Darios II de Pèrsia

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaDarios II de Pèrsia
Tomb of Darius II.jpg
 Faraó 

Biografia
Naixement 475 aC
Iran
Mort 404 aC (Julià) (70/71 anys)
Babilim
Religió Zoroastrisme
Activitat
Ocupació Monarca i Xa
Període Antic Egipte
Altre
Títol nobiliari Faraó
Família Dinastia Aquemènida
Cònjuge Parisatis de Pèrsia
Fill/a
Pares Artaxerxes I de PèrsiaCosmartidene Tradueix
Germà o germana
Modifica dades a Wikidata

Darios II Ocos fou rei de reis de l'imperi Persa del 423 aC al 404 aC. Era fill d'Artaxerxes I amb la seva concubina Cosmartidene de Babel. El seu nom Ocos fou el nom original i més tard se li va donar també el sobrenom de Nothus, paraula grega equivalent a bastard.

El 416 aC un intent de revolta del seu germanastre Arsites, que va tenir el suport de mercenaris grecs, del sàtrapa de Síria, Artifos (fill de Magabizos) i del sàtrapa de Lídia Pisutines (i el seu fill Amorgos de Cària) fou sufocat. Els tres líders foren capturats, primer Artifos i després els altres dos. El 415 aC, després de l'execució de Pisutines, Amorgos es va proclamar rei de Cària establint la seva capital a Yasco a l'oest de Milasa. El 413 aC Atenes va donar suport al rebel Amorgos a Cària però això no va tenir continuïtat després de la desfeta atenenca de Sicília. Yasco fou ocupada pels perses el 412 aC i pràcticament la revolta es va acabar. El rei va ordenar als sàtrapes Tisafernes de Sardes (que havia sufocat la revolta d'Amorgos) i Farnabaces o Farnabazos de Dascilios de percebre el tribut de les ciutats gregues, moltes de les quals es van aliar a Esparta. El 411 aC Pèrsia i Esparta van negociar una aliança dirigida contra Atenes (vegeu Alcibíades).

Vers el 410 aC, Amestris, fill de Darios II, es va revoltar però no va tenir èxit; al mateix temps el governador de Sais, Armiteu II (fill i successor de Psametic, es va revoltar obertament; i a Xipre Evagores, fill de Nicocles, va recuperar Salamina i fou reconegut com a rei de l'illa, però pagant tribut al rei de reis. La dinastia local de Bitínia va consolidar en aquesta època el seu poder i el rei Didalsos, tot i que pagava tribut, és gairebé independent.

Xenofont esmenta una revolta dels medes el 409 aC.

El 407 aC va enviar al seu fill Cir a l'Àsia Menor per dirigir la guerra amb més energia, amb el càrrec de sàtrapa de Sardes mentre que Tisafernes va rebre com a compensació la satrapia de Cària.

Va morir el 404 aC i el va succeir Artaxerxes II Memnon.

Precedit per:
Sogdià de Pèrsia
Imperi Persa (Dinastia Aquemènida) Succeït per:
Artaxerxes II de Pèrsia Memnon