Protoindoeuropeus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàProtoindoeuropeus
Tipusgrup humà extingit Modifica el valor a Wikidata
Llenguaprotoindoeuropeu Modifica el valor a Wikidata
Religióreligió protoindoeuropea Modifica el valor a Wikidata

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indoaris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hittites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Els protoindoeuropeus van ser els parlants hipotètics del reconstruït llenguatge protoindoeuropeu, un poble prehistòric de l'edat del coure i començament de l'edat del bronze. Els protoindoeuropeus són hipotètics; se'n dedueix l'existència a partir del 4000 aC per mitjà del seu llenguatge, el protoindoeuropeu.

Basant-se en paraules reconstruïdes, hom pot deduir algunes coses sobre la seva cultura sense por a equivocar-se:

  • la seva societat es basava en les relacions entre homes,
  • el seu déu principal era *dyeus ph2tēr (literalment "pare del cel"; > grec antic Ζευς (πατηρ) / Zeus (patēr); *dieu-ph2tēr > llatí Jupiter) i un déu de la terra,
  • componien i recitaven poesia heroica o cançons, amb fórmules com ara fama immortal,
  • vivien en una regió on hi havia neu,
  • eren un poble pastor i nòmada. Domesticaven bovins i cavalls,
  • tenien carros amb rodes sòlides, però no carros de guerra.

Cultura i religió[modifica]

Tot allò que se sap sobre els protoindoeuropeus és el resultat de la lingüística comparativa, amb ajut de l'arqueologia. Els trets següents estan acceptats, però cal recordar que són hipotètics.

Els protoindoeuropeus eren una societat patrilineal, probablement seminòmada, basada en la ramaderia (especialment els bovins i els bens). Havien domesticat els cavalls (eḱwos). La vaca (gwous) feia un paper essencial, tant a la religió i la mitologia com a la vida quotidiana. La riquesa d'un home es mesurava amb el nombre d'animals (peḱus) que tenia.

Tenien una religió politeista centrada en ritus de sacrifici, probablement fets per una casta religiosa. La hipòtesi de Kurgan suggereix que els morts eren enterrats a túmuls o cambres mortuòries. Els líders importants s'enterraven amb les seves pertinences, i potser també amb les seves dones.

Hi ha indicis d'una monarquia religiosa, suggerint que el rei de la tribu també era l'alt sacerdot. Moltes societats indoeuropees tenien tres classes: clerical, guerrera i camperola. Georges Dumézil va suggerir aquesta divisió també per a la societat indoeuropea.

Si hi havia una classe de guerrers, probablement hauria estat composta de joves homes solters. Haurien seguit un codi guerrer inacceptable per la societat, tret de dins del seu grup. Els indicis dels seus ritus d'iniciació suggereixen que aquest grup s'identificava amb els llops o gossos.

Tècnicament, la reconstrucció suggereix una cultura del començament de l'edat del bronze: les eines i les armes eren de bronze. Es coneixia l'argent i l'or. S'aprofitava la llana de les ovelles, i es teixia. També es coneixia la roda.

No es pot saber amb certesa com es deien a ells mateixos.

Orígens[modifica]

Els estudiosos del segle xix que van cercar la regió originària dels indoeuropeus es van haver de conformar amb els indicis lingüístics. Es va intentar fer-ne una localització aproximada a partir dels noms de plantes i animals (especialment el faig i el salmó), així com la cultura i la tecnologia (una cultura de l'edat del bronze centrada en la ramaderia i que havia domesticat el cavall). Les opinions queden dividides entre una hipòtesi europea, que proposa una migració d'Europa a Àsia, i una hipòtesi asiàtica, que diu que la migració va ser en sentit contrari.

Tanmateix, des del començament, aquesta controvèrsia va ser afectada per idees com ara lesromàntiques i nacionalistes d'invasors heroics, o les imperialistes i racistes. Sovint es pensava que l'expansió del llenguatge era deguda a les invasions d'una suposada raça ària superior. Aquesta qüestió encara és tema de discussió. Sovint, els nacionalistes diuen que el territori original dels protoindoeuropeus és el seu.

Arqueologia[modifica]

Esquema de les migracions indoeuropees d'entre el 4000 aC i el 1000 aC segons la hipòtesi de Kurgan. La zona violeta correspon al suposat territori original (cultura de Samara i cultura de Sredny Stog). La zona vermella correspon a l'àrea que podria haver estat ocupada per pobles parlants de l'indoeuropeu fins al 2500 aC; la zona taronja, fins al 1000 aC.

Hi ha hagut molts intents d'argumentar que certes cultures prehistòriques es poden identificar amb els pobles parlants de protoindoeuropeu, però tots són especulacions. Tots els intents de relacionar un poble real amb un llenguatge hipotètic depenen d'una reconstrucció del llenguatge prou sòlida com per identificar conceptes culturals i ambientals que es puguin associar amb cultures determinades (com ara, l'ús de metalls, l'agricultura-ramaderia, animals i plantes d'un cert origen geogràfic...).

Al segle xx, Marija Gimbutas va crear una variació moderna de la tradicional teoria de la invasió (la hipòtesi de Kurgan), segons la qual els indoeuropeus eren una tribu nòmada de l'est d'Ucraïna i el sud de Rússia, i que s'expandiren a cavall amb unes quantes onades migratòries durant el tercer mil·lenni abans de Crist. Van sotmetre els pacífics agricultors europeus. La seva expansió va coincidir amb la domesticació del cavall. Gimbutas suposava que els invasors eren patriarcals i patrilineals, en contrast amb la cultura suposadament igualitària, o fins i tot matrilineal, dels envaïts.

La seva teoria ha trobat suport genètic a les restes de la cultura neolítica d'Escandinàvia, on restes òssies de tombes neolítiques indiquen que la cultura megalítica era o bé matrilocal o bé matrilineal, perquè la gent enterrada a la mateixa tomba estaven emparentats per les dones. També hi ha indicis de tradicions matrilineals als pictes. Encara té molt de suport la versió modificada d'aquesta teoria, feta per J. P. Mallory, i que treu importància al caràcter violent de les invasions.

Colin Renfrew propugna la "hipòtesi anatòlica", segons la qual les llengües indoeuropees es van escampar pacíficament a Europa des de l'Àsia Menor a partir del 7000 aC, durant la revolució neolítica. Aquesta teoria contradiu el coneixement que es té que l'antiga Anatòlia estava habitada per gent no indoeuropea: els hattians, khaldi, i Khalib. Però això no exclou la possibilitat que aquests pobles contactessin amb els protoindoeuropeus, perquè tenien relacions estretes amb les antigues cultures de Kurgan.

Una altra teoria està relacionada amb la teoria del diluvi del mar Negre, que suggereix que el protoindoeuropeu va sorgir al mar Negre com a lingua franca de les tribus del neolític. A partir d'aquesta hipòtesi, l'arqueòleg Fredrik T. Hiebert suggereix que l'expansió de l'indoeuropeu vas ser causada per una inundació del mar Negre el sisè mil·lenni abans de Crist.

Genètica[modifica]

Segons un estudi genètic del National Geographic Project, els protoindoeuropeus tenen l'origen al nord de l'Índia. Aquest estudi proposa un període entre el 50.000 aC i el 40.000 aC per aquesta migració. Això podria explicar la similitud entre llengües índies i europees, i dóna suport a la hipòtesi que els indoeuropeus s'originaren a l'Índia.

L'aparició d'evidència arqueogenètica, que utilitza anàlisis genètiques per detectar patrons migratoris, va afegir nous elements al trencaclosques. Luigi Luca Cavalli-Sforza, un expert en aquest camp, va usar evidència genètica durant els anys 90 per a combinar, en certa manera, les teories de Gimbutas i Renfrew. Segons la teoria de Cavalli-Sforza, els agricultors de Renfrew van emigrar cap al nord i l'oest; es van subdividir, i una part es va convertir en la cultura de Kurgan de Gimbutas.

En qualsevol cas, el desenvolupament de la genètica elimina els temes més controvertits de les invasions. Indiquen una forta continuïtat genètica a Europa; específicament, uns estudis de Bryan Sykes mostren que aproximadament el 80% del material genètic dels europeus data del paleolític, suggerint que les llengües tendeixen a expandir-se geogràficament més aviat pel contacte cultural que per invasions i exterminis. Per tant, el registre genètic no exclou la possibilitat, històricament molt més freqüent, d'una invasió smb la que els invasors van assimilar els antics habitants. Més o menys, això mateix proposava Gimbutas:

El procés d'indoeuropeïtzació va ser una transformació cultural, no física. Se l'ha de veure com una victòria militar, perquè va imposar als indígenes un nou sistema administratiu, una nova llengua, i una nova religió.

A més a més, aquests resultats també van portar a la "hipòtesi europea", suggerint que les llengües indoeuropees ja existien a Europa des del paleolític (vegeu Teoria de la Continuïtat Paleolítica).

Es pot atribuir un 28% a la revolució neolítica, que va tindre lloc a Anatòlia el 10.000 aC. Un tercer component, d'un 11%, prové de l'estepa pòntica. Mentre que aquestes troballes confirmen que hi hagué moviments migratoris tant al començament del neolític com de l'edat del bronze, corresponents als indoeuropeus de Renfrew i Gimbutas, respectivament. És evident que el registre genètic no pot donar-nos informació del llenguatge que parlaven aquests grups.

L'expansió de l'haplogrup Y R1a1 està relacionada amb l'expansió de les llengües indoeuropees. La seva mutació identificativa (M17) va tindre lloc lloc fa uns 10.000 anys, abans de l'etapa protoindoeuropea, de manera que no pot ser interpretada com a prova de l'origen indoeuropeu.

Glotocronologia[modifica]

Encara més recentment, un estudi de la presència/absència de certes paraules a les llengües indoeuropees (usant models estocàstics de l'evolució dels mots) suggereix que l'origen de l'indoeuropeu data de fa 8.500 anys, i que la primera branca que se'n separà fou la hittita. Gray i Atkinson es van esforçar per evitar els problemes associats amb els models tradicionals de la glotocronologia. Tanmateix, cal recordar que els càlculs de Gray i Atkinson es basen completament en llistes Swadesh, i que mentre que els seus resultats són força sòlids per a branques ben documentades, la seva suposició de l'edat de l'hittita, que és crucial per a la teoria anatòlica, es basa en una llista de 200 mots d'un únic llenguatge, cosa que la fa controvertida.

Un document més recent, que tracta 24 llengües majoritàriament antigues, entre les quals tres d'anatòliques, dóna el mateix resultat temporal, i suggereix que la branca anatòlica va ser la primera a separar-se.

Una suposició que podria fer encaixar la teoria de Renfrew amb la hipòtesi de Kurgan diu que les migracions indoeuropees estan relacionades amb la inundació de la part nord-oriental del mar Negre al voltant del 5600 aC. Ryan i Pitman diuen que una part de la població hauria emigrat al sud, i es va convertir en els parlants del protohittita, mentre que la resta de la població hauria emigrat cap al nord, i es va convertir en la cultura de Kurgan. Una altra gent haurien fugit cap al nord-est (tocaris), o el sud-est (indoiranis). Mentre que, cronològicament, aquesta teoria coincideix amb la de Renfrew, és incompatible amb la seva idea base que l'indoeuropeu es va escampar amb l'expansió de l'agricultura.

Vegeu també[modifica]