Volscs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els volscs (llatí volsci) foren un poble del centre d'Itàlia que van tenir un paper important a l'antiga història de Roma.

El seu territori va quedar després inclòs al Latium, però els volscs eren un poble diferenciat dels llatins amb els quals, a més, van estar sovint enfrontats, mentre que foren gairebé sempre aliats dels aequi (eques). Eren part suposadament del grup ètnic oscoúmbric, igual que els osques, umbres, sabèl·lics, sabins i equeus, i se'ls suposa separats inicialment del grup dels umbres. No se sap gairebé res d'aquest poble fora que eren governats per dos meddices. El seu idioma era part de la llengua oscoúmbrica.

Història[modifica | modifica el codi]

Apareixen a la història romana com una nació poderosa i guerrera que dominava les muntanyes al sud del Tolerus (Sacco), la vall del Liris, els districtes d'Arpinum, Sora i Atina, i els Apenins volscs fins a les maresmes pontines. Durant el regnat de Tarquí el Superb, els romans, llavors aliats als llatins, es van enfrontar als volscs. Tarquí va marxar contra la seva capital, Suessa Pometia i la va ocupar per assalt; la llegenda diu que amb l'espoli va construir el capitoli de Roma; es van fundar dues colònies: Circeii i Signia. Després de Tarquí la ciutat de Roma va perdre l'hegemonia sobre els llatins, i així els volscs van recuperar la seva independència.

Aliats als eques es van enfrontar repetidament als romans en una sèrie de lluites de confusa cronologia. El 493 aC els eques van signar un tractat amb Sp. Cassius. Durant aquesta anys les lluites entre els volscs i Roma van continuar i es va destacar la guerra amb el llegendari Coriolanus (Coriolà) que va dominar moltes de les ciutats llatines i es van aliar altre cop als eques. La llegenda descriu la guerra amb Coriolanus com una sola campanya però segurament fou desenvolupada durant uns quants anys. Les guerres amb Roma van durar dos-cents anys i les cròniques de les lluites que donen Tit Livi i Dionís són llegendaris i poc ajustats a fets històrics però es distingeixen quatre períodes:

  • Des de vers el 490 aC fins al 459 aC amb la guerra de Coriolanus, amb una supremacia dels volscs.
  • Del 459 aC al 431 aC quan el dictador Aule Postumi Tubert va derrotar els volscs i eques a la batalla del Mont Algidus i va capgirar la situació, refermada per la victòria de Quint Capitolí Barbat a la batalla de Corbione.
  • Des el 431 aC al 390 aC marca una època en els volscs amb la ciutat d'Ecetra com hegemònica al capdavant, però amb la ciutat d'Antium (poblada pels volscs) con aliada de Roma, van lluitar sobretot al nord-est del territori volsc; els romans van ocupar Labicum (418 aC), Bola (414 aC) i Ferentinum (ciutat dels hèrnics però ocupada pels volscs, on van entrar els romans el 413 aC); les fortaleses de Verrugo i Carventum foren ocupades i reconquerides diverses vegades, i va seguir la conquesta romana d'Anxur i Tarracina (399 aC) que ja sempre foren romanes el que va suposar una derrota greu pels volscs. La captura de Roma pels gals el 390 aC va posar fi al període i va suposar l'inici del següent.
  • Del 390 aC fins vers el 327 aC, mancats els volscs de l'ajut efectiu dels eques que havien perdut bona part de les seves forces contra els gals, i debilitats també pel enfrontament amb els gals, estaven en inferioritat quan la ciutat d'Antium, abans aliada de Roma, va capgirar la seva política i des el 386 aC al 374 aC es va lliurar una guerra entre Roma i els volscs sota la direcció hegemònica d'Antium; la guerra, abans lliurada prop de la frontera amb els Aequi, es va desplaçar cap al sud de les muntanyes albanes; les ciutats de Velitres i Satricum foren preses i reconquerides una i una altra vegada pels dos bàndols. La ciutat de Privernum va entrar a la guerra contra Roma (no s'esmentà abans) el 358 aC, però va mancar unitat entre les ciutats dels volscs fins al 340 aC en que les ciutats llatines i campànies es van rebel·lar contra Roma i els volscs s'hi van aliar i van assolar la costa del Latium fins a Òstia, però van compartir la desfeta llatina a Pedum i després a Astura. Els romans van entrar a Antium on es va establir una colònia romana però els ciutadans locals foren admesos a la franquícia romana, al mateix temps que les ciutats suposadament volsques de Fundi i Formiae. Poc després els romans van ocupar Tarracina i s'hi va establir una altra colònia romana. Només Privernum va restar hostil a Roma i va renovar la guerra el 327 aC però fou derrotada i severament castigada i la ciutat ocupada pel cònsol C. Plautius; però tot seguit els privernats foren admesos com a civites sine sufragio i al cap de pocs anys amb plens drets de franquícia o ciutadania, i inclosos a la tribu Ufentina (si bé la major part dels volscs foren inclosos a la tribu Pomptina o Pontina).

El que va passar amb les ciutats dels volscs a les valls del Trerus i del Liris és desconegut però se suposa que mentre els seus compatriotes lluitaven contra Roma ells ho feien contra els samnites i se sap que els samnites van ocupar les ciutats volsques de Arpinum i Fregellae. Probablement algunes ciutats es van aliar a Roma contra els samnites. Abans del final de la segona guerra samnita (304 aC) tots els volscs havien estat sotmesos a Roma i havien estat admesos a la ciutadania romana. El poble com a tal va desaparèixer i el territori fou inclòs al Latium.