Cervera de la Marenda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cervera de la Marenda
Cerbère
Escut de Cervera de la Marenda
(escut)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Cervera de la Marenda respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Vista del port
Vista del port
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Ceret
Costa Vermella
Gentilici Cerverí, cerverina
Superfície 8,18 km²
Altitud 25 msnm
(màx.:643 mín.:0)
Població (2009[1])
  • Densitat
1.510 hab.
184,6 hab/km²
Coordenades 42° 26′ 39″ N, 03° 09′ 56″ E / 42.44417°N,3.16556°E / 42.44417; 3.16556Coord.: 42° 26′ 39″ N, 03° 09′ 56″ E / 42.44417°N,3.16556°E / 42.44417; 3.16556
Dirigents:
• Batlle:

Jean-Claude Portella (PS)
Codi postal 66290
Codi INSEE 66048
Web

Cervera de la Marenda, o, com proposa[2] Joan Becat, simplement Cervera ([sər'βeɾəðələmə'ɾɛndə o sər'βeɾə], (oficialment en francès Cerbère) és un poble del Rosselló, cap de la comuna del mateix nom, a la Catalunya Nord. La Marenda és el nom tradicional d'aquell tram de costa, que rep el nom turístic, i ara administratiu, de Costa Vermella.

Actualment, juntament amb la vila d'Argelers de la Marenda i els pobles de Banyuls de la Marenda, Cotlliure, Palau del Vidre, Portvendres i Sant Andreu de Sureda forma part del cantó número 5, de la Costa Vermella (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Argelers.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Diu Joan Coromines[3] que el topònim Cervera procedeix del mot llatí cervaria (terra de cérvols), ja esmentada d'aquesta manera, Cervaria locus, finis Galliae, per Pomponi Mela, el segle I després de JC. La segona part del topònim, prescindible, segons Joan Becat, prové de la subcomarca on es troba: la Marenda.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Cervera de la Marenda

Cervera de la Marenda és el terme comunal situat[4][5] a l'extrem sud-oriental de la comarca del Rosselló, al límit meridional de la subcomarca de la Marenda i de la Costa Vermella, que és el nom administratiu que li ha estat donat a la Marenda. És, per tant, fronterer amb la comarca sud-catalana de l'Alt Empordà, concretament amb el terme de Port-bou. El seu terme puja des dels 0 m al nivell del Mediterrani fins als 643 m a les Alberes.

El terme de Cervera de la Marenda està format bàsicament per tres valls que davallen de la cua oriental de la Serra de l'Albera directament al mar. La meridional, que és la més gran, conté el poble de Cervera, la gran estació de ferrocarril i el port de Cervera, entre altres indrets rellevant de la comuna. S'articula al voltant del Riberal, amb tota la seva capçalera i tots els torrents que hi aflueixen. Més al nord hi ha dues petites valls, que conformen l'Ansa de Terrimbo i la Platja de Perafita, aquesta darrera articulada a l'entorn del Rec del Llorer.

Termes municipals limítrofs:

Banyuls de la Marenda
Brosen windrose-fr.svg La Mar Mediterrània
Portbou

El poble de Cervera, o de Cervera de la Marenda[modifica | modifica el codi]

Els reductes militars[modifica | modifica el codi]

El Cap de Cervera[modifica | modifica el codi]

El Cap de Perafita[modifica | modifica el codi]

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Vies de comunicació antigues[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Travessa el terme de Cervera de la Marenda una sola carretera: la D - 914 (D - 900 a Perpinyà, a les Arcades - Coll dels Belitres, a Cervera de la Marenda), que té format d'autovia entre Perpinyà i Cotlliure. Cervera de la Marenda dista 9 quilòmetres de Banyuls de la Marenda, 16 de Portvendres, 18 de Cotlliure, 25 d'Argelers de la Marenda i 46 de Perpinyà.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Cervera de la Marenda té una gran estació de ferrocarril, ja que antigament era un gran centre de traspàs de mercaderies i de passatgers a causa del diferent ample de via que hi ha entre els estats espanyol i francès.

Transport col·lectiu públic[modifica | modifica el codi]

La línia 400 del servei de Le bus à 1 € fa el recorregut de Perpinyà a Cervera de la Marenda, passant per Elna, Argelers de la Marenda, Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera. Des de Cervera hi ha una hora i 40 minuts fins a Perpinyà, 1 hora i 20 minuts fins a Elna, 1 hora i 5 minuts fins a Argelers Platja (no tots els cotxes hi passen), 1 hora i 10 minuts fins a Argelers de la Marenda, 55 minuts fins a Cotlliure, 45 a Portvendres i 40 a Banyuls de la Marenda. Hi ha fins a 12 serveis diaris, però ofereixen diferents variants d'itinerari: pas, o no, per Argelers Platja, final de trajecte a Portvendres, Banyuls o Cervera, etcètera. Circula de dilluns a dissabte, però el diumenge manté un servei fins a Banyuls de la Marenda, al matí a dos quarts de 9, i un de retorn cap a Perpinyà poc després de les 5 de la tarda. A Argelers enllaça amb les línies 412 i 413.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

Al lloc que avui ocupa el comú de Cervera s'han trobat nombroses restes prehistòriques.

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

Cervera de la Marenda és citada en documents d'època romana: ja al segle I de la nostra era el geògraf romà Pomponius Mel l'esmenta com un lloc poblat de cérvols (Cervaria locus, finis Galliae), i límit meridional de la Gàl·lia.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

En entrar en temps contemporanis és quan la història de Cervera fa un tomb radical. El 1864 se signà un acord entre Espanya i França per fer passar per sota del Coll dels Belitres el ferrocarril entre els dos estats, i de construir les estacions frontereres de Portbou i de Cervera. L'estació fou inaugurada el 1878. El trànsit ràpidament va assolir una gran importància i, atesa la diferència d'amplada de les vies espanyoles i les franceses, es va fer necessària la construcció de grans instal·lacions per facilitar el transbordament de mercaderies.

Va créixer considerablement la població, i el 1888 es va crear la comuna de Cervera, segregant-se de Banyuls de la Marenda. Cervera no va parar de créixer fins ben passada la meitat del segle XX, quan la mecanització de moltes tasques, la competència d'altres mitjans de transport i més endavant la supressió de les barreres duaneres van comportar una certa reducció dels llocs de treball.

El paper econòmic de l'estació de Cervera continua essent força importat, malgrat tot, com ho testimonien els 2,5 milions de tones de mercaderies (1998) o els 15.000 trens anuals que hi transiten.

Cal destacar també l'increment de les activitats turístiques.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

Atès que es va crear el 1888, la demografia antiga de Cervera de la Marenda es troba englobada fins a aquell any dins de la de Banyuls de la Marenda.

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

1891 1896 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936
1.428 1.322 1.252 1.333 1.529 1.730 1.970 2.236 2.188
1946 1954 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006
2,044 2.245 2.438 2.064 1.940 1.641 1.461 1.487 1.551
2008 2011 2013
1.573 1.382 1.378

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[6] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[7]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[8][modifica | modifica el codi]

Batlles de Cervera de la Marenda[9]
Període Nom Opció política Comentaris
1888 - ? Dominique Mitjavile
2001 - Moment actual Jean-Claude Portella[10] PSF

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Jean-Claude Portella, President de totes les comissions municipals. Vicepresident de la comunitat de comunes de les Albères i de la Costa Vermella i Vicepresident del SYDETOM66.

Adjunts al batlle[11][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Janick André, Vicepresident de les Comissions municipals d'Obres, de Personal i de Camins veïnals i rerepaís; Membre de les comissions d'Urbanisme i revisió del PLU i de Finances
  • 2n: Marc Cassou, Vicepresident de les Comissions municipals de Finances, d'Activitats econòmiques i feina i d'Urbanisme i revisió del PLU; Membre de les comissions municipals de Turisme i comunicació, de Port i nàutica i d'Obres
  • 3r: Marie Louise Dalmau - Cadene, Vicepresident de la Comissió municipal Escolar; Membre de les comissions municipals de Turisme i comunicació, de Quadre de vida i vida associativa, de Port i nàutica i Social
  • 4t: Danièle David - Moral, Vicepresident de la Comissió municipal Social; Membre de les comissions municipals de Turisme i comunicació, de Quadre de vida i vida associativa, d'Activitats econòmiques i feina i de Finances.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Michel Bial, Vicepresident de la Comissió municipal de Quadre de vida i vida associativa; Membre de les comissions municipals de Camins veïnals i rerepaís, de Turisme i comunicació, Escolar, Social, de Personal, d'Obres i d'Activitats econòmiques i feina
  • Dominique Bonhomme - Besombes, Membre de les comissions municipals Escolar, de Quadre de vida i vida associativa, de Personal i d'Obres
  • Sonia Chamary, Membre de les comissions municipals de Camins veïnals i rerepaís, Social, de Personal i d'Activitats econòmiques i feina
  • Viviane Daure, Membre de les comissions municipals de Turisme i comunicació, de Port i nàutica, d'Activitats econòmiques i feina i de Finances
  • Nathalie Igonet, Membre de les comissions municipals de Camins veïnals i rerepaís, Escolar, de Quadre de vida i vida associativa, de Personal i d'Activitats econòmiques i feina
  • René Landre, Membre de les comissions municipals d'Urbanisme i revisió del PLU, de Port i nàutica i de Personal
  • Jean Marti, Vicepresident de les Comissions municipals de Port i nàutica i de Turisme i comunicació; Membre de les comissions d'Urbanisme i revisió del PLU, de Camins veïnals i rerepaís, de Quadre de vida i vida associativa i de Finances
  • Jérôme Canovas, Membre de les comissions municipals de Camins veïnals i rerepaís, de Turisme i comunicació i de Port i nàutica
  • Christian Grau, Membre de les comissions municipals d'Urbanisme i revisió del PLU, de Quadre de vida i vida associativa, Social, de Personal, d'Obres i d'Activitats econòmiques i feina
  • Régine Levacher, Membre de les comissions municipals Escolar i de Finances.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

A les eleccions cantonals del 2015 Cervera de la Marenda ha estat inclòs en el cantó denominat La Costa Vermella, amb capitalitat a la vila d'Argelers de la Marenda i amb els pobles de Banyuls de la Marenda, Cervera, Cotlliure, Palau del Vidre, Portvendres i Sant Andreu de Sureda. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Marina Parra-Joly, del Partit Socialista, primera adjunt al batlle d'Argelers de la Marenda, i Michel Moly, del Partit Socialista, Primer vicepresident del Consell departamental, conseller municipal de Portvendres.

Llocs i monuments d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Església parroquial de Sant Salvador de Cervera, construïda als voltants del 1880, està dedicada a sant Salvador (nom original de la vall de Cervera)
  • Monument megalític: la Pedra Dreta
  • Estació internacional, edificada el 1878 sobre plànols de l'oficina d'estudis Eiffel.
  • Hotel Belvédère du Rayon Vert, construcció de 1932 de l'arquitecte perpinyanès Léon Baille en estil art déco pals viatgers en trànsit que havien de fer canvi de tren per la diferent amplada de les vies entre Espanya i França. L'edifici recorda un vaixell i en el seu moment tenia tots els conforts moderns, amb una sala de jocs, un cinema i una cotxera per a vehicles de luxe. El 2002 va ser declarat monument protegit per la seva característica estructura en ciment armat.
  • El Far de la Fi del Món al Cap Cerbère. Alimentat per cèl·lules fotovoltaiques, és de funcionament autònom; en dies clars, és visible des de 15 milles nàutiques. Se n'ha arranjat el paisatge adjacent.
  • Els penya-segats al sud del Cap figuren entre els més alts d'Europa. La platja de mineral de Bou Fallut hi és al peu.

Personatges històrics[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «4-Cervera». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Cervera de la Marenda». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Coromines, Joan. «Cervera». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, III Bi - C). ISBN 84-7256-902-0. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Ponsich, Pere. «Cervera de la Marenda». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Becat 2015,
  3. Coromines 1994.
  4. El terme de Cervera en els ortofotomapes de l'IGN
  5. Cervera de la Marenda a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  6. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [1], a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  7. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  8. Maires, en francès.
  9. Préfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008, consultada el 22 de juliol del 2010
  10. Va apadrinar la candidatura de Lionel Jospin a les eleccions presidencials del 2002.
  11. Adjoints au maire, en francès.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cervera de la Marenda Modifica l'enllaç a Wikidata