69 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 69 aC (lxix aC) |
| Islàmic | 712 aH – 711 aH |
| Xinès | 2628 – 2629 |
| Hebreu | 3692 – 3693 |
| Calendaris hindús | -13 – -12 (Vikram Samvat) 3033 – 3034 (Kali Yuga) |
| Persa | 690 BP – 689 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 182 |
| Ab urbe condita | 685 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 90 aC 80 aC 70 aC - 60 aC - 50 aC 40 aC 30 aC | |
| Anys | |
| 72 aC 71 aC 70 aC - 69 aC - 68 aC 67 aC 66 aC | |
L'any 69 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Metel i Hortensi (o, més rarament, any 685 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «69 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Imperi Selèucida
[modifica]- Pompeu instal·la a Antíoc XIII Asiàtic com a rei de Síria.[2]
- Les tropes romanes sota el mandat de Luci Licini Lucul·le derroten l'exèrcit de Tigranes II en la batalla de Tigranocerta.[3]
República Romana
[modifica]- Quint Cecili Metel Crètic i Quint Hortensi són elegits cònsols. Metel va obtenir la direcció de la guerra contra Creta, que Hortensi havia rebutjat, quan el sorteig li va donar aquesta província. Allí va guanyar el sobrenom de 'Crètic'.[4]
- Sota el comandament de Juli Civilis, els Bataus es revolten contra l'Imperi Romà.[5]
- Marc Fonteu, pretor de la Gàl·lia Narbonense del 76 aC al 73 aC, va ser acusat va ser acusat d'extorsió i mal govern per Marc Pletori Cestià. Defensat per Ciceró, tot i que era segurament culpable, va ser absolt. El discurs de defensa de Ciceró, Pro Fonteio, es conserva en part.[6]
Hispània
[modifica]- Juli Cèsar és enviat a la Hispània Ulterior com a questor sota les ordres del propretor Antisti Vet.[7]
Naixements
[modifica]- Juny - Cleòpatra VII, faraona. (data aproximada).[8]
- Octàvia Minor, germana de l'emperador August.[9]
Necrològiques
[modifica]- Júlia, filla de Gai Juli Cèsar i esposa de Gai Mari.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Brennan, T. Corey. The praetorship in the Roman Republic / 2. Oxford: Oxford University Press, 2000, p. 410. ISBN 9780195114607.
- ↑ Plutarc, Vides paral·leles: Lucul·le, 29; Cassi Dió. Història Romana, XXXV, 2.
- ↑ Smith, William (ed.). «Metellus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 1r octubre 2025].
- ↑ Brood i Delen, 2003, p. 8.
- ↑ Ciceró. Discursos VII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1955, p. 16.
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Cèsar V
- ↑ Duane, W. Roller. Cleopatra, a biography. Oxford: Oxford University Press, 2010, p. 1. ISBN 9780195365535.
- ↑ «Octavia Minor». Livius.org. [Consulta: 1 'octubre 2025].
- ↑ Luciano Canfora, Julius Caesar: the life and times of the people's dictator, p.15
Bibliografia
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 69 aC
- Brood, P.; Delen, K. Het Vaderlandse Geschiedenis Boek (en neerlandès). Uitgeverij Waanders b.v., 2005. ISBN 9040088888.