Berenice IV

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBerenice IV
Dades biogràfiques
Naixement 77 aC
Alexandria
Mort 55 aC (21/22 anys)
Alexandria
Època Període hel·lenístic
Altres dades
Títol Faraó
Dinastia Dinastia Ptolemaica
Cònjuge Arquelau I de Comana
Pares Ptolemeu XII AuletesCleòpatra V
Germans
Modifica dades a Wikidata

Berenice IV (en grec: Βερενίκη) fou reina d'Egipte del 57 aC al 55 aC. Pertanyia a la dinastia d'origen grec dels Ptolemeus. Es va casar dues vegades però no se li coneix descendència. Va ser enderrocada pel seu pare amb l'ajut de les tropes romanes.

Lligams familiars[modifica | modifica el codi]

Es calcula que Berenice va néixer a Alexandria entre els anys 78 o 75 sent la filla gran i l'única filla legítima del rei Ptolemeu XII Auletes.[1] Probablement la seva mare era Cleòpatra V Trifena, germana del seu pare. Tenia diversos germans o germanastres: Arsínoe, Ptolemeu XIII Filopàtor, Ptolemeu XIV Filopàtor, Cleòpatra VI[a] i Cleòpatra VII (l'estimada de Juli Cèsar i Marc Antoni).

Ascens al poder[modifica | modifica el codi]

Quan el pare fou enderrocat el 58 aC i va marxar a Roma, després de certes negociacions, Berenice va accedir a posar-se al front del país i acceptar la corona que li oferien els alexandrins, ja que els seus germans eren menors d'edat (Ptolemeu XIII i Ptolemeu XIV).[2] La seva germana Cleòpatra VI fou associada al tron. L'any 58 aC, Ptolemeu XII i Cleòpatra VII van viatjar a Roma cercant suport polític i militar contra Cleòpatra VI, la qual s'havia fet massa poderosa. L'any següent Berenice IV se'n va desfer, suposadament enverinant-la.[3]

Mentrestant el seu pare no es resignava a estar a l'exili i va pagar alguns suborns per intentar enderrocar-la. Com que els romans tardaven a prendre una decisió se'n va anar a viure a Efes, sense renunciar del tot a la idea de tornar a Alexandria per fer fora a Berenice.[4]

Matrimonis[modifica | modifica el codi]

Els magistrats que havien entronitzar a Berenice la van pressionar perquè es casés amb Seleuc VII Cibiosactes fill de Cleòpatra V Selene, però al cap d'un any o menys el va assassinar per la seva manca de maneres adequades (vers el 56 aC). Llavors es va casar amb Arquelau I de Comana.[5][6]

Enderrocament[modifica | modifica el codi]

El 55 aC Aule Gabini, el procònsol romà de Síria, convenientment subornat per l'enderrocat pare, va entrar al país al cap de pocs mesos, va matar Arquelau en una batalla i va restablir a Ptolemeu Auletes. Aquest va fer matar Berenice.[7][8]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Alguns historiadors han proposat que Cleòpatra VI no era la seva germana, sinó la seva mare. Per als raonaments que fonamenten aquesta teoria vegeu: Cleòpatra VI

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Estrabó, "Geografia" 17, 1, 11 p. 796
  2. Cassi Dió, "Història de Roma" 39, 13, 1
  3. Estrabó, "Geografia", 12.3.34; 17.1.11
  4. Cassi Dió, "Història de Roma" 39, 12-16
  5. Cassi Dió,"Història de Roma" 39, 57, 1
  6. Porfiri, text recollit per Felix Jacoby, en "Die Fragmente der griechischen Historiker" nº 260, F 32, 28
  7. Plutarc, "Vides paral·leles: Marc Antoni" 3.2 - 3.6
  8. Cassi Dió,"Història de Roma" 39, 55-58