Itàlics

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàItàlics
Tipusgrup humà extingit Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari depenínsula Itàlica Modifica el valor a Wikidata
Llengües a Itàlia a l'edat de ferro, cap al segle VI aC.

Temes indoeuropeus

Llengües indoeuropees
Albanès · Armeni · Bàltic
Cèltic · Eslau · Germànic ·

Grec
Indoiranià (Indoari, Indoirànic)
Itàlic
extingides: Llengües anatòliques
Paleobalcànic (Dàcic,
Frigi, Traci) · Tokhari

Pobles indoeuropeus
Albanesos · Armenis
Bàltics · Celtes · Eslaus · Escites · Germànics
Grecs · Indoaris
Irànics · Llatins

Històrics: Anatòlics (Hitites, Luvites)
Celtes (Galàcia, Gals) · Germànics
Il·liris · Indoirànics
Itàlics · Sàrmates · Tracis · Tocaris  

Protoindoeuropeus
Protoindoeuropeu · Religió
 
Urheimat
Hipòtesi kurgana · Hipòtesi anatòlica
Hipòtesi armènica · Teoria índia · TCP (PCT)
 
Estudis indoeuropeus

Els itàlics són els antics pobladors de la península Itàlica, descendents dels protoindoeuropeus prehistòrics. Convivien amb altres pobles no indoeuropeus que van arribar en successives onades migratòries. Van aparèixer a Itàlia al II mil·lenni aC (Cultura apenínica) possiblement provinents de les regions costaneres de l'Adriàtic on les poblacions dàlmates parlaven llengües molt properes a les llengües itàliques i compartien una forma de vida ramadera similar.

Durant l'antiguitat, a l'època preromana, molts pobles convivien a la península. Aquests pobles no tenien tots la mateixa llengua ni el mateix origen ètnic. Alguns parlaven una llengua itàlica, altres el grec, o fins i tot idiomes no indoeuropeus. L'origen de les ètnies és moltes vegades desconegut o discutit. Els itàlics des del punt de vista de la llengua, eren un grup etnolingüístic que feia ús de les llengües itàliques, una de les branques de les llengües indoeuropees. Fora de la literatura lingüística especialitzada, el terme també s'utilitza per descriure tots els pobles antics d'Itàlia, inclosos els pobles preromans com els etruscs i els rètics, que no parlaven llengües indoeuropees. Aquest ús de la paraula és comú a la historiografia antiga i moderna.[1]

Amb l'expansió romana, van quedar assimilats i van anar desapareixent els seus trets distintius. Es poden distingir tres grans grups d'itàlics, els que hi habitaven des del neolític, els que van arribar al segle XIII aC i els que van migrar posteriorment. Cadascun d'aquests grups va mantenir una certa unitat lingüística i cultural, malgrat la gran quantitat de tribus i nacions que els formaven.[2]

Quadre de pobles d'Itàlia[modifica]

Poble Ubicació Llengua Origen ètnic
Auruncs Sud del Latium Llengües sabèl·liques indoeuropeus
Ausonis Sud d'Italia Llengües sabèl·liques probablement emparentats amb els Auruncs
Brucis Bruttium Osc, grec probablement emparentats amb els Lucans
Campanis Campània Osc indoeuropeus
Capenats Etrúria meridional Sabí propers als Faliscs, als sabins i als llatins
Elimis Sicília Italiotes ?, Anatolis ?, Grecs ?
Eques Latium Eque probablement indoeuropeus
Etruscos Etrúria Etrusc no indoeuropeus.
D'origen incert, potser autòctons o d'Anatòlia.
Eugans Adige potser emparentats amb els Lígurs
Faliscs Falisc Sabins
Frentans Molise
Hèrnics Latium Llatí indoeuropeus
Istris Regió d'Ístria
Ínsubres Insúbria Celtes
Iapigis Pulla Messapi Il·liris
Llatins Latium Llatí indoeuropeus
Leponcis Rècia Lepòntic Celtes, vegeu també Germànics
Lígurs Ligúria i Còrsega Lígur antic indoeuropeus
Lucans Lucània Osc indoeuropeus
Marruquins Abruços Marruquí
Marsis Abruços Marsi
Messapis Messàpia Messapi Grecs o Il·liris
Enotris Enòtria indoeuropeus
Umbres Úmbria Umbri indoeuropeus
Oscs Itàlia meridional i central Osc indoeuropeus
Pelignes Itàlia central Peligne
Picentins Picenum sud-picentí
i nord-picentí
(una llengua sabèl·lica)
probablement no indoeuropeus
Sabins Centre d'Itàlia Sabí indoeuropeus
Samnites Sàmnium Osc indoeuropeus
Sicans Sicília
Siciliotes Sicília grec Grecs
Sículs Sicília indoeuropeus
Sidiquins Campània Osc indoeuropeus
Taurins Celtes, Lígurs
Vènets Vèneto Venètic indoeuropeus
Vestins Vestinià Sabins
Volscs Volsc Sabins

Referències[modifica]

  1. Waldman, Carl. Encyclopedia of European peoples. 1 A to K. Nova York: Facts On File, 2006, p. 452-458. ISBN 0816049645. 
  2. Smith, William (ed.). «Italia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 10 febrer 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Itàlics