Gai Sulpici Pètic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGai Sulpici Pètic
 Cònsol de la República Romana 


 Censor romà 


 Senador romà 


 Dictador romà 

Dades biogràfiques
Naixement segle V aC
Mort segle IV aC
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època República Romana
Dades familiars
Dinastia Gens Sulpícia
Modifica dades a Wikidata

Gai Sulpici Pètic (llatí: Caius Sulpicius Peticus) fou un distingit patrici romà del temps de les lleis Licínies, que va ocupar algunes magistratures.

Fou censor el 366 aC any en què fou elegit el primer cònsol plebeu, i el 364 aC fou cònsol amb Gai Licini Calb Estoló, que va proposar les famoses lleis Licínies. En aquest any hi va haver una epidèmia de pesta que va provocar l'establiment dels ludi sceni per primer cop.

El 362 aC va servir com a llegat a l'exèrcit del cònsol plebeu Luci Genuci i quan aquest va morir en combat, va agafar el comandament i va rebutjar els hèrnics. El 361 aC fou cònsol per segona vegada també amb Gai Licini Calb Estoló; els dos cònsols van atacar els hèrnics i van ocupar Ferentinum i Pètic va obtenir els honors del triomf.

El 358 aC fou nomenat dictador quan els gals van entrar pel territori de Praeneste fins a Pedum. Pètic es va fortificar però els soldats van començar a murmurar perquè volien combatre i finalment va lliurar la batalla i va obtenir la victòria; va dedicar al Capitoli una considerable quantitat d'or que fou part del botí.

El 355 aC fou un dels interreis per l'organització dels comicis i el mateix any fou escollit cònsol per tercera vegada amb Marc Valeri Publícola, també patrici, violant així la llei Licínia.

Fou cònsol per quarta vegada el 353 aC amb el mateix col·lega que el 355 aC. El 351 aC fou interrex i el mateix any va obtenir el consolat per cinquena vegada amb Tit Quint Penne Capitolí Crispí