Hatxepsut

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hatshepsut)
Infotaula de personaHatxepsut

Fragment d'una estàtua de la reina
(1498-1483 aC)
Biografia
Naixementc. 1507 aC Modifica el valor a Wikidata
Egipte Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 16 gener 1458 aC Modifica el valor a Wikidata (48/49 anys)
Tebes
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer ossi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaTomba KV20, i després KV60, a la Vall dels Reis (Hipogeus) 
  Faraona d'Egipte
c. 1479 aC – 1458 aC
Juntament ambTuthmosis III (i potser amb Tuthmosis I)
Nom de Nesut-Bity (Prenomen)
Maatkare[1]
M3ˁ.t-k3-Rˁ
La justícia (Maat) és la força vital (Ka) de Ra
Nom de Sa-Ra (Nomen)
(Khnumt-Amun) Hatshepsut
ḥ3.t-šps.wt
(Unida a Amon) la primera de les dames[1]
Nom d'Horus
Useret-kau
Wsr.t-k3.w
Nom de Nebty
Uadjet-renput
W3ḏ.t-rnp.wt
Nom d'Horus d'or
Nedjeret-khau
Nṯr.t-ḫˁw
Activitat
Ocupacióestadista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAntic Egipte i Imperi Nou d'Egipte Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolGran esposa reial Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia XVIII d'Egipte
CònjugeTuthmosis II
FillsNeferure
ParesTuthmosis I  i Ahmosis
GermansTuthmosis II Modifica el valor a Wikidata
Premis
MonumentDjeser Djeseru a Deir el-Bahari; Capella roja i obelisc de Karnak; Speos Artemidos
Faraó
1479 aC – 1458 aC
← Tuthmosis II – Tuthmosis III →
Esposa del déu Amon
Modifica el valor a Wikidata

Hatxepsut[2][3] (Maatkare Hatxepsut), nascuda cap al 1508 aC,[4] fou reina i faraó d'Egipte durant la dinastia XVIII, i va viure en la primera meitat del segle XV aC. Era filla de Tuthmosis I i de la reina Amosis. Considerada la primera dona a ser faraó,[5] va regnar del 1460 al 1480 aC, més de vint anys. Flavi Josep diu que va regnar 21 anys i 9 mesos, i l'Africà diu que foren 22 anys, tots dos segons Manetó.[6]

Reina i faraó[modifica]

Estatua de la reina Hatxepsut
La capella roja de Karnak
Obelisc d'Hatxepsut al temple de Karnak (Tebes)
Djeser Djeseru, a Deir el-Bahari

A la mort del seu pare, vers el 1490 aC, es va casar amb l'únic fill d'aquest (i germanastre de la mateixa Hatxepsut), Tuthmosis II, i va assolir el títol de reina. Segons la seva propaganda, la legitimat venia d'ella i no del seu marit i ella era reina per dret propi per damunt de l'espòs, que era nascut d'una esposa secundària. En tot cas, va exercir gran influència sobre Tuthmosis II. El matrimoni va tenir una filla, anomenada Neferure, que fou declarada hereva, però va morir jove.

A la mort de Tuthmosis II, la corona va passar al seu fill Tuthmosis III, però, com que era molt jove, Hatxepsut va assumir-ne la regència.[7] Vers el 1475 aC, quan s'acostava la majoria d'edat de Tuthmosis III, es va coronar com a faraó per dret va prendre el nom del tron de Maatkare ('Maàt és l'esperit de Ra').

Es va rodejar de servidors lleials, entre ells Hapuseneb, el Summe Sacerdot d'Amon, Visir i iniciat en els misteris de l'Ennèada, i l'arquitecte i conseller reial Senemut, que alguns pensen que fou el seu amant i pare de la seva filla Neferure,[7] per certes concessions protocol·làries poc freqüents i perquè la seva tomba era propera a la d'Hatxepsut, però el fet és ara com ara dubtós.

Hatxepsut va portar tots els elements propis dels faraons: el khat (barret), la falsa barba, etc. Les seves estàtues i pintures la presenten en forma masculina i femenina, i finalment només en masculina amb la regalia dels faraons. Va portar els mateixos títols que el seu pare, però va renunciar al de "brau fort".

També va fer diverses construccions, la principal el temple de Djeser-Djeseru ('sublim dels sublims'), el seu temple funerari a Deir el-Bahari, dissenyat per Senemut i exemple de perfecta simetria. Un altre arquitecte al seu servei fou Ineni, que ja havia treballat per al seu pare. Al temple de Karnak es va fer construir quatre obeliscs, tot i que actualment només se'n conserven dos, un de sencer i la punta d'un altre.[7] També va deixar un gran nombre d'estàtues.

Política exterior[modifica]

El de Hatxepsut, en general, va ser un regnat pacífic, però va fer algunes expedicions al Regne de Kush i a Síria. Va restablir en plenitud el comerç, va enviar expedicions al País de Punt (cinc vaixells amb 1 210 soldats cadascun) d'on va portar mirra, ivori, fustes precioses, pells de pantera i encens, entre altres mercaderies.[7]

Les tombes[modifica]

Hatxepsut es va fer construir una tomba quan era la gran esposa reial de Tuthmosis II, però una vegada va esdevenir faraó, en va construir una segona. La primera tomba era una tomba rupestre penjant, a un quilòmetre i mig dels temples de Deir el-Bahari.[8] La tomba que s'ha identificat com la tomba KV20 de la vall dels Reis era seva, i s'hi va fer enterrar amb son pare; primer es creia que hi havia fet portar el pare des de la tomba KV38 de la vall, però investigacions posteriors han determinat que va ser a l'inrevés. Tuthmosis III va traslladar Tuthmosis I a la segona tomba (la KV38) i, potser aleshores, la mòmia d'Hatxepsut fou traslladada a la de la seva assistenta Sitre (KV60).

El destí de la reina[modifica]

Després de la seva mort, molts monuments amb la seva imatge foren destruïts o alterats i el seu nom es va esborrar de les inscripcions, suposadament per Tuthmosis III, com a venjança per haver-lo tingut apartat del tron mentre va viure. La qüestió, però, és avui posada en dubte, ja que s'han trobat cartutxos amb els noms de Hatxepsut i de Tuthmosis III.[7]

Entrada al temple rupestre Speos Artemidos

El juny de 2007, un grup de científics del Museu d'Antiguitats Egípcies del Caire, encapçalats per l'aleshores cap del Consell Suprem d'Antiguitats, Zahi Hawass, va fer públic que havien aconseguit determinar la identitat d'una de les mòmies que tenien al soterrani del museu; tal com se sospitava, la que es pensava que era la mòmia de l'assistenta personal de la reina, Sitre, és en realitat la mòmia del mateix faraó.[9]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Queen Hatshepsut». Phouka. [Consulta: 19 juliol 2013]. (anglès)
  2. ↑ Padró Parcerisa, Josep. L'Egipte faraònic. Editorial UOC, 1997, p. 30. ISBN 8483181703. 
  3. ↑ Grafies alternatives: Hatsepsut, Hatshepsut o també Hatšepsut
  4. ↑ Wilford, John Noble «Tooth May Have Solved Mummy Mystery.». New York Times, 27-06-2007 [Consulta: 29 juny 2007]. «A single tooth and some DNA clues appear to have solved the mystery of the lost mummy of Hatshepsut, one of the great queens of ancient Egypt, who reigned in the 15th century B.C.» (anglès)
  5. ↑ Ellis, Ralph. Solomon, Pharaoh of Egypt (en anglès). Edfu Books Ltd, 2010, p. 79. ISBN 1905815239. 
  6. ↑ Schatz, Kate; Miriam Klein Stahl (ilustradora). Mujeres radicales del mundo Artistas, atletas, piratas, punks y otras revolucionarias que han hecho historia. (en castellà). 2108. Madrid: Capitán Swing Libros S.L., 2018, p. 112. ISBN 978-84-948086-2-3. 
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Jacq, Christian. Las egipcias. Retratos de mujeres del Egipto faraónico. (en castellà). 2a edició. Planeta, octubre de 2000, p. 77,85,87,97,98,100,104. ISBN 9788408036166. 
  8. ↑ Tomba de Hatxepsut a Deir el-Bahari (anglès)
  9. ↑ Article sobre les investigacions de les mòmies reials (anglès)

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Fernando Estrada Laza, Una mujer en el trono de Egipto - Hatshepsut, Revista Historia National Geographic, nº40 (RBA).
  • Maite Mascort Roca, El faraón conquistador - Tutmosis III, Revista Historia National Geographic, nº29 (RBA).


Precedit per:
Tuthmosis II 		Faraó
Dinastia XVIII 		Succeït per:
Tuthmosis III
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hatxepsut
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hatxepsut&oldid=31808497»