Umbre

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Publi Umbrè».
Infotaula de llenguaUmbre
Parlants
Llengua morta (†) principalment a Centre-septentrional de la península Itàlica.
Parlat a Itàlics
Italic-map.svg
Classificació lingüística
Indoeuropea
 Llengües itàliques
   Llengües oscoumbres
   Umbre
Sistema d'escriptura Old Italic script
Codis
ISO 639-3 xum
Glottolog umbr1253
IETF xum
Modifica dades a Wikidata

L'umbre o úmbric era la llengua de l'antic poble dels umbres.

La llengua pertany al grup de llengües osques (grup oscoumbre), i similar a la dels sabèl·lics. Es va extingir al final de la República o començament de l'Imperi Romà.

Corpus[modifica]

La informació que es té d'aquest llenguatge procedeix d'unes 30 inscripcions datades entre el segle vii aC i fins al segle i aC. La font documental més important per al seu estudi són les Taules d'Iguvium, un conjunt de set taules de bronze amb inscripcions de contingut religiós, que també són conegudes amb el nom de Taules euguvines pel nom medieval del municipi on van ser trobades Iguvium/Eugubium (actual Gubbio).[1] Aquestes taules contenen prop de 5000 paraules. Però no tots els textos d'aquestes tauletes estan escrits en umbre, les més recents són en llatí.

Altres inscripcions de menor importància s'han trobat a Todi, Assís i Spoleto.

Característiques[modifica]

L'escriptura de l'umbre, igual com passa amb l'etrusc, té la direccionalitat de dreta a esquerra.

En algunes paraules es poden detectar influències amb el grec i el celta, ja que en el fons és una llengua d'origen indoeuropeu.[2]

Amb el llatí presenta moltes similituds, les principals diferències són que l'umbre tanca les [o], preferint el so [u] i l'existència de paraules més curtes, ex. en umbre ustentu, ustetu i en llatí ostendito.

Comparació fonètica entre l'umbre i el llatí[modifica]

1. Vocals

  • ă, ā, que en posició final es transforma en [ɔ]
  • ĕ, es transforma en [i] (ex. pere esdevé piri)
  • e, es transforma en [i](ex: en umbre etu, eetu; en llatí ito )
  • i, es transforma en [ĕ] (ex: en umbre farsio; en llatí farrea )
  • u, passa a [ō], [o], [ou] (ex: en umbre estu; en llatí estō; en umbre nome, en llatí nōmen)
  • ɛ, passa a [ae] (ex: en umbre kvestur, en llatí quaestur)
  • e:, la e llarga es transforma en o (ex: en umbre pople, en llatí populo)
  • o:, equival al diftong [au] (ex: en umbre toru, en llatí taurus)

2. Consonants

  • r, s'esvaeix a final de mot
  • ř, el so [rs] es transforma en [l] enmig de paraula (ex: en umbre fameřiās, en llatí familiās)
  • f, passa a [ns] (ex: en umbre mefa, en llatí mensam)

Exemple de text comparat amb el llatí[modifica]

Umbre Llatí
Dei Grabouie
orer ose persei ocre fisie pir
orto est
toteme Iouine arsmor dersecor
subator sent
pusei neip heritu.
Dei Grabouie
persei tuer perscler uaseto est
pesetomest peretomest
frosetomest daetomest
tuer perscler uirseto auirseto
uas est.. .
Deus Grabovie
si in monte Fisiano ignis
accensum est
aut si in populo apparationes debitae
omissae sunt
fac ut sit perinde ac si factae essent
Deus Grabovie
si in sacrificio tuo aliquis error fuit
aliqua defectio, aliqua violatio adolendi
aliquis dolus, aliqua culpa
si in sacrificio tuo aliquis, aut visus aut invisus,
error est...

Referències[modifica]

  1. Colby, Frank Moore; Williams, Talcott, eds. (1922). "Italic languages", The New International Encyclopedia, volum 12, Nova York, ed. Dodd, Mead and Company, p. 459.
  2. G. M. Facchetti "Appunti di morfologia etrusca", 2002 p. 52.

Bibliografia[modifica]

  • Alfred Ernout. "Le dialecte ombrien : lexique du vocabulaire des Tables eugubines et des inscriptions", 1961. 
  • Ambros J. Pfiffig. "Religio Iguvina : philologische und religionsgeschichtliche Studien zu den Tabulae Iguvinae : mit Text und Übersetzung", 1964. 
  • Carl Darling Buck. "A grammar of Oscan and Umbrian", 1928. 
  • Franco Benucci. "Studi di sintassi umbra : il verbo nelle Tavole iguvine e nelle iscrizioni minori", 1996. 
  • Franz Bücheler. "Umbrica", 1883. 
  • Friedrich Panzerbieter. "Questiones Umbricae", 1851. 
  • Gerhard Meiser. "Lautgeschichte der umbrischen Sprache", 1986. 
  • Simon Theodor Aufrecht, Adolf Kirchhof. "Die umbrische Sprachdenkmäler : ein Versuch zur Deutung derselben", (2 volum), 1849,1851. 
  • Robert von Planta. "Grammatik der Oskisch-Umbrisch Dialekte", (2 volum), 1892-1897. 
  • Robert S. Conway. "The Italic dialects", 1897.