Menhir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Menhir a la Bretanya

Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical. El mot prové del bretó 'maen' pedra i 'hir' llarga , que fou adoptat pels prehistoradors i ja ha passat al llenguatge comú. En català s'han anomenat tradicionalment pedra llarga o pedra del dimoni.

Els menhirs es poden trobar sols o en grups. Tenen una distribució geogràfica àmplia: se'n troben a Europa, Àsia i Àfrica, i pertanyen a diversos períodes. La majoria dels exemples europeus van ser erigits durant el Neolític, però a Àsia n'hi ha exemples d'època contemporània.

Les seves funcions eren variades, des de marcar els límits territorials d'un poble fins a ser el centre de cerimònies religioses, especialment funeràries, o llocs on es retia culte al Sol. Els més moderns tenien inscripcions sacres i invocacions a divinitats, per això el cristianisme va rebaixar l'alçada d'algunes pedres i les va coronar amb una creu, esdevenint llocs de culte cristians.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Menhir