Antíoc XIII Asiàtic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAntíoc XIII Asiàtic
Antiochus XIII face.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement85 aC Modifica el valor a Wikidata
Mort64 aC Modifica el valor a Wikidata (20/21 anys)
Homs Modifica el valor a Wikidata
Rei Selèucida
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSobirà Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaImperi Selèucida Modifica el valor a Wikidata
ParesAntíoc X Eusebi Modifica el valor a WikidataCleòpatra V Selene Modifica el valor a Wikidata
GermansBerenice III, Demetri III Eucàros i Seleuc VII Kybiosaktes Modifica el valor a Wikidata

Antíoc XIII Asiàtic, anomenat també Dionysos, Filopator i Cal·línic (en llatí Antiochus Asiaticus, en grec antic Ἀντίοχος ὁ Ἀσιατικός) fou rei selèucida de Síria del 69 aC al 64 aC.

Era fill d'Antíoc X Eusebios i de Cleòpatra V Selene, princesa làgida d'Egipte. El 83 aC Cleòpatra va viatjar a Roma per fer reconèixer els drets al tron dels seus fills, probablement Seleuc VII Kybiosaktes, que segurament es va quedar al seu país, i Antíoc XIII Asiàtic. Després del 75 aC el senat romà va reconèixer a Seleuc i Antíoc com a reis de Síria. Cleòpatra Selene va ser empresonada i assassinada per Tigranes cap a l'any 70 aC, però la seva derrota davant Pompeu el 69 aC, va produir un aixecament a Antioquia, on Antíoc XIII va ser aclamat rei, nomenament aprovat pel cònsol romà Lucul·le. Segurament Seleuc VII havia mort abans.

El 64 aC Pompeu el va deposar. Refugiat amb el xeic àrab Sampsigeramus (Shemashgeram) d'Emesa, aquest el va assassinar. Felip II Philoromaeus, fill de Felip I Filadelf, va ser establert breument com a rei, però igualment deposat i Síria convertida en província romana.[1]

Referències[modifica]

  1. Antiochus XIII a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 200


Precedit per:
Seleuc VII Kybiosaktes
Imperi Selèucida Succeït per:
Felip II Philoromaeus