Publi Eli Pet (cònsol 201 aC)
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle III aC | ||||||||||||
| Mort | 174 aC | ||||||||||||
| Causa de mort | Pesta | ||||||||||||
| |||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | Polític i militar | ||||||||||||
| Període | República Romana | ||||||||||||
| Família | |||||||||||||
| Fills | Quint Eli Pet | ||||||||||||
| Pare | Quint Eli Pet (pontífex) | ||||||||||||
 | |||||||||||||
Publi Eli Pet (llatí: Publius Aelius Q. F. Paetus) fou un magistrat romà fill del pontífex Quint Eli Pet.
El 204 aC fou edil plebeu, el 203 aC pretor (amb la jurisdicció urbana, proclamant la suplicatio d’un dia per commemorar la derrotat de Sifax de Numídia i una suplicatio de cinc dies per commemorar la sortida d’Anníbal d’Itàlia), el 202 aC magister equitum i finalment cònsol el 201 aC junt amb Gneu Corneli Lèntul. En aquest darrer any Escipió va obtenir la victòria final sobre Anníbal a Zama; Pet tenia com a província a Itàlia i va resoldre un conflicte amb els bois i va fer un tractat amb els ingauns lígurs.
Al final del seu període fou nomenat decemvir per la distribució de terres a Àfrica entre els veterans d’Escipió; després fou triumvir junt amb el seu germà Sext Eli Pet i Gai Corneli Cetege per arranjar la situació a Nàrnia on la població local es queixava de què no hi havia prou colons i de què alguns dels que es donaven aquesta condició en realitat no ho eren.
El 199 aC fou censor amb Publi Corneli Escipió Africà; després fou àugur.
Va morir el 174 aC durant una pesta que va afectar a la ciutat de Roma. Fou considerat un jurista.
