Pedum

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPedum

Localització
Indicatius
Fus horari
Modifica dades a Wikidata

Pedum fou una antiga ciutat del Latium i membre de la lliga llatina de les trenta ciutats. Estava situada entre Tibur i Praeneste. La seva identificació amb la moderna Gallicano nel Lazio, no està plenament confirmada tot i que és molt probable, però també podria ser Zagarolo o altres ciutats de la rodalia.

Primers enfrontaments amb Roma[modifica]

Ja és esmentada per Dionís d'Halicarnàs com una de les ciutats que va lluitar contra Roma l'any 493 aC. [1] El 488 aC fou conquerida temporalment pels volscs, aliats dels romans, liderats pel general romà Coriolà, i és esmentada juntament amb Labicum i Corbió.[2] No torna a aparèixer fins al 358 aC quan els gals van acampar a la seva rodalia i foren derrotats pel dictador Gai Sulpici Pètic.[3]

Primer setge en la guerra llatina, 339 aC[modifica]

Durant la gran guerra llatina Pedum fou una de les principals ciutats dels llatins però no és esmentada als inicis de la guerra, encara que sens dubte hi va prendre part. El 339 aC fou assetjada pels romans liderats pel cònsol Emili Mamercí i fou defensava per forces pròpies més les dels aliats: Tibur, Praeneste, Velitres, Lanuvium i Antium.[4]

Segon setge en la guerra llatina, 338 aC[modifica]

Emili va desistir però al següent any Furi Camil hi va repetir el setge; aquesta vegada només van arribar a temps les forces de Tibur i Praeneste i foren derrotats per Camil davant Pedum que fou presa per assalt immediatament després. Aquesta victòria va suposar la fi de la guerra llatina i per aquest motiu Furi Camil va ser honorat amb un triomf[5]

Al final de la guerra els habitants de Pedum, com els d'alguna altra ciutat llatina, van obtenir la ciutadania romana sense dret de sufragi (civitas sine suffragio).

Va entrar en decadència i la ciutat va desaparèixer al cap de pocs anys. El nom d'Ager Pedanis és esmentat per Ciceró i Horaci però al temps de Plini el Vell ja s'havia perdut.

Referències[modifica]

  1. Dionís d'Halicarnàs, Rhōmaikē archaiologia V.61.
  2. Titus Livi, Ab urbe condita, II.39
  3. Titus Livi, Ab urbe condita, VII.15
  4. Titus Livi, Ab urbe condita, VIII.12-6
  5. Titus Livi, Ab urbe condita, VIII.12-13