Gneu Corneli Lèntul Clodià (cònsol)
  | |
| Nom original | (la) Gnaeus Cornelius Lentulus Clodianus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 113 aC antiga Roma |
| Mort | segle I aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 72 aC – 72 aC Juntament amb: Luci Gel·li Publícola I | |
| Mestre encunyador | |
| Censor romà | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Claudi Marcel i Corneli Lèntul |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Gneu Corneli Lèntul Clodià |
| Pares | Gneu Corneli Lèntul III i Marc Claudi Marcel i valor desconegut |
| Germans | Lèntul Batiat, Publi Corneli Dolabel·la, Marc Claudi Marcel, Publius Cornelius Lentulus Marcellinus (en)  i Marcus Claudius Marcellus Aeserninus (en) |
| Parents | Gneu Corneli Lèntul III (pare adoptiu) Gneu Corneli Lèntul Clodià (fill o filla adoptiva) |
Gneu Corneli Lèntul Clodià (en llatí: Cneus Cornelius Lentulus Clodianus) va ser un magistrat romà que va viure al segle I aC. Se'l considerava un bon orador.
De naixement es deia Clodià, i era membre de la família Clàudia, però va ser adoptat per la gens Cornèlia, probablement per Gneu Corneli Lèntul (cònsol el 97 aC) i va adoptar el nom de Gneu Corneli Lèntul, i Clodià per indicar el seu origen.
Va ser elegit cònsol l'any 72 aC juntament amb Luci Gel·li Publícola. Va presentar diverses lleis importants: la Lex Gellia Cornelia que donava la ciutadania romana als que havien lluitat per la llibertat i havien rebut la concessió de Gneu Pompeu. Una altra per la qual les persones que eren de viatge a províncies no podien ser jutjats en absència per crims capitals. Aquesta llei volia protegir a Esteni de Termes a Sicília, contra les maquinacions de Verres. I una per la qual els que havien rebut terres públiques de Sul·la havien de pagar una quantitat fixada.
Després del consolat va lluitar contra Espàrtac. Un general d'aquest cap dels sediciosos, de nom Crixus o de vegades Crixius, va ser derrotat a la batalla de Gargano, i Lèntul va empaitar Espàrtac cap als Alps, però va ser derrotat per l'antic gladiador a una ciutat dels Apenins suposadament anomenada Lentula (71 aC), entre les províncies modernes de Bolonya, Prato i Pistoia. Quan la notícia de la derrota va arribar a Roma, el senat el va destituir, nomenant al seu lloc Marc Licini Cras Dives I.
Va ser censor l'any 70 aC juntament també amb Gel·li, i en el seu període va expulsar del senat a 64 senadors per indignitat i conducta inapropiada, entre els quals Publi Corneli Lèntul Sura i Gai Antoni Hibrida, que després va ser col·lega de Ciceró en el consolat de l'any 63 aC, però la majoria dels expulsats van recórrer als tribunals i van ser restaurats al seu càrrec. Va fer el lustrum i va determinar una població a l'entorn de 450.000 ciutadans.
Més endavant, encara amb Gel·li, va ser llegat de Pompeu contra els pirates i es va encarregar de la flota de la mar Adriàtica (67 i 66 aC). Va ser partidari de Pompeu al senat i va demanar per a ell el comandament de les legions per lluitar contra Mitridates VI Eupator donant suport a la llei Manília, proposada per Gai Manili, tribú de la plebs, que va atorgar a Pompeu aquest comandament.
Va ser considerat un bon orador, però Ciceró diu que ocultava la seva falta de talent amb una gran habilitat i perquè tenia una bona veu.[1]
Referències[modifica]
- ↑ «Cn. Cornelius Lentulus Clodianus». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870.
Sense contingut detallat. Consulteu la llista completa amb l'enllaç del títol |
