Vés al contingut

Teoria de la Continuïtat Paleolítica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La teoria de la continuïtat paleolítica (en italià: teoria della continuità), des del 2010 anomenada paradigma de la continuïtat paleolítica (PCT), és una hipòtesi que postula que el protoindoeuropeu es remunta al paleolític superior, diversos mil·lennis abans del calcolític o del neolític, la més antiga estimació en altres escenaris referits a l'origen protoindoeuropeu. Els seus principals defensors són Marcel Otte, Alexander Häusler i Mario Alinei. Alinei va avançar la teoria en la seva Origini delle Lingue d'Europa (Orígens de les llengües d'Europa), publicada en dos volums el 1996 i 2000.[1]

El PCT postula que l'aparició de les llengües indoeuropees s'hauria de vincular amb l'arribada de l'homo sapiens a Europa i Àsia des de l'Àfrica en el paleolític superior.

Avui dia aquesta hipòtesi, tot i reivindicada com a teoria, és marginal en el món acadèmic, que li dona poca credibilitat, perquè contradiu tant les dades arqueològiques com les lingüístiques i les paleogenètiques, totes les quals demostren la realitat històrica de les migracions indoeuropees massives i el fet objectiu de la substitució del món paleoeuropeu per part dels invasors, en part per destrucció, en part per absorció. A més a més, postula una estabilitat lingüística que no s'adiu amb els canvis que pateixen els idiomes ni avui dia ni en èpoques registrades.

Només hi ha un petit nucli d'erudits que donen suport a la teoria de la continuïtat paleolítica. Des de l'any 2004 s'agrupen en un web com a grup de treball (grup denominat com a "Comitè Científic" al lloc web).[2] A més d'Alinei, els membres principals en són els lingüistes Xaverio Ballester (Universitat de València) i Francesco Benozzo (Universitat de Bolonya). També s'hi inclouen el prehistoriador Marcel Otte (Universitat de Lieja) i l'antropòleg Henry Harpending (Universitat d'Utah.[3] D'aquests, Harpending traspassà el 2016, i Alinei el 2018.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. La teoria della continuità (1996), Bologna : Mulino ISBN 88-15-05513-4, 779 páginas [1] Arxivat 2012-02-10 a Wayback Machine.; Continuità dal Mesolitico all'età del Ferro nelle principali aree etnolinguistiche (2000) Bologna : Mulino, ISBN 88-15-07386-8, 1113 páginas [2] Arxivat 2012-02-10 a Wayback Machine..
  2. [enllaç sense format] http://www.continuitas.org/workgroup.html.
  3. Alinei, Mario.

Bibliografia

[modifica]
  • Adams, Jonathan and Otte, Marcel. "Die Indus-European Languages spread before farming?" Current Anthropology, 40, No. 1. (Febrer de 1999), pàg. 73–77.[3] Arxivat 2007-11-13 a Wayback Machine.
  • Alinei, Mario. "An Alternative Model for the Origins of European Peoples and Languages: the continuity theory". Quaderni di Semantica 21, 2000, pàg. 21–50.
  • Alinei, Mario (2002). "Towards a Generalized Continuity Model for Uralic and Indus-European Languages" in The Roots of Peoples and languages of Northern Euràsia IV, ed. per K. Julku.
  • Alinei Mario. "Interdisciplinary and Linguistic Evidence for Palaeolithic Continuity of European, Uralic and Altaic Populations in Euràsia". Quaderni di Semantica, 24, 2, 2003.
  • Otte, Marcel. "Tres estudos sobre a Pré-História dos Indo-Europeus". Lisboa: Apenas Libros, 2010.

Enllaços externs

[modifica]