Publi Eli Pet (cònsol 201 aC)
| Biografia | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle III aC | ||||||||||||
| Mort | 174 aC | ||||||||||||
| Causa de mort | Pesta | ||||||||||||
valor desconegut – valor desconegut
201 aC – 201 aC Juntament amb: Gneu Corneli Lèntul I
| |||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Ocupació | Polític i militar | ||||||||||||
| Període |
Middle Roman Republic  | ||||||||||||
| Família | |||||||||||||
| Fills | Quint Eli Pet | ||||||||||||
| Pare | Quint Eli Pet (pontífex) | ||||||||||||
 | |||||||||||||
Publi Eli Pet o Publi Eli Petus (en llatí: Publius Aelius Q. F. Paetus) va ser un magistrat romà. Probablement era fill del pontífex Quint Eli Pet. Formava part de la gens Èlia i era de la família dels Petus o Pet.[1]
El 204 aC va ser edil plebeu, el 203 aC pretor (amb la jurisdicció urbana, proclamant la suplicatio d’un dia per commemorar la derrotat de Sifax de Numídia i una suplicatio de cinc dies per commemorar la sortida d’Anníbal d’Itàlia). El 202 aC va ser magister equitum i finalment cònsol el 201 aC junt amb Gneu Corneli Lèntul. En aquest darrer any Escipió va obtenir la victòria final sobre Anníbal a Zama. Pet tenia com a província a Itàlia i va resoldre un conflicte amb els bois i va fer un tractat amb els ingauns lígurs.[1]
Al final del seu període va sernomenat decemvir per la distribució de terres a Àfrica entre els veterans d’Escipió. Després va ser triumvir junt amb el seu germà Sext Eli Pet i Gai Corneli Cetege per arranjar la situació a Nàrnia on la població local es queixava de què no hi havia prou colons i de què alguns dels que es donaven aquesta condició en realitat no ho eren. El 199 aC va ser censor amb Publi Corneli Escipió Africà. Després va ser nomenat àugur.[1]
Va morir el 174 aC durant una pesta que va afectar a la ciutat de Roma. Era considerat un bon jurista.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
