentat el 981 (Nobellis el 1091 i recum de Novella el 1188.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

Sureda era un territori ric en masos. Se'n conserven, a part de diverses cabanes sense nom, la Cabana de Peire Alba, o de Peralba, la Casa de Jubilats, la Casa dels Caçaires, el Casot, el Casot, o Mas, d'en Costella, els Casots, el Celler d'en Vassalls (a tocar del poble pel nord-oest), la Farga, abans Farga d'en Delcròs, el Mas Cordovès, el Mas de l'Elionora, el Mas de la Lloca, el Mas del Ca, el Mas del Rost, o Mas Molinier, el Mas del -o d'en- Solà, el Mas del Tarter, el Mas d'en Denís, o Mas d'en Denís Pouater, el Mas d'en Julià, o Mas Verdeguer, el Mas d'en Miquel, el Mas d'en Pisserra, el Mas d'en Rencura, el Mas Fontès, abans Mas d'en Carrera, i ara Château Fontès, el Mas Soler, o de l'Ós, i el Mas d'en Verdeguer. Hi ha uns quants noms antics, de masos desapareguts: la Casa d'en Bosc, la Casa d'en Xena, el Cortal de l'Alort, el Cortal d'en Guimesanes, el Martinet (en ruïnes), el Mas de l'Auguet, el Mas de l'Esteve, el Mas d'en Bonnemaison, el Mas d'en Comenges, el Mas d'en Cadena, el Mas d'en Cargolina, el Mas d'en Guimesanes, el Mas d'en Ponç i el Mas d'en Senyaric. A part, hi ha els antics molins, tots ells conservats només com a noms antics: el Molí del Gordo, el Molí de l'Oli d'en Cassanyes, el Molí dels Frares (a la Veda; del tot desaparegut), el Molí d'en Cassanyes, amb la seva bassa, i el Molí d'en Fèlix.

Llocs destacats del terme amb elements específics[modifica | modifica el codi]

En el vessant oriental del Puig Neulós es troben les Antenes del Puig Neulós; la Passarel·la, a la Maçana, al sud-est de la Vall de Montbran i el Pont de la Vall, aigües avall del mateix riu, al límit del terme; la Resclosa, amb el Pont de la Resclosa, a migdia del poble; el Refugi CAF de la Tanyareda, en el vessant nord-est del Puig Pregon, al límit sud-oest del terme, i diversos oratoris (uns cinc) i capelles, com la Capella del Crist o la capella de la Mare de Déu del Castell d'Ultrera, una de les quals, la de Santa Magdalena de Veda (antigament, de Vesa) i la de Santa Maria de Coberta, totes dues actualment desaparegudes.També és desaparegut el lloc de Begó, documentat el 1017 i posteriorment.

El relleu[modifica | modifica el codi]

Pel fet de posseir la major part de terme en zona de muntanya, el nombre de topònims que denoten elements orogràfics és gran. Així, s'hi troben el Bac de Prats de Llis, el Bosc de la Vall, el Clot dels Trèmols, la Collada de l'Àliga, la Collada de l'Espinàs, la Collada del Monall, la Collada de l'Orri, la Collada de l'Osca, la Collada del Perer, la Collada dels Pomers, la Collada d'en Blancart, el Coll de la Balma Corba, el Coll de la Miquelassa, el Coll de l'Aranyó, el Coll de l'Artiguet, el Coll de la Vaca Vella, el Coll de la Vena, el Coll del Boc, el Coll de les Mosqueres, el Coll de l'Estaca, el Coll del Faig, el Coll del Pomer, el Coll dels Emigrants, el Coll dels Tres Faigs, el Collet de l'Alzina, o Collada del Gírbol, el Collet del Teuler, el Coll Pregon, la Coma dels Pomers, la Costa de l'Argenteria, la Cova de la Merla, la Cova de la Tortuga, el Pas de Begó, el Pas de la Creu, el Pas de la Molina, el Pic del Castanyer, el Pla de la Tanyareda, el Pla del Fum, els Pradets, el Prat de la Mola, els Prats de Llis, el Puig de la Martina, el Puig de l'Aranyó, el Puig de la Ribera, el Puig de la Tanyareda, el Puig de la Torreta, el Puig de les Basses, el Puig del Fum, o del Talaiador, el Puig del Raig, el Puig dels Fornets, el Puig dels Oms, el Puig dels Quatre Termes, o de les Basses, el Puig de Pradets, o dels Pastors, el Puig Nalt, el Puig Neulós, el Puig Pregon, els Rasos de la Menta, o Puig dels Rasos, la Roca de les Llises, el Roc Blanc, el Roc de la Canal Grossa, el Roc de la Dona Morta, el Roc de la Passi, el Roc de la Vaca, el Roc del Casal d'en Planes, el Roc del Cementiri, el Roc del Corb, el Roc de les Cabres, el Roc de les Medes, el Roc de les Mosqueres, el Roc de les Planes, el Roc del Migdia, el Roc del Perer, el Roc de Montbran, el Roc Punxut, el Roc Vesper, el Serrat del Mig, el Solà del Perer, el Solà dels Forrers, el Solà del Taure, la Solana, la Vall i la Vall Bella.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

En el terme de Sureda cal distingir clarament entre el sector pla, en el marge dret del Tet, on hi ha uns quants canals de drenatge i d'irrigació, i el sector dels vessants de la Serra de l'Albera, on es produeixen els torrents característics de la zona de muntanya. A la zona plana hi ha l'Agulla del Camí d'Ortafà, de drenatge, i el Rec del Molí i el del Molí d'en Fèlix, tots dos de reg.

A la resta del terme, es poden considerar com a cursos d'aigua principals del terme de Sureda fins a quatre: la Maçana, la Ribera del Tallat del Bac, la Ribera de Sureda i la Ribera Grossa. La Maçana, que ve del terme veí de Sant Andreu de Sureda i després de fer un tomb pel de Sureda hi retorna, té com a subsidiaris el Còrrec de la Font dels Alemanys, el del Solà de la Torre, el del Solà, el d'en Saücar, el del Rodet, el de les Corrasses, el del Brosser, el de l'Era d'en Fabre, el del Roc Punxut, el de Xanteria, el de Maritxó, el de la Figuera, el del Tronc, el de la Millera, el dels Cortalassos, el de la Tisa, el de la Teuleria, el de Montbran, el de la Maçaneta, el dels Oms, el de la Martina, el del Trepassador, el del Canalet, dos anomenats de la Rudera, el de la Bàlada, el dels Hortets, el de l'Hortàs i el de la Trilla.

La Ribera Grossa és l'eix vertebrador de la major part del sector sud-occidental del terme, fins que s'ajunta amb la Ribera del Tallat d'en Bac per formar la Ribera de Sureda. Rep, des dels seus orígens, els còrrecs de l'Orri, de la Font de l'Orri (abans Aigua de Vesa), del Bac, de les Mosqueres, de Llis, de la Tanyareda, dels Forrers, de Peira Alba, Fosc, del Fangàs, de la Tassió, de les Escuderes, de la Font Freda, del Taure, del Bell Roure, del Cortal de Maig, del Puig de la Ribera, el del Roc del Perer i de la Collada del Perer.

La Ribera del Tallat d'en Bac, que vertebra la zona central de la meitat sud del terme, els còrrecs de les Moixoses Altes, el de les Moixoses, el de l'Aranyó, el Blanc, el del Tinyós, el dels Fornets, el dels Pradets, les Canals del Menuisier, el Còrrec del Menuisier, el de les Medes, i els del Puig de la Ribera (dos més amb el mateix nom).

Un cop formada la Ribera de Sureda, rep els còrrecs del Corb, el de la Collada de l'Espinàs, el del Bell Roure (també un altre amb el mateix nom), el de la Sogueda, o de Bell Roure, el del Coll de Balma Corba, el del Roc del Migdia, el de Migdia, el de l'Alzina, el de l'Espinàs, el de la Cucarella, el de la Coma dels Pomers, el del Taure, o de la Jaça del Taure, el de Puig Nalt, el de la Collada del Perer (un altre amb el mateix nom), el de la Solana, el del Solà, el dels Ferrers, abans d'en Ferrer, el del Comall, el dels Trèmols i els del Terra Roig.

Al nord-est del terme, a més, hi ha el Milossar, o Còrrec del Milossar, afluent de la Ribera de Sureda ja dins del terme de Sant Andreu de Sureda, que rep els còrrecs de la Capella del Crist, de Flamesaigües, dels Casots, del Mas d'en Rencura, de l'Alzina (un segon amb el mateix nom), del Rost, de la Creu de l'Evangili i el de les Guilles.

Frega el límit oest del terme el Còrrec d'en Cassanyes, del terme de la Roca de l'Albera.

Les fonts[modifica | modifica el codi]

Nombroses fonts es troben en el terme de Sureda. Cal destacar la Font Agra, la del Faig, la de la Perdiu, la de la Tanyareda, la de la Trilla, la de la Vidriella, la de l'Orri, la del Pardal, la dels Miracles, la dels Pastors, la Font Freda, la Font Nova d'Ultrera i Nou Fonts.

El terme comunal de Sureda[modifica | modifica el codi]

El topònims que expressen partides o indrets concrets del terme de Sureda són els següents: l'Arrufada, el Bardisser, Bell Roure, el Camí d'Ortafà, el Camp dels Soldats, el Campet, la Carrera, els Comuns (abans, el Comú), el Còrrec dels Ferrers, el Cortal de Maig, la Coscolleda, la Cucarella, les Decs, l'Era de la Torre, l'Era d'en Delfí, les Eres, les Escuderes, l'Estepa Blanca, el Falguer del Comte, els Fangassos, la Farga, la Font de la Vidriella, la Font del Faig, la Font dels Miracles, Fontfreda, els Fornells, o els Fornets, la Gavarra Alta, la Gavarra Baixa, les Heures, l'Horta d'en Carrera, l'Hortàs, els Horts d'en Gallard, els Horts d'en Llombart, la Jaça de Bell Roure, la Jaça del Taure, el Leiró, les Llises, el Martinet, el Mas del Ca, el Mas del Pouater, o Mas Pouater, el Mas del Tarter, el Mas d'en Rencura, el Mas Fontès, les Medes, el Menuisier, les Moixoses Altes, les Moixoses Baixes, el Molí del Gordo, el Molí d'en Cassanyes, Montbran, les Mosqueres, Nou Fonts, l'Orri, Pedres Blanques, Peira Alba, el Pont de la Resclosa, el Pou del Gel, el Raig, el Raig Petit, el Rec del Rei, el Recolze, la Resclosa, la Riba Coberta, o la Riba, el Rost, el Rost Cordovès, el Rost d'en Benassís, el Rost d'en Gregori, els Roures, el Tallat d'en Bac, el Tinyós, la Tortuga, Ultrera, la Veda, el Vinyer de la Gavarra Baixa, el Vinyer d'Ortafà i la Vora de la Ribera, o la Closa.

Transports i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Vies antigues de comunicació[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Tres carreteres travessen el terme de Sureda: la D - 2, la D - 11 i el traçat antic de la D - 618.

la carretera D - 2 (Argelers de la Marenda - D - 619, a Trevillac) travessa el terme d'est a oest. Per aquesta carretera, Sureda es comunica directament amb Argelers de la Marenda (7 km), la Roca de l'Albera (2), Sant Genís de Fontanes (3), Brullà (9), Sant Joan la Cella (12), Vilamulaca (18), Forques (22), el trencall de Paçà (25), Montoriol (27), Queixàs (32), Sant Miquel de Llotes (38), Illa (43), Montalbà del Castell (46) i Trevillac (49) (els dos darrers ja a la Fenolleda, comarca occitana).

La carretera D - 11 (D. 914, a Argelers de la Marenda - Montesquiu d'Albera) entra en el terme de Sureda per l'extrem nord-est, procedent de Sant Andreu de Sureda, i en surt per l'oest, cap a la Roca de l'Albera, en un traçat conjunt amb la D - 2. Per aquesta carretera es va a Palau del Vidre (2,8 km), Sant Andreu de Sureda (250 metres), la Roca de l'Albera (2,6), Vilallonga dels Monts (5,8) i Montesquiu d'Albera (7,7).

La D - 618 (El Voló - Argelers de la Marenda), enllaça aquestes dues poblacions directament, sense passar pels nuclis de població, amb els quals enllaça. Tanmateix, paral·lela pel sud a ella discorre la carretera antiga, que sí que passa pels nuclis de població o pel seu entorn immediat. Travessa aquesta carretera l'extrem nord del terme de Sureda, entre Sant Genís de Fontanes i Sant Andreu de Sureda.

Transport col·lectiu públic[modifica | modifica el codi]

La línia 401 del servei departamental de Le bus à 1 €, d'Argelers de la Marenda a Ceret, passa per Sureda procedent d'Argelers de la Marenda i Sant Andreu de Sureda. Després continua cap a la Roca de l'Albera, Sant Genís de Fontanes, Vilallonga dels Monts, Montesquiu d'Albera, el Voló, Morellàs i Ceret. Ofereix tres serveis diaris en cada direcció de dilluns a dissabte (tot i que el segon d'aquests serveis només va d'Argelers a Montesquiu d'Albera). No circula els dies festius. Per aquesta línia, Sureda és a 35 minuts d'Argelers, a 5 de Sant Andreu de Sureda, i a 5 minuts de la Roca de l'Albera, a 10 de Sant Genís de Fontanes, un quart d'hora de Vilallonga dels Monts, a 25 minuts de Montesquiu d'Albera, a 38 del Voló, a 47 minuts de Morellàs i a 55 minuts de Ceret.

També hi passa la línia 413 del mateix servei, de Perpinyà a Vilallonga dels Monts, sortint del cap i casal rossellonès passa per Elna, Palau del Vidre, Argelers de la Marenda, Sant Andreu de Sureda, Sureda, la Roca de l'Albera, Vilallonga dels Monts, i encara, un sol servei diari, a Sant Genís de Fontanes. Hi ha, però, un sol servei diari que passi per Palau del Vidre (els altres van directes d'Elna a Argelers), de dilluns a dissabte, però no circula els dies festius.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

Dues menes de camins són els que es troben en el terme de Sureda: els que enllacen amb els pobles veïns, i els que recorren l'interior del terme comunal. Entre els primers es troben el Camí d'Argelers (es tracta d'un nom antic, atès que el camí ja ha perdut aquesta funció), el de la Mar, o Ruta d'Argelers, el Camí de Sant Andreu a Sant Genís, el Camí de Sant Genís, o de Ribadases, el Camí d'Ortafà, abans de Perpinyà, la Carretera, la Ruta de la Roca i la Ruta de Palau. Els que discorren per dins del terme comunal són el Camí de la Collada del Perer, el de la Coscolleda, el de la Farga, el de la Gavarra, abans d'Ortafà, el de la Gavarra Baixa, el de la Gavarra Petita, abans simplement de la Gavarra, el de la Mare de Déu del Castell, o de Nostra Senyora d'Ultrera, el de la Muntanya de la Pava, el de la Resclosa, el de la Torre, el de la Torre o del Coll del Pomer (són diferents, els dos darrers), el de la Vall (també dos amb aquest nom), el del Bell Roure, el del Bosc, el del Bosc de la Vall, el de les Nou Fonts, el del Mas d'en Denís Pouater, el del Mas d'en Rencura (dins del poble, del Mas del Rost), el del Mas Soler, el del Molí d'en Cassanyes, el de l'Oliu, el de l'Orri, el del Pla dels Picadors, o del Bosc, el del Veïnat i el d'Ultrera. Esment a part mereix el sender GR - 10, o Camí de Gran Recorregut número 10, que té a Sureda una variant, anomenada de les Colomates.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica de Sureda és l'agricultura, amb més d'un centenar d'explotacions en actiu. Més del 85% de les terres conreades es dediquen a la vinya, la majoria per a vins de denominació d'origen controlada. Hi ha uns quants fruiters, sobretot albercoquers, cirerers i presseguers, i tot just una mica d'horticultura, a la zona més plana. A la muntanya hi ha algunes pastures, amb una presència important de bestiar, principalment boví -amb una raça autòctona, la maçanesa, i cabrum.

Hi ha poca activitat industrial, però cal destacar que Sureda posseeix l'última fàbrica de fuets de lledoner del món.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

El poble apareix esmentat en la documentació l'any 898 en un acte jurídic on és anomenat locum Sunvereta. El 981 el precepte del rei Lotari a favor de Sant Genís de Fontanes confirmava a aquesta abadia un alou in villa Suvereda.[11] Una acta de 1451 parla de Sancti Ciscli de Sureta. Tingueren possessions a Sureda tant el monestir de Sant Genís de Fontanes com el de Sant Andreu de Sureda, a més de les esglésies de Sant Salvador i de Santa Maria de Besalú.

Al segle xiii està documentada la senyoria de Sureda, que depenia de Dalmau I de Castellnou, tercer fill del vescomte de Castellnou. La seva vídua, Beatriu de Castellrosselló, és la primera documentada, i se'n sap que va rebre de mans de Jaume II de Mallorca la concessió de les justícies de Siureda. El 1383, però, la justícia de Sureda fou concedida al conseller reial Pere Blasi, Pericó, i al segle xv fou concedida a Ermengol Grimau, financer perpinyanès, qui la traspassà a la seva filla, Margarida, casada amb Antoni Pinya.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

A mitjan segle xvi fou el vescomte d'Èvol, Guillem Galceran de Castre, qui en rebé el senyoriu, fins que el 1593 va ser comprada per Rafael Antoni Daví, el qual la deixà en testament als germans Àngel i Gastó de Foix de Bearn. El 1682 Francesca de Foix de Bearn, l'hereva del senyoriu, casà amb Joan d'Oms; el seu fill, Francesc Xavier d'Oms, morí el 1754, moment en què el senyoriu passà a Josep d'Oms, qui fou instituït marquès d'Oms pel rei Lluís XV, després d'ajuntar les senyories d'Oms, Tellet, Bages i Sureda. El 1793, a ran de la Revolució Francesa, el marquès d'Oms i senyor de Sureda, emigrà.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Sureda entre 1378 i 1789
1378 1470 1515 1553 1643 1720 1730 1767 1774 1789
22 f 18 f 21 f 15 f 24 f 78 f 84 f 495 h 84 f 172 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
415 689 839 939 1.050 1.200 1.218 1.266 1.283
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
1.318 1.303 1.338 1.273 1.391 1.560 1.617 1.552 1.504
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
1.585 1.609 1.583 1.452 1.374 1.355 1.318 1.103 1.075
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2008 2011
1.138 1.164 1.491 1.896 2.160 2.699 2.926 2.990 3.050
2013
3.107

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[12] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[13]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[14][modifica | modifica el codi]

Batlles de Sureda[15]
Període Nom Opció política Comentaris
1966 - Març del 1989 André Cavaille
Març del 1989 - Moment actual Yves Porteix

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Yves Porteix.

Adjunts al batlle[16][modifica | modifica el codi]

  • 1a: Mireille Mestres. Consellera delegada de Finances, Escoles i Afers socials
  • 2n: Bernard Massines. Conseller delegat de Serveis tècnics, Associacions, Esport, Agricultura i Seguretat
  • 3a: Frédérique Marescassier. Consellera delegada d'Agenda 21, Desenvolupament durable i Comunicació
  • 4t: Hervé Cadène. Conseller delegat d'Urbanisme i Hàbitat
  • 5a: Sylvie Stantina, Consellera delegada de Turisme, Animacions i Comerç
  • 6è: Christian Baillet. Conseller delegat de Patrimoni, Cultura i Tradició.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • René Thomine. Conseller delegat d'Obres i via pública i xarxes
  • Elyane Xene. Consellera delegada comunitària
  • Pierre Solane
  • Marie-José Mary
  • Anne-Marie Brunie
  • Vincent Cayron
  • Bettina Villoutreix-Bauer
  • Pascal Granet
  • Rémy Blanc
  • Cyril Gaschi. Conseller delegat comunitari
  • Cécile Ribo
  • Sandrine Joseph-Monrose
  • Alexander Charrett-Dykes
  • Charles Vandellos
  • Laura Garcia
  • Céline Figueras.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

A les eleccions cantonals del 2015 Sureda ha estat inclòs en el cantó denominat Vallespir - Albera, amb capitalitat a la vila de Ceret, amb els pobles de l'Albera, les Cluses, Montesquiu d'Albera, Morellàs i les Illes, el Portús, la Roca de l'Albera, Sant Genís de Fontanes, Sant Joan Pla de Corts, Sureda, Vilallonga dels Monts, el Voló i Vivers. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Martine Rolland, del Partit Socialista, vicepresident del Consell departamental, i Robert Garrabé, també del Partit Socialista, batlle de Sant Joan de Pladecorts i vicepresident del Consell departamental.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Sureda està actualment agermanada amb el poble alemany de Vogtareuth-am-Inn, a Baviera, i està en converses amb el poble mallorquí de Consell.

Ensenyament i cultura[modifica | modifica el codi]

Sureda disposa de l'Escola Maternal Pública André Cavaille, i l'elemental, o primària. La continuïtat dels estudis es pot fer als col·legis de Sant Andreu de Sureda, Argelers de la Marenda, Elna, Perpinyà, Sant Cebrià de Rosselló o Portvendres, pel que fa a la secundària, i Tesà, Vilallonga dels Monts, Perpinyà o Ceret, per al batxillerat. El poble també disposa de Mediateca.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Portada de la capella de la Mare de Déu del Castell

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

  • Manuel António Gomes, anomenat «Pare Himàlaia», científic portuguès, elaborà a Sureda el primer forn solar l'any 1900.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «165-Sureda». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Sureda». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Sureda». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A-Be). ISBN 84-7256-889-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Ponsich, Pere. «Sureda». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Dades d'agermanament de l'ajuntament (francès)
  3. Basseda (Lluís), Toponymie Historique de Catalunya Nord, Ed. Terra Nostra, Prada de Conflent, 1991, p. 693
  4. El terme de Sureda en els ortofotomapes de l'IGN
  5. Sureda a les cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  6. Margail (Francesc i Geroni), Sureda, fa temps..., Ed. Terra Nostra, Prada de Conflent, 1986, p. 10.
  7. El poble vell de Sureda en els ortofotomapes de l'IGN
  8. El poble actual de Sureda en els ortofotomapes de l'IGN
  9. La Vall de Montbran, en els ortofotomapes de l'IGN
  10. La Vall de la Farga en els ortofotomapes de l'IGN
  11. Catalunya Romànica, Vol. XIV "El Rosselló", Ed. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pp. 403-408
  12. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  13. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  14. Maires, en francès.
  15. Préfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008, consultada el 22 de juliol del 2010
  16. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]