Ptolemeu VIII Evèrgetes II

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ptolemeu VIII Evergetes II)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaPtolemeu VIII Evèrgetes II
Silver tetradrachm, Ptolemy VIII Euergetes II, 145-116 BC.jpg
 Faraó 

Dades biogràfiques
Naixement 182 aC
valor desconegut
Mort 116 aC (65/66 anys)
valor desconegut
Activitat professional
Ocupació Sobirà
Època Període hel·lenístic
Altres dades
Títol Faraó
Dinastia Dinastia Ptolemaica
Cònjuge Cleòpatra II
Cleòpatra III
Parella Eirene
Fills
Pares Ptolemeu V EpífanesCleòpatra I
Germans
Modifica dades a Wikidata

Ptolemeu VIII Evèrgetes II conegut també com a Ptolemeu Fiscó (Πτολεμαῖος Φύσκων), vers 182 aC-116 aC) fou rei d'Egipte proclamat a Alexandria el 170 aC i formalment coregent el 169 aC, rei únic del 164 aC al 163 aC, rei de Cirene del 163 aC al 144 aC i rei d'Egipte del 144 aC al 116 aC. El nom de Fiscó li van donar els alexandrins a causa del seu aspecte inflat i poc àgil.

Era fill de Ptolemeu V Epífanes i de Cleòpatra I. Fou pupil d'Aristarc. Fou autor d'una sèrie de 24 llibres anomenats Memòries (Ὑπομνήματα) que fou esmentat repetidament per Ateneos però no es conserva. Al seu regnat s'atribueix la prohibició d'exportar papirs, suposadament per gelosia de la cort de Pèrgam on la cultura s'estava desenvolupant fins a competir amb Alexandria.

Quan el selèucida Antíoc IV Epífanes va fer presoner a Ptolemeu VI Filomètor junt a la germana-esposa Cleòpatra II, els alexandrins van proclamar a Ptolemeu que va agafar el nom d'Evèrgetes i es va col·locar la diadema reial (170 aC). A finals d'any Antíoc, sota pressió de Roma es va haver de retirar però va deixar instal·lats com a reis vassalls amb seu a Memfis a Ptolemeu VI Filomètor i la seva germana-esposa Cleòpatra II. Aquests van entrar en contacte amb Evèrgetes i es va establir (169 aC) un govern tripartit.

Aquest acord va enfurismar a Antíoc IV que va reprendre la guerra i va enviar una flota a conquerir Xipre mentre ell mateix tornava a Egipte (169 aC). Els tres germans no es van poder oposar a la invasió amb mitjans militars i Alexandria fou altra vegada assetjada. Allí va anar una ambaixada romana dirigida per Marc Popil·li Laenes III que va ordenar als selèucides la retirada i ho van haver de fer per evitar la guerra. Alexandria es va salvar i Antíoc es va retirar (168 aC). Els germans van enviar una ambaixada conjunta a Roma per agrair la seva intervenció.

Però els conflictes entre els dos no van tardar a esclatar. El 164 aC Evèrgetes va a aconseguir fer fora del poder a son germà. Filomètor va sortir d'Alexandria i es va presentar a Roma el mateix any, on va ser rebut pel senat romà amb honors i se li van assignar ajudants per acompanyar-lo a Egipte i restablir-lo al poder. Efectivament abans del maig del 163 aC una petita força romana el va acompanyar a Alexandria on el rei Evèrgetes que no tenia el suport popular fou enderrocat en un cop intern i Filomètor reinstal·lat com a rei sense cap resistència. El nou rei va perdonar a son germà i li va cedir Cirene com a regne separat, acord que fou aprovat pels delegats romans.

No va tardar Ptolemeu Evèrgetes de Cirene a queixar-se de la seva sort, i va comparèixer davant el senat romà al que va convèncer per afegir Xipre al seu regne. Amb tres ambaixadors romans Evèrgetes es va dirigir a Egipte a reclamar l'illa (156 aC) però els ambaixadors romans van advertir prèviament al rei que no podia ocupar l'illa per les armes, i que hauria de romandre a Cirene mentre duressin les negociacions que portarien els romans.

Filomètor va rebre els ambaixadors a Alexandria, però va demorar les negociacions i no va fer cap concessió. Això va posar nerviós a Evèrgetes que va agafar les armes i va atacar Egipte (155 aC) però una revolta al seu propi país quasi li va costar el tron i la vida, i va haver d'abandonar els seus plans. Sembla que fou llavors quan Demetri I Soter es va apoderar de l'illa de Xipre.

El següent any (154 aC) els dos germans van enviar ambaixadors a Roma, però mentre els de Filomètor foren mal rebuts (se'ls va ordenar sortir de la ciutat) els d'Evèrgetes foren rebuts però sense donar-li cap suport pràctic. El mateix Evèrgetes va tornar a Roma per demanar l'assistència del senat que altre cop li va donar cinc llegats amb l'encàrrec de posar-lo en possessió de Xipre però sense soldats. Filomètor va enviar a l'illa una potent força militar i una flota i la va recuperar i quan son germà va desembarcar a l'illa amb un petit exèrcit mercenari el va derrotar ràpidament i va quedar arraconat a la ciutat de Lapethos on es va haver de rendir. Filomètor altra vegada el va perdonar i el va enviar de tornada Cirene, amb l'única condició que es conformés amb aquest regne i renunciés a la possessió de Xipre. Els romans no es va oposar i un tractat en aquests termes va quedar signat.

Quan va morir Filomètor, Evèrgetes va fer tota classe de pressions a la seva germana Cleòpatra II (la viuda) regent del jove Ptolemeu VII Neofilopàtor, i finalment va presentar a Alexandria amb un exèrcit, però els romans van impedir la lluita i van forçar el matrimoni dels germans Cleòpatra II i Evèrgetes. El mateix dia del casament el jove Neofilopàtor fou assassinat.

Evèrgetes va donar mostres repetides (com ja havia fet a Cirene) de la seva tirania. El poble l'anomenava Kakergetes. Des que va agafar el poder va començar la repressió contra tots aquells que no li havien donat suport i centenars de ciutadans foren executats pels seus mercenaris. Milers de persones van haver de fugir fins al punt de què es va haver de convidar estrangers a viure a la ciutat per evitar que quedés deserta. Individualment es va dedicar als plaers i la indolència i es va fer més gros i quasi no podia ni caminar el que li va valer el sobrenom de Fiscó (Physkon).

La seva unió amb Cleòpatra II no va durar. Després de tenir un fill, Ptolemeu Memfita, Evèrgetes es va casar amb la filla de Cleòpatra II i neboda seva, Cleopatra III, i va abandonar a la mare per casar-se amb la filla (142 aC). Si hi va haver divorci és una qüestió que no està aclarida. El poble va augmentar el seu descontentament però el seu general Hierax va reprimir amb mà de ferro qualsevol intent. Amb Roma hi va mantenir una estreta aliança i va rebre cordialment a Escipió l'Africà i els seus companys quan van visitar Egipte.

Finalment la fúria del poble va esclatar; el general Marsias es va aixecar i el tumult es va estendre ràpidament i el palau fou incendiat. Evèrgetes va sortir per una porta secreta i es va escapar cap a Xipre. Cleòpatra II fou proclamada reina.

Evèrgetes va fer matar al seu propi fill Ptolemeu Memfita i el cap i les mans foren enviades a la seva mare el dia del seu aniversari. Però això va reforçar el suport popular d'aquesta i l'hostilitat a Evèrgetes. Cleòpatra II va buscar la protecció del seu veí selèucida i va oferir casar-se amb Demetri II Nicàtor. Aquesta proposta no fou ben acollida pel poble i fou enderrocada en un cop d'estat i obligada a marxar cap a Síria (127 aC). Els que havien fet la revolució eren hostils a l'aliança síria i havien tingut el suport dels partidaris d'Evèrgetes; aquest partidaris, davant el perill que representaven els selèucides, i segurament per manca de cap candidat amb carisma, van poder imposar el retorn d'Evèrgetes.

Se li devien imposar condicions perquè des llavor va governar més suau i moderadament. Va perdonar a Marsias que segurament havia participat en l'enderrocament de Cleòpatra II i no es coneixen actes repressius almenys de caràcter massiu. Tampoc no es van produir nous disturbis.

Demetri Nicàtor va abraçar la causa de la seva dona i es va presentar a Pelusium però la deserció de les seves tropes el va obligar a desertar. Llavors un personatge presentat com a príncep selèucida, anomenat Alexandre Zabinas, amb suport d'Evèrgetes i dels jueus, va entrar a Síria amb un contingent donat pel rei egipci. Demetri II fou derrotar i Zabinas es va proclamar rei (Alexandre II Zabinas). Demetri va fugir a Tir, una de les ciutats de Fenícia que encara li eren lleials, però la ciutat va caure en mans d'Alexandre II junt amb altres ciutats fenícies i Demetri va fugir però fou derrotat prop de Damasc i fou fet presoner (126 aC) i va morir sota tortura.

El 124 aC Alexandre II, que no havia complert les obligacions de dependència que el rei egipci esperava, va perdre el suport d'Evèrgetes. Aquest es va reconciliar amb la seva germana Cleòpatra II a la que va permetre el retorn a Egipte. També va fer aliança amb Antíoc Gripos fill de Demetri II Nicàtor i de Cleòpatra Thea, al que va donar a la seva filla Trifena en matrimoni i després li va donar una força militar auxiliar per recuperar el poder.

Antíoc VIII Grypos aviat va derrotar a Alexandre II Zabinas. Com a darrer recurs Zabinas es va retirar a la capital selèucida, Antioquia, va saquejar els temples i diuen que va fer broma sobre fondre una figura d'una al·legoria de la victòria que era a les mans de Zeus, explicant que amb el metall podria dir que Zeus li havia donat la victòria. Enfadats per les seva falta de fe i les seves bromes, els ciutadans d'Antioquia es van revoltar i van expulsar a Zabinas que va fugir però fou capturat per uns pirates i entregat al sobirà egipci que el va fer executar poc després. Les bones relacions entre Egipte i Síria van ser la norma des de llavors.

En una data posterior al 29 d'octubre del 116 aC va morir Ptolemeu VIII Evèrgetes II. Ell contava els seus anys de regnat des de la seva proclamació el 170 aC (per tant 54 anys). Va tenir un fill amb Cleòpatra II (el ja esmentat Ptolemeu Memfita) i dos amb Cleòpatra III: Ptolemeu IX Làtir o Soter II; i Ptolemeu X Alexandre I; i tres filles; Cleòpatra IV (casada amb Ptolemeu Làtir), Trifena, casada amb Antíoc VIII Grypos, i Selene, soltera al temps de la mort del seu pare. Un fill bastard, Ptolemeu Apió, va rebre després el regne de Cirene.

Precedit per:
Ptolemeu VI Filomètor (primera i segona vegada)

Precedit per:
Ptolemeu VII Neofilopàtor (tercera vegada)
Precedit per:
Cleòpatra II (quarta vegada)

Ptolemeus Succeït per:
Ptolemeu VI Filomètor (primera i segona vegada)

Succeït per:
Cleòpatra II (tercera vegada)
Succeït per:
Ptolemeu IX Làtir (quarta vegada)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ptolemeu VIII Evèrgetes II Modifica l'enllaç a Wikidata