Verres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Verres (Caius Verres, 112-43 aC), probablement Gai Corneli Verres però el seu gentilici no és mai esmentat, fou un magistrat romà. Era fill de Gai Verres (senador).

Fou qüestor el 82 aC del cònsol Gneu Papiri Carbó i va esdevenir partidari de Sul·la, desertant el camp del cònsol. Sul·la el va enviar a Beneventum on va tenir part en les finques confiscades a la zona; fou cridat a donar comptes pels qüestors de l'erari (81 aC) però el resultat és desconegut.

Va acompanyar a Gneu Corneli Dolabel·la a Cilícia (80 aC a 79 aC) del qual fou llegat, i a la mort del proqüestor Gai Mal·leol, va ocupar el seu lloc i va participar en les exaccions del seu cap. Quan al seu retorn Dolabel·la fou acusat per Marc Escaure, Verres va trair a Dolabel·la i va donar testimoni en contra seva (78 aC) a canvi d'immunitat.

Amb les riqueses adquirides es va assegurar la pretoria el 74 aC amb la jurisdicció urbana; les seves tasques foren deixades en mans de lliberts i secretaris, i la seva amant Quelidó; les seves confiscacions i defraudacions foren immenses; fins i tot la família de Gai Mal·leol (el seu predecessor com a qüestor a Cilícia) va perdre tot el seu patrimoni. En aquest any hi va haver un judici notable, el Judicium Junianum en el que va tenir una participació secundaria. Al final de la seva magistratura va rebre la província de Sicília com a propretor on va anar en companyia de la seva dona i el seu fill i una colla de secretaris ambiciosos.

Només desembarcar va començar les seves exaccions. Els seus més de dos anys de govern (73 aC a 71 aC) va assolar l'illa més que les dues guerres contra els esclaus dels darrers anys o que la més antiga guerra contra els cartaginesos. El fet que el nou propretor Arri quedés aturat a Itàlia vuit mesos per la guerra contra Espàrtac, va prorrogar el govern de Verres i el sofriment dels seus administrats.

Al seu retorn, deguit a les queixes dels províncials, fou acusat. El seu judici fou una causa política: si el senat l'absolia es provaria la seva corrupció i la jurisdicció podria ser transferida als equites; en canvi si el condemnava podria seguir igual. Ciceró havia estat qüestor a Lilibea el 75 aC i havia promès als notables sicilians que exercitaria la seva influencia per qualsevol cosa que li demanessin. Ara els sicilians li van demanar d'acusar a Verres. Ciceró va recollir l'evidència; disposava de 110 dies però en va tenir prou amb 50.

Hortensi defensava a Verro i primer va tractar d'aturar el judici i quan no va poder va tractar de posposar-lo a l'any 69 aC en que Hortensi mateix seria cònsol amb Quint Cecili Metel (parent de Verres) com a col·lega, Marc Cecili Metel (també parent o almenys partidari de Verres) com a pretor urbà i Luci Cecili Metel com a propretor a Sicília; els jutges nomenats per Marc Acili Glabrió III, canviarien a persones susceptibles de ser subornades i Glabrió seria substituït a la presidència de la cort per Marc Metel. Ja era el mes de juliol i una jocs previstos per l'agost podia fer que el judici s'ajornés a l'any següent; però Ciceró va fer una exposició excel·lent i curta i va desarmar a Horaci que l'endemà va abandonar la causa de Verres. Durant nou dies van comparèixer els testimonis mentre Horaci anava de camí cap a Marsella. Ciceró va escriure set discursos (incloent Divinatio in Caecilium) dels que Divinatio i Actio Prima, foren llegits i els altres compilats per ser llegits després del veredicte.

Verres fou condemnat i enviat a l'exili. Va estar exiliat 27 anys i va veure morir a Ciceró i als jutges que l'havien condemnat. Es va casar amb la germana d'un cavaller de nom Vetti Quiló, amb la que va tenir un fill, que als 15 anys el va començar a ajudar en robatoris i vicis; també va tenir una filla que ja estava casada el 73 aC quan el seu pare va anar a Sicília.