Luci Valeri Flac (cònsol 195 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Valeri Flac
Nom original (la) Lucius Valerius Flaccus
Biografia
Naixement 240 aC
Mort 180 aC (59/60 anys)
Roma
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

195 aC – 195 aC

  Edil romà 


  Pretor 


  Governador romà 


  Censor romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Q6106068 Tradueix
Família
Fills Luci Valeri Flac
Pare Publi Valeri Flac
Modifica les dades a Wikidata

Luci Valeri Flac (llatí: Lucius Valerius P. F. L. N. Flaccus) fou germà del Flamen Dialis Gai Valeri Flac que el 201 aC va ocupar el càrrec d’edil curul en el lloc del seu germà que no podia exercir-lo per ser sacerdot. Fou un soci de Cató el Vell.

El 200 aC va exercir com edil curul i el 199 aC com a pretor i va rebre la província de Sicília. El 195 aC fou fet pontífex en lloc de Marc Corneli Cetege i el mateix any fou nomenat cònsol amb Marc Porci Cató Censorí com a col·lega i amb Itàlia com a província. A l’estiu va fer la guerra als bois i els va derrotar i en va matar vuit mil i la resta foren dispersats; després va passar un temps a la vora del Po, a Placentia i Cremona, amb obres de restauració de les destrosses de la guerra, fins a l’any 194 aC en què fou procònsol amb seu a Milà i va lluitar amb èxit contra gals, ínsubres i bois, que havien creuat el Po dirigit per Dorulacus, i es diu que va matar deu mil enemics.

El 191 aCva servir com a llegat al cònsol Mani Acili Glabrió en la guerra contra etolis i macedonis; era a les Termòpiles i va ocupar Rhoduntia i Tichius amb 2.000 soldats; els macedonis van ser posats en fugida i Flac els va perseguir i en va fer una matança. Com triumvir, el 190 aC, fundà Bononia

El 184 aCfou altre cop col·lega de Marc Porci Cató com a censor i el mateix any fou Princeps Senatus a la mort de Publi Corneli Escipió Africà. Va morir com a pontífex i Princeps Senatus el 180 aC.

Políticament, Flac era un conservador i va ajudar a Cató en la defensa de la tradició romana contra l’hel·lenisme.

Bibliografia[modifica]