Marc Manli Capitolí II

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMarc Manli Capitolí II
JUST IN TIME TO HURL DOWN THE FOREMOST OF THE ATTACKING PARTY.gif
Il·lustració a Stories from Ancient Rome d'A.J. Church de H.R. Millars i altres. Marc Manli contra els invasors gals.
 Cònsol de la República Romana 


 Senador romà 

Dades biogràfiques
Naixement segle V aC
Mort 384 aC
Roma
Activitat professional
Ocupació Polític, soldat i militar
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Mànlia
Modifica dades a Wikidata

Marc Manli Capitolí (Marcus Manlius T. F. A. N. Capitolinus) fou un magistrat romà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fou cònsol el 392 aC amb Luci Valeri Pòtit i va fer la guerra als eques, rebent el dret d'ovació mentre el seu col·lega va rebre els honors del triomf. Una pesta va afectar la ciutat i els dos cònsols en van ser afectats i van haver de renunciar i es va nomenar un interrei,[1] Marc Furi Camil.

El 390 aC els gals van entrar a Roma i l'endemà van atacar el Capitoli.[2] Marc Manli que vivia justament a la vora del Capitoli, va reunir tota la gent que va poder i va rebutjar als atacants i va resistir un temps de setge fins que els gals se'n van anar.

El 387 aC fou nomenat interrei (inter rex). El 385 aC va abandonar la seva consideració de patrici i va entrar als plebeus. Es diu que tenia el projecte d'esdevenir tirà o rei de Roma i que es va voler aprofitar de la força revolucionària dels plebeus. Els patricis van nomenar dictador a Aule Corneli Cos. En un moment, mentre el dictador era absent de Roma, Manli va intentar utilitzar la violència i es va comportar com un demagog. El dictador va tornar a la ciutat i va amonestar a Manli al que va cridar davant seu; Manli s'hi va presentar acompanyat d'un nombrós grup de plebeus però el dictador no es va atemorir i el va detenir i empresonar per sedició. Els plebeus van manifestar el seu dol però no van fer res contra el dictador. El senat va mirar d'apaivagar la indignació dels plebeus amb repartiments de terres però això fou interpretat com un suborn pels plebeus i va escalfar els ànims fins al punt que Manli va haver de ser alliberat per evitar l'esclat de la revolució. Amb això les peticions dels plebeus encara van créixer més.

El 384 aC, com que no hi havia cap amenaça exterior, Manli va ordenar l'aixecament dels plebeus,[3] però els tribuns consulars van actuar i van agafar Manli que fou acusat d'alta traïció (majestas) i portat davant el poble al camp de Mart i després a la cova Petelínia prop de la porta Nomentana (ja que des del Camp de Mart es veia el Capitoli que Manli havia salvat). Fou condemnat a mort i tirat des de la roca Tarpeia.[4]

La gens Mànlia va considerar que hi havia portat la desgràcia i va decidir que en el futur cap més membre portaria el nom de Marc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nicolaus Horsfall 1981, "From History to Legend: M. Manlius and the Geese," Classical Journal 76(4)  : 298-311.
  • Bernadette Liou-Gille 1996, 'La sanction des leges sacratae et l'adfectatio regni : Spurius Cassius, Spurius Maelius et Manlius Capitolinus', La parola del passato, 51 : 161-197.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Titus Livius, ab urbe condita, V 31,3
  2. op.cit, V 47; Plutarchus, Camillus 27
  3. Appianus, liber Italicus, fragmentum IX.
  4. Titus Livius, op.cit., VI 14-20