Quint Lutaci Catul (cònsol 78 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Quint Lutaci Catul (llatí: Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus) fou fill del cònsol Quint Lutaci Catul. Va ser proscrit per Màrius el 87 aC igual que el seu pare.

Fou un dels caps dels aristòcrates. El 78 aC fou cònsol junt amb Marc Emili Lèpid. A la mort de Sul·la va resistir les pressions per derogar les seves lleis.[1][2] Quan, a la primavera següent Lèpid va marxar sobre Roma amb les restes de les milícies fidels a Mari, fou derrotat per Catul a la batalla del pont Milvi, després de la qual Lèpid es va haver de refugiar a Sardenya on aviat va morir en l’intent d’organitzar una revolta.

Catul encara que lleial al seu partit i als seus principis, va denunciar les pràctiques corruptes del Senat i el fet que tingués el dret exclusiu d’actuar com a jutge penal, i ho va manifestar clarament quan Pompeu va portar endavant la seva iniciativa per restaurar els privilegis dels tribuns i la seva qualitat de jutges sobretot en el cas de Verres (que d’aquesta manera no tenien esperances de sortir-se’n, 70 aC). Es va oposar a les lleis Gabínia i Manília (67 i 66 aC). La segona proposava poders molt amplis per un sol individu i el poble es va posar contra Catul per haver-s'hi oposat.

El 65 aC fou censor amb Cras i es va oposar a convertir Egipte en tributari de Roma. Durant la conspiració de Catilina (63 aC) va donar suport a Ciceró i va voler implicar en la revolta Juli Cèsar, segurament per venjança, ja que Cèsar l’havia derrotat en les eleccions a Pontífex Màxim.[3]

Quan Cèsar va esdevenir pretor el 62 aC va intentar privar Catul del seu càrrec de comissionat per la restauració del Capitoli que s’havia cremat durant la guerra civil (any 83 aC) i càrrec que li havia donat Sul·la quan encara vivia, però la moció no fou aprovada.

Segons Dió Cassi fou Princeps Senatus.[4] Va morir el 60 aC.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Apià,"Història de Roma:Guerres Civils" I, 105
  2. Plutarc, "Vides paral·leles: Sulla" XXXVIII
  3. Sal·lusti, "Coniuratio Catilinae", cap. XXXIV i XXXV
  4. Dió Cassi "Història de Roma", XXXVI, 13,36.30.4. (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870, pàg. 655b (v. 1).