Eques
| Tipus | ètnia i administració política  |
|---|---|
| Període | antiguitat clàssica |
| Geografia | |
| Estat | Itàlia |
Els eques (en llatí aeques, en grec antic Αἶκοι i Αἴκουοι) eren una de les nacions més antigues i bèl·liques d'Itàlia que habitava l'alta vall del riu Anio en un districte muntanyós, i s'estenia des d'allà fins al lacus Fucinus, entre els llatins i els marsis i propencs als hèrnics (a l'est) i als sabins (a l'oest). Virgili els descriu com un poble muntanyenc groller i amb hàbits depredadors, amb els que intentaven mitigar els problemes dels seus terrenys no gaire fèrtils.
Localització[modifica]
La seva ciutat principal era Nersae, situada en un lloc no localitzat però sembla que era propera als marsis. Estrabó la situa a tocar del territori dels sabins, prop de Cures. Plini el Vell sembla que limita als eques a les valls que tocaven al territori dels marsis, i les úniques ciutats que els atribueix són Carseoli, a la vall del Turano, i Cliternia a la vall del Salto, i també Alba Fucens que segons Titus Livi es va fundar al seu territori després de la conquesta romana però poblada per altra gent. Plini el Vell també enumera com a poblets eques els de Comini, Tadiates, Caedici, i Alfaterni però diu que al seu temps ja no existien.
Els eques ocupaven el districte darrere de Tibur i Praeneste, ciutats llatines, però es van estendre pel territori llatí i van ocupar la ciutat llatina de Bola i altres, encara que van fracassar davant Praeneste però si que van arribar al puig Algidus. Titus Livi descriu la conquesta del castell de Fucinum (probablement Alba Fucens), que si bé l'atribueix als volscs, segurament va ser obra dels eques.
Origen[modifica]
No hi ha indicacions per part de cap autor antic sobre el seu origen. Probablement eren de la mateixa soca que els volscs, que serien de l'ètnia dels oscs o àusons del centre d'Itàlia, amb influències, durant un període posterior, dels sabins, amb els que possiblement es van barrejar. Alguns historiadors creuen que eren els primers pobladors d'aquesta part d'Itàlia
Història[modifica]
Els eques apareixen a la història com a ocupants del accidentat territori muntanyós a la part posterior de Tibur i Praeneste, que sempre van seguir sent ciutats llatines. Van anar envaint els territoris veïns dels llatins, i van arribar fins a les planes del Laci. Van convertir-se en una nació important, i la seva expansió va coincidir amb la dels volscs, poble amb el que són confosos per part d'alguns historiadors. Certs autors coincideixen en dir que les grans accions de Coriolà contra els volscs també devien ser contra els eques.
La primera menció històrica dels eques es fa durant el regnat de Tarquini Prisc a Roma, que va fer la guerra contra ells i els va derrotar i sotmetre, almenys nominalment, segons diuen Estrabó i Ciceró. Tarquini el Superb va fer un tractat de pau amb els eques, diu Titus Livi.
No va ser fins després de la caiguda de la monarquia romana que van aparèixer amb força. L'any 494 aC van envair territori llatí, i els llatins van demanar ajut a Roma. Els eques van tenir com aliats als volscs i van continuar una lluita d'expansió contra els llatins i els romans. Els hèrnics i els llatins lluitaven al costat de Roma, i les lluites entre ells es repetien de forma periòdica i van durar molts anys. Del 494 aC fins a l'època del primer decemvirat, al 450 aC els eques van portar la iniciativa i van tenir moltes victòries. El 463 aC van acampar al mont Algidus, des d'on instigaven contínuament als romans, i per aquestos anys van ocupar les ciutats llatines de Bola, Vitellia, Corbio, Labicum, i Pedum. La victòria molt anomenada de Cincinnat el 458 aC no sembla que suposés cap canvi radical.
Els romans van derrotar els eques a la Batalla del Mont Algidus i el 450 aC a la invasió dels gals els eques no van aconseguir cap èxit i de fet van perdre empenta i la batalla de Corbione va marcar definitivament el domini de Roma sobre aquesta tribu. Van ser derrotats pel dictador Aule Postumi Tubert el 428 aC, cosa que va suposar el començament de la seva decadència, segons diuen de forma coincident Titus Livi, Diodor de Sicília i Ovidi. L'any 415 aC van perdre la seva posició al mont Algidus. És possible que per aquest temps el eques estigueren ajudant als volscs contra els samnites, cosa que els va fer escuidar els seus enfrontaments amb els romans. Pel mateix temps van perdre les ciutats llatines que ocupaven.
Després de les invasions dels gals, la força dels eques ja era molt menor, potser per les pèrdues durant les guerres contra els mateixos gals. Les seves campanyes del 386 aC i 385 aC van fracassar i van deixar de fer la guerra contra Roma doncs no apareixen durant 80 anys. El 304 aC la lluita dels hèrnics els va portar a la guerra altre cop, que va acabar amb una derrota total, i les seves ciutats les van ocupar els romans. Titus Livi diu que en van ocupar 41 però no n'esmenta cap. Els eques haurien estat exterminats segons Titus Livi si bé cal dir que en els anys següents es tornen a trobar als eques lluitant contra Roma en dues campanyes en las que també van resultar derrotats.
Els eques sota domini romà[modifica]
Finalment es van haver de sotmetre a Roma que els va admetre com a ciutadans. Sembla que van ser inclosos a les tribus Aniensis i Terentina, que s'havien creat feia poc pel cònsol Publi Sulpici Saverrió. A partir d'aquesta època els eques desapareixen i el seu nom va deixar d'utilitzar-se, probablement perquè es devien fusionar amb els llatins. De fet encara es van anomenar eques pels habitants d'algunes valls de més enllà del Latium.
En temps de l'Imperi encara es troba un municipi amb el seu nom (Res Publica Aequiculanorum i Municipium Aequicolanorum). Com a colònia s'esmenta el ager Ecicilanus que se suposa és una deformació de Ager Aequiculanus.[1]