Dinastia XVIII d'Egipte
 |
| Dinasties de faraons a l'antic Egipte (Entre parèntesis any aproximat d'inici, sempre aC) |
| Període predinàstic |
| Període protodinàstic |
| Període arcaic |
| I (3100) - II (2890) |
| Regne Antic |
| III (2686) - IV (2613) - V (2498) VI (2345) |
| Primer Període Intermedi |
| VII (2181) - VIII (2173) - IX (2160) X (2130) - XI (2133) (Només a Tebes) |
| Regne Mitjà |
| XI (Tot Egipte) |
| XII (2040) - XIII (1786) - XIV (1633) |
| Segon Període Intermedi |
| XV (1674) - XVI (1684) - XVII (1650) |
| Regne Nou |
| XVIII (1567) - XIX (1320) - XX (1200) |
| Tercer Període Intermedi |
| XXI (1085) - XXII (945) - XXIII (730) XXIV (720) - XXV (716) - XXVI (664) |
| Primer període persa (525) |
| Baix imperi |
| XXVIII (404) - XXIX (399) - XXX (380) |
| Segon període persa (343) |
| Període hel·lenístic |
| Alexandre el Gran (332) |
| Dinastia ptolemaica (323) |
| Província romana (30) |
| Conquesta àrab |
| Conquesta otomana |
La dinastia XVIII fou una dinastia de l'antic Egipte, el govern de la qual marca el començament del Regne nou.
És una dinastia de les més estudiades, amb milers de llibres publicats, però no obstant això és de les que ha deixat més incògnites en l'egiptologia. En general, es pot dir que fou un període d'esplendor, en el qual les construccions i el comerç es desenvolupen extraordinàriament i la riquesa, que comporta la pau i la bona economia, es reflecteix en les tombes i les construccions.
Història
[modifica]Tuthmosis III, amb les seves campanyes a Síria, es va assegurar el predomini a Canaan i Fenícia i part de Síria, que va haver de compartir amb Mitanni. Posteriorment, els següents faraons es limitaran a mantenir el territori, objecte de freqüents revoltes fins que, amb Akhenaton, els afers d'aquest territori s'abandonaren justament quan entrà en escena el gran rei hitita Subiluliuma I que, per mitjà d'Amorru, s'assegura el predomini a la franja central. Amb Tutankhamon, el poder egipci a la zona ha entrat en decadència i Horemheb tracta de mantindre l'hegemonia egípcia.
També Tuthmosis va assegurar la presència egípcia a Núbia, que va esdevenir segura i permanent. En algun moment, la frontera va arribar a la cinquena cascada del Nil, però això degué ser excepcional i la frontera permanent estava més avall de la tercera cascada.
Tota la dinastia destaca per la gran quantitat de temples, capelles, altars, i edificis construïts, restaurats o ampliats. Una gran part de les construccions es realitzaren a Tebes, però en general es troben arreu del territori.
El moment més destacat de la dinastia és quan, al cap de cinc anys de començar el seu regnat, el faraó Amenofis IV es canvia el nom a Akhenaton i estableix una religió oficial i única, la primera monoteista coneguda,[1] adoradora del déu Aton, iniciant el període d'Amarna. El paper de la seva dona Nefertiti és objecte de controvèrsia.
El poderós i influent clergat d'Amon, el déu principal anterior, que formava un contrapoder molt important a Egipte per la seva influència sobre el poble i sobre els funcionaris clau, havia anat escalant posicions i, sota Amenofis III, es va considerar que la seva influència era excessiva i que calia contraposar-hi un altre déu. Sembla que fou la dona d'Amenofis III, la reina Tiy, qui va afavorir el culte d'Aton, però aquest déu no era relativament desconegut a Egipte. Akhenaton, amb tot el poder de què disposava un faraó, va poder imposar el seu desig, però el clergat d'Amon era prou poderós i tenia aliats arreu (la resta del clergat es va veure igualment afectat per la prohibició); la raó essencial del fracàs d'Akhenaton fou que ni en els alts nivells (en què les conversions foren en general forçades) ni al nivell del poble (que va seguir amb les seves anteriors pràctiques religioses testimoniades a la mateixa capital Akhetaton o Tell al-Amarna) es va acceptar la nova religió, i aquesta es va evaporar quan el faraó es va morir, especialment perquè probablement els fills i hereus del faraó no hi creien, o si hi creien, no ho feien els alts funcionaris que podien decidir.
Seti era fill d' i la seva esposa Setri, per tant, va néixer en el si d'una família noble molt important del Baix Egipte.
Horemheb, l'últim faraó de la dinastia, no tenia descendència i va decidir nomenar hereu seu un important cabdill militar egipci anomenat Ramsès, qui en morir el faraó, fou coronat establint la dinastia XIX i Seti esdevingué el nou hereu al tron d'Egipte.[2]
Com els cultes d'Amon i Ra eren cada cop més populars en l'Alt i en el Baix Egipte, respectivament, durant l'Imperi Mitjà, els governants tebans del Nou Regne van inventar Amon-Ra, el déu solar creador, com una nova deïtat estatal per unir els adoradors d'Amon amb el culte més antic de Ra al voltant de la dinastia XVIII.[3] Els adoradors van donar a Amon-Ra el títol oficial de "Rei dels Déus", i les imatges mostren la deïtat combinada com un home d'ulls vermells amb un cap de lleó que tenia un disc solar al voltant.[3]
Cronologia
[modifica]Els faraons de la dinastia XVIII, amb les seves dades aproximades de regnat (el seu Nesut bity o nom de regne entre parèntesis) foren:
- Amosis (Nebpehtyre) vers 1550-1525 aC
- Amenofis I (Djeserkare) 1525- 1500 aC
- Tuthmosis I (Akheperkare) 1500-1490 aC
- Tuthmosis II (Akheperenre) 1490-1475 aC
- Hatshepsut (Maatkare) 1479 - 1458 aC
- Tuthmosis III (Menkheperre) 1475- 1425 aC
- Amenofis II (Akheperure) 1425-1400 aC
- Tuthmosis IV (Menkheperure) 1400-1380 aC
- Amenofis III (Nebmaatre) 1380-1350 aC
- Amenofis IV o Akhenaton 1350-1335 aC
- Semenkhare (Ankhkheperure) vers 1335
- Tutankhamon (Nebkheperure) 1335-1325 aC
- Ay (Kheperkheperure) 1325-1320 aC
- Horemheb (Djeserkheperure) 1320-1295 aC
Cronograma
[modifica]
Genealogia
[modifica]L'arbre genealògic de la dinastia XVIII és complex i incomplet. Els faraons porten com a senyal una corona. Les relacions dubtoses estan marcades per una línia de punts. Només hi apareixen els personatges principals; els noms femenins van en "itàlica".
| Arbre genealògic de la dinastia XVII d'Egipte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Sekhenenre Tao II | Iahhotep | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Kamose | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Abans d'aquestos punts : Dinastia XVII d'Egipte | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ahmes-Satkamose | Amosis I | Ahmes-Néfertary | Ahmose-Sipair | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ahmose-Ankh | Amenhotep I | Ahmose-Meritamon | Seniseneb | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mutnofret I | Tuthmosis I | Ahmes | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Huy | Iset | Tuthmosis II | Hatshepsut | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Merytre-Hatshepsut | Tuthmosis III | Neferure | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Merytamon | Amenhotep II | Tiaa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mutemuia | Tuthmosis IV | Yuya | Tuya | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Amenhotep III | Tiyi | Aanen | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Satamon | Henuttaneb | Nebetah | Tiyi II | Ay | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tuthmosis | Iset | Baketaton | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| "Jove Senyora" (KV35YL) | Akhenaton o Amenhotep IV | Nefertiti | Mutnedjemet | Horemheb | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Tutankhamon | Mekhetaton | Neferneferouaton Tasherit | Neferneferure | Setepenre | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Smenkhkare | Merytaton Ankhkheperure | Ankhesenpaaton | Tutankhamon | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Merytaton Tasherit | Ankhesenpaaton Tasherit | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Zahi A. Hawass, Sandro Vannini. Inside the Egyptian Museum with Zahi Hawass (en anglès). American University in Cairo Press, 2010, p. 140. ISBN 9789774163647.
- ↑ The Monuments of Sety I: Epigraphic, Historical, & Art Historical Analysis (en anglès). Leiden: E.J. Brill, 2000 (Probleme der Ägyptologie 16).
- ↑ 3,0 3,1 Hart, 1986, p. 6.
