Marc Claudi Marcel (censor 189 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaMarc Claudi Marcel
Nom original Marcus Claudius Marcellus
 Cònsol de la República Romana 


 Governador romà 


 Pretor 


 Tribú de la plebs 


 Senador romà 


 Edil romà 

Dades biogràfiques
Naixement segle III aC
Mort 177 aC
Roma
Ciutadania Antiga Roma
Activitat professional
Ocupació polític i militar
Època República Romana
Altres dades personals
Dinastia Gens Clàudia
Fills
Pare Marc Claudi Marcel III
Modifica dades a Wikidata

Marc Claudi Marcel (Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus) fou un magistrat romà fill de Marcus Claudius M. F. M. N. Marcellus.

El 208 aC va acompanyar al seu pare com a tribú militar i era present el dia de la seva mort quan ell mateix fou ferit; va pronunciar l'oració fúnebre del pare.

El 205 aC va dedicar el temple de la Virtut prop de la porta Capena, que havia estat finançat pel seu pare, però no l'havia acabat. El 204 aC fou tribú de la plebs i va acompanyar al pretor Marc Pomponi Mató per investigar l'acusació de sacrilegi feta pels locris contra Escipió. El 200 aC fou edil curul amb Sext Eli Pet i es va destacar per la gran quantitat de gra que va importar d'Àfrica i per la magnificència dels jocs romans (Ludi romani).

El 198 aC fou escollit pretor i se li va donar Sicília com a província amb 4.000 infants i 300 cavallers, però va haver de dedicar-se a enviar subministraments a Grècia.

Finalment va obtenir el consolat el 196 aC junt amb Luci Furi Purpureu i va intentar renovar la guerra contra el Regne de Macedònia que Flaminí ja havia acabat, però la pau fou ratificada i es va haver de limitar a fer la guerra a la Gàl·lia Cisalpina, on inicialment fou derrotat pels gals bois, però després va vèncer als ínsubres i va conquerir Comum; després va derrotar parcialment a bois i lígurs; al seu retorna Roma li foren concedits els honors del triomf.

El mateix any fou nomenat pontífex en lloc de Gai Semproni Tudità. El 193 aC va servir altre cop a la Gàl·lia Cisalpina com a llegat del cònsol Luci Corneli Merula i va participar en la gran victòria sobre els bois.

El 189 aC fou censor junt amb Tit Flaminí. En la seva censura es van admetre Formiae, Fundi i Arpinium als drets de la ciutadania romana.

Va morir el 177 aC.