Publi Eli Pet (cònsol 201 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPubli Eli Pet
Biografia
NaixementAbans de 239 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort174 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPesta Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
201 aC – 201 aC
Juntament amb: Gneu Corneli Lèntul I
Edil romà
Pretor
Mestre de cavalleria
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAelii Paeti (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cònjugevalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Eli Pet Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Eli Pet (pontífex) Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansSext Eli Pet Modifica el valor a Wikidata

Publi Eli Pet o Publi Eli Petus (en llatí: Publius Aelius Q. F. Paetus) va ser un magistrat romà. Probablement era fill del pontífex Quint Eli Pet. Formava part de la gens Èlia i era de la família dels Petus o Pet.[1]

El 204 aC va ser edil plebeu, el 203 aC pretor (amb la jurisdicció urbana, proclamant la suplicatio d'un dia per commemorar la derrotat de Sifax de Numídia i una suplicatio de cinc dies per commemorar la sortida d'Anníbal d'Itàlia). El 202 aC va ser magister equitum i finalment cònsol el 201 aC junt amb Gneu Corneli Lèntul. En aquest darrer any Escipió va obtenir la victòria final sobre Anníbal a Zama. Pet tenia com a província a Itàlia i va resoldre un conflicte amb els bois i va fer un tractat amb els ingauns lígurs.[1]

Al final del seu període va ser nomenat decemvir per la distribució de terres a Àfrica entre els veterans d'Escipió. Després va ser triumvir junt amb el seu germà Sext Eli Pet i Gai Corneli Cetege per arranjar la situació a Nàrnia on la població local es queixava de què no hi havia prou colons i de què alguns dels que es donaven aquesta condició en realitat no ho eren. El 199 aC va ser censor amb Publi Corneli Escipió Africà. Després va ser nomenat àugur.[1]

Va morir el 174 aC durant una pesta que va afectar a la ciutat de Roma. Era considerat un bon jurista.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.