Narni

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaNarni
Escut de Narni
Narnipiazza.JPG

Localització
Map of comune of Narni (province of Terni, region Umbria, Italy).svg
42° 31′ 00″ N, 12° 31′ 00″ E / 42.516666666667°N,12.516666666667°E / 42.516666666667; 12.516666666667
Estat Itàlia
Regió Úmbria
Província Província de Terni
Entitats de població
Capital Narni
Població
Total 20212 hab. (2004)
• Densitat 102,09 hab/km²
Geografia
Superfície 197,99 km²
Altitud 240 m
Limita amb
Indicatius
Codi postal 05035 - 05036 Scalo
Fus horari
Prefix telefònic 0744
Codi ISTAT 055022
Codi cadastral F844
Altres dades

Web Pàgina de l'Ajuntament
Modifica dades a Wikidata

Narni és una ciutat d'Itàlia, a la regió de l'Úmbria, província de Terni, situada a uns 240 metres sobre el nivell del mar. El comú té una superfície de 197 km² i poc més de 20.000 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Nàrnia (llatí Narnia) fou una de les principals ciutats romanes de l'Úmbria a la riba esquerra del riu Nar, 12 km més amunt de la seva unió amb el Tíber. Era a la via Flamínia, a uns 85 km de Roma.

Era una ciutat dels umbres que portava el nom de Nequinum. L'any 300 aC fou assetjada pel consol Appuleius però va resistir el setge que es va allargar fins a l'any següent, quan el cònsol M. Fulvius la va ocupar i li fou concedit el triomf Samnitibus Nequinatibusque (299 aC). El senat va ordenar la construcció d'una colònia que es va anomenar Nàrnia.

Aquesta colònia no és esmentada per Velleius Paterculus però sí per Tit Livi dins la llista de les 30 colònies llatines existents durant la Segona Guerra Púnica. Durant aquesta no va poder donar els subministraments necessaris als romans (209 aC) i després de la guerra fou castigada però la ciutat va al·legar la seva pobresa (199 aC) i el senat romà els va atendre i es van enviar nous colons a la zona. El 207 aC, davant la ciutat, els romans van posar un exèrcit per aturar l'avanç de l'exèrcit cartaginès dirigit per Asdrubal cap a Roma.

Després de la guerra i de l'arribada de nous colons la ciutat va prosperar i no fou escenari d'esdeveniments importants. Ja durant l'imperi, a la guerra civil entre Vitel·li i Vespasià, fou una plaça forta del primer, que volia aturar allí l'avanç del segon, però els soldats van abandonar a Vitel·li. Nerva va néixer a la ciutat l'any 35.

Fou seu d'un bisbat. Fou una fortalesa important durant les guerres gòtiques, i va ser saquejada per Tòtila. Sota els llombards fou seu d'un gastald. El francs la van cedir a l'Església. A l'edat mitjana fou ciutat de la dinastia de marquesos de Toscana extinta amb la mort de la comtessa Matilde de Canossa el 1115.

Ja el 1112 la ciutat s'havia oposat al Papa Pasqual II i era gairebé independent; després es va oposar a Frederic I Barba-roja el 1167 i fou severament castigada per l'arquebisbe Cristià de Magúncia, canceller de l'emperador. El 1242 va formar una aliança amb el Papa i Perusa contra l'Emperador.

El Cardenal Albornoz va restablir el domini del Papa i el 1373 fou donada en feu als Orsini, dels quals retornà al Papa el 1409. Després fou ocupada per Ladislau de Sicília, però temporalment.

El 15 de juliol de 1515 la ciutat fou destruïda per les tropes espanyoles i mercenaris alemanys (Landsknechten), i va entrar en decadència. Sota domini papal va esdevenir una ciutat de poca importància.

El 1789 va quedar integrada a la República Romana. El 1831 es va unir a la revolta contra el Papa i el 1860 fou incorporada al Regne de Sardenya, i tot seguit Regne d'Itàlia.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Narni Modifica l'enllaç a Wikidata