Publi Corneli Lèntul Sura

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaPubli Corneli Lèntul Sura
Nom original (la) Publius Cornelius Lentulus Sura
Biografia
Naixement 114 aC
Mort 5 desembre 63 aC (50/51 anys)
Roma
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

71 aC – 71 aC
Juntament amb: Gneu Aufidi Orestes

  Qüestor 


  Pretor 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Late Roman Republic Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Publi Corneli Lèntul Sura (llatí: Publius Cornelius P. F. P. N. Lentulus) va ser un magistrat romà. Formava part de la família Lèntul, una branca de l'antiga gens Cornèlia.

Va ser qüestor de Sul·la el 81 aC. Va prendre testimoni a Verres en relació a les quantitats que havia rebut com a qüestor a la Gàl·lia Cisalpina[1] i més tard ell mateix va haver de testimoniar sobre el mateix tema, però el van absoldre. És possible que el renom Sura li fos donat en aquesta ocasió. Segons conta l'historiador Plutarc, quan Sul·la el va fer cridar a la seva presència per retre comptes, va allargar el panxell de la cama (en llatí sura) amb insolència, ja que aquesta era la part del cos on els nens eren castigats quan cometien una falta jugant a la pilota.[2] Altres fonts històriques atribueixen aquest sobrenom a un avantpassat de la branca dels Lèntuls.[3]

Més tard va ser pretor i Hortensi no va tenir cap dificultat en obtenir l’absolució de Terenci Varró quan aquest va ser acusat d’extorsió.[4]

El 71 aC va ser elegit cònsol,[5] i el 70 aC va ser expulsat del senat amb seixanta-tres altres senadors per les seves formes de vida infames.[6] Al cap d’un temps, potser en revenja, es va incorporar a la conspiració de Catilina. Un oracle li va predir que un tercer Corneli regiria Roma (els primers Cornelis amb càrrecs importants van ser Luci Corneli Cinna i Luci Corneli Sul·la) i esperava que, pel seu rang, seria el cap dels conspiradors.[7]

El 63 aC va obtenir el càrrec de pretor i quan Catilina va sortir de Roma, va agafar la direcció de la conspiració a la ciutat i probablement va ser a causa de la seva manca de decisió que la ciutat no fos incendiada. Uns ambaixadors dels al·lòbroges van arribar a Roma amb queixes sobre el govern dels pretors a càrrec del seu territoris. Lèntul Sura els va rebre i els va oferir per escrit suport armat per enderrocar el govern consolar. Els ambaixadors van visitar el seu patró el qual va fer saber el que passava a Ciceró. Quan Ciceró va conèixer la conspiració va ser cessat de la pretoria i va quedar en libera custodia al càrrec de l’edil Publi Corneli Lèntul Espinter.[8] Va ser assassinat a la presó del Capitoli el 5 de desembre del 63 aC.[9]

Referències[modifica]

  1. Ciceró, "In Verrem", I. 14
  2. Plutarc, "Vides paral"leles: Ciceró", 17
  3. Titus Livi "Ab Urbe condita", XXII 31 ;Cassi Dió "Història de Roma", LXVIII, 9, 15
  4. William Smith. "Dictioary of Greek and Roma Biography and Mithology", volum 2, p. 730. 
  5. Cassi Dió "Història de Roma", XXXVII, 30
  6. Aule Gel·li "Noctes Atticae", V .6
  7. Ciceró "In Catilinam", III. 4, IV. 1, 6
  8. Gai Sal·lusti Crisp, "Coniuratio Catilinae", 50-55
  9. Ciceró "Philippicae", II. 7