Coriolà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la biografia romana. Vegeu-ne altres significats a «Coriolà (desambiguació)».
Imatge de la traducció al català de 1916 de l'obra Coriolà de William Shakespeare a càrrec de Magí Morera i Galícia.

Coriolà (en llatí: Cneus Marcius Coriolanus) és un heroi llegendari romà. La tradició el fa descendent del rei Anc Marci.

Origen[modifica]

Segons la tradició romana, Cneus Marcius era fill de Vetúria i d'un home que va morir quan Coriolà era molt jove. Fou educat per la mare i es va convertir en un patrici ardit i valent que destacà pel seu temperament impetuós.

Se suposa que va lluitar al llac Regillus i que hi va guanyar una corona. El seu sobrenom de Coriolà s'atribueix al fet que, durant la guerra entre els volscs i Roma, la capital dels volscs, Corioli, fou assetjada i ocupada per Caius Marcius al capdavant d'un grapat de valents que van expulsar als volscs. Per aquesta gesta rebé el títol de Coriolà.

La fugida amb els volscs[modifica]

Tot i aquesta victòria, quan fou candidat a cònsol no fou elegit i va començar a planejar la revenja. Quan una fam va assolar Roma, un príncep grec de Sicília va enviar gra, però Coriolà va demanar de no repartir-lo entre els plebeus a menys que el repartiment el fessin els tribuns; aquesta actitud li va costar la condemna i desterrament i es refugià al territori dels volscs, oferint els seus serveis contra Roma.

El rei volsc Attius Tullius aviat va declarar la guerra a Roma i va nomenar Coriolà capità general de l'exèrcit volsc. Coriolà no va defraudar-lo, va conquerir, saquejar i cremar moltes ciutats.

Quan era acampat a Fossa Cluilia, prop de Roma, els romans alarmats li van enviar delegats (cinc consulars) que li van oferir restaurar-lo en els seus drets de ciutadà romà, però ell va rebutjar la proposta a menys que els romans retornessin als volscs totes les terres que en algun moment els havien arrabassat i els donessin a tots la ciutadania romana; els delegats van rebutjar-ho.

Els precs de la mare Vetúria[modifica]

Els precs de la mare Vetúria davant Coriolà per evitar l'assalt de Roma, per Gaspare Landi

Llavors Roma va enviar deu senadors dels més importants, després tots els pontífexs i àugurs però Coriolà no els va voler escoltar. A proposta de la matrona romana Valèria, la metròpoli va enviar a parlamentar la seva mare Vetúria i la seva dona Volúmnia amb els seus dos fills i al final les seves súpliques van fer efecte.

Coriolà es va retirar de la rodalia de Roma i va viure exiliat amb els volscs fins a la seva mort, si bé altres historiadors creuen que va ser jutjat per Roma i mort per lapidació. Per commemorar els fets es va erigir un temple dedicat a Fortuna Mulieris del que Valèria fou nomenada primera sacerdotessa.

Dubtes historiogràfics[modifica]

Aquests fets se suposa que van passar als primers anys del segle V aC (vers el 490 aC); però la fam a Roma està documentada el 470 aC i fou Hieró de Siracusa qui va enviar el gra; el 458 aC els volscs van signar un tractat amb Roma i van obtenir drets com els proposats per Coriolà. Les conquestes dels volscs foren reals i potser l'origen romà del personatge fou posterior per transferir als romans la gloria de les seves gestes. Niebuhr suposa que el nom va derivar d'haver viscut a Corioli suposadament després de ser desterrat de Roma.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coriolà Modifica l'enllaç a Wikidata