Luci Furi Purpuri

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Furi Purpuri
Biografia
Naixement segle III aC
Mort segle II aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

196 aC – 196 aC
Juntament amb: Marc Claudi Marcel

  Pretor 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana mitjana
Modifica les dades a Wikidata

Luci Furi Purpuri (en llatí Lucius Furius Purpureo) va ser un magistrat romà del segle III aC. Formava part de la gens Fúria, una gens romana molt antiga d'origen patrici.

Va ser tribú militar l'any 210 aC sota el cònsol Marc Claudi Marcel, i pretor el 200 aC, rebent la província de la Gàl·lia Cisalpina. Va derrotar els gals que havien posat setge a Cremona sota comandament del cartaginès Amílcar, batalla en la qual 35.000 gals van morir o van ser fets presoners. Amílcar i tres nobles caps gals també van morir a la lluita. El senat li va votar una "donada de gràcies" de tres dies i els honors del triomf, encara que això va tenir certa oposició. Va dedicar dos temples a Júpiter.

El 196 aC va ser elegit cònsol amb Marc Claudi Marcel i amb el seu col·lega va derrotar els bois. Va dedicar un altre temple a Júpiter.

L'any 194 aC va ser consagrat el primer temple que havia erigit i el 192 aC ho van ser els altres dos.

L'any 189 aC va ser un dels comissionats enviats a l'Àsia després de la victòria de Luci Corneli Escipió sobre Antíoc III el Gran. El 187 aC apareix com a opositor a concedir el triomf a Gneu Manli Vulsó. L'any 184 aC va ser candidat a censor però no va sortir elegit. S'enfrontava a Luci Valeri Flac i Marc Porci Cató Censorí, que van obtenir el càrrec. L'any 183 aC va ser enviat amb dos senadors més com a ambaixador a la Gàl·lia Transalpina i és la darrera vegada que es menciona el seu nom.[1]

Referències[modifica]