Júpiter (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Matèries sobre la mitologia romana
Déus importants:
Història llegendària:
Religió romana
Estàtua de Júpiter.

En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp. Segons els mites, Júpiter va negociar els principis de la religió romana, entre ells els sacrificis, amb Numa Pompilius, el segon rei de Roma.

La seva figura evolucionà a partir del mem de Dyeus havent estat molt influenciat per Zeus.

L’element més representatiu d’aquest déu és el llamp; el seu animal sagrat, l'àguila, que es va convertir en un dels símbols més comuns als exèrcits romans i el seu arbre, el roure.

Era el líder de la primera tríada capitolina, amb Mart (mitologia) i Quirí, i en la segona era el principal protector de l’Estat, amb Minerva i Juno. El seu equivalent grec era Zeus. En la mitologia influenciada pels grecs, Júpiter és germà de Neptú i Plutó, amb qui es va repartir les tres parts del món: el cel, el mar i l’Inframón. De vegades també se l’associava ‘’’ Diespiter’’’ el déu itàlic del cel. El seu equivalent en mitologia etrusca és ‘’’Tinia’’’

El rapte d'Europa[modifica | modifica el codi]

Europa fou filla d’Agènor i germana de Cadme. Un dia estava jugant a la platja al voltant d’un ramat de toros, i entre aquell ramat va veure un bell toro blanc (que era Júpiter difressat [Zeus en mitologia romana]). Es va apropar i es va muntar sobre d’ell, aleshores Júpiter va aprofitar aquest moment per emportar-la a l'illa de Creta nedant. Allà va revelar la seva identitat i la posseí, d’aquesta unió nasqueren tres fills: Minos, Radamantis i Sarpèdon. Júpiter també li va regalar un collar, fet per Hefest i li regalà Talos (un gegant de bronze), Lélape (un gos que mai deixava anar la seva presa) i una llança que mai fallava.


Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Júpiter (mitologia)