Gneu Corneli Lèntul Clodià (cònsol)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGneu Corneli Lèntul Clodià
Cornelia50.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Gnaeus Cornelius Lentulus Clodianus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 113 aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle I aC Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
72 aC – 72 aC
Mintmaster (en) Tradueix
Censor romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i Ancient Roman Military Personnel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGneu Corneli Lèntul Clodià Modifica el valor a Wikidata
PareGneu Corneli Lèntul III Modifica el valor a Wikidata

Gneu Corneli Lèntul Clodià (en llatí: Cneus Cornelius Lentulus Clodianus) va ser un magistrat romà que va viure al segle I aC. Se'l considerava un bon orador.

De naixement es deia Clodià, i era membre de la família Clàudia, però va ser adoptat per la gens Cornèlia, probablement per Gneu Corneli Lèntul (cònsol el 97 aC) i va adoptar el nom de Gneu Corneli Lèntul, i Clodià per indicar el seu origen.

Va ser elegit cònsol l'any 72 aC juntament amb Luci Gel·li Publícola. Va presentar diverses lleis importants: la Lex Gellia Cornelia que donava la ciutadania romana als que havien lluitat per la llibertat i havien rebut la concessió de Gneu Pompeu. Una altra per la qual les persones que eren de viatge a províncies no podien ser jutjats en absència per crims capitals. Aquesta llei volia protegir a Esteni de Termes a Sicília, contra les maquinacions de Verres. I una per la qual els que havien rebut terres públiques de Sul·la havien de pagar una quantitat fixada.

Després del consolat va lluitar contra Espàrtac. Un general d'aquest cap dels sediciosos, de nom Crixus o de vegades Crixius, va ser derrotat a la batalla de Gargano, i Lèntul va empaitar Espàrtac cap als Alps, però va ser derrotat per l'antic gladiador a una ciutat dels Apenins suposadament anomenada Lentula (71 aC), entre les províncies modernes de Bolonya, Prato i Pistoia. Quan la notícia de la derrota va arribar a Roma, el senat el va destituir, nomenant al seu lloc Marc Licini Cras Dives I.

Va ser censor l'any 70 aC juntament també amb Gel·li, i en el seu període va expulsar del senat a 64 senadors per indignitat i conducta inapropiada, entre els quals Publi Corneli Lèntul Sura i Gai Antoni Hibrida, que després va ser col·lega de Ciceró en el consolat de l'any 63 aC, però la majoria dels expulsats van recórrer als tribunals i van ser restaurats al seu càrrec. Va fer el lustrum i va determinar una població a l'entorn de 450.000 ciutadans.

Més endavant, encara amb Gel·li, va ser llegat de Pompeu contra els pirates i es va encarregar de la flota de la mar Adriàtica (67 i 66 aC). Va ser partidari de Pompeu al senat i va demanar per a ell el comandament de les legions per lluitar contra Mitridates VI Eupator donant suport a la llei Manília, proposada per Gai Manili, tribú de la plebs, que va atorgar a Pompeu aquest comandament.

Va ser considerat un bon orador, però Ciceró diu que ocultava la seva falta de talent amb una gran habilitat i perquè tenia una bona veu.[1]

Referències[modifica]

  1. «Cn. Cornelius Lentulus Clodianus». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.