Orofernes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Orofernes (príncep)».
Infotaula de personaOrofernes
Orophernes of Cappadocia.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAriarathides (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesAriarates IV Modifica el valor a Wikidata  i Antioquis Modifica el valor a Wikidata

Orofernes, també Olofernes i Holofernes (en llatí Olophernes o Orophernes, en grec antic ̓Ολοφερνης, ̓Οροφέρνης, ̓Ορροφέρνης) va ser rei usurpador de Capadòcia de l'any 158 aC al 157 aC.

Ariarates IV de Capadòcia (224 aC-163 aC) inicialment no va tenir fills de la seva dona Antioquis i ella, pensant que era estèril i volent assegurar la successió, en va presentar amb enganys dos d'il·legítims, de noms Artiarates (o Ariarates) i aquest Olofernes. Va passar el temps i Antioquis va tenir fills, primer dues filles, però després un fill amb el nom de Mitridates, que més tard, quan va pujar al tron, va prendre el d'Ariarates V. La reina va informar al rei de la veritat i els dos fills no autèntics van ser apartats de la successió. Ariarates va ser enviat a Roma i Olofernes a Jònia, per tal d'evitar qualsevol aspiració al tron. Olofernes, més tard va passar a la cort selèucida. L'any 163 aC el seu germà Mitridates va ser proclamat rei sota el nom d'Ariarates V. Quan Ariarates es va negar a casar-se amb la germana de Demetri I Sòter, perquè els romans li van desaconsellar, Demetri va recolzar les pretensions d'Orofernes al tron de Capadòcia. Però Orofernes havia entrat a formar part d'una conspiració per derrocar Demetri, que va descobrir els fets i el va carregar de cadenes. Més tard el va alliberar, perquè volia que li servís contra Ariarates V.

Demetri va envair Capadòcia on va instal·lar al tron al príncep Orofernes protegit per soldats selèucides. Ariarates va fugir a Roma on va demanar al senat ser restaurat, però Olofernes també va poder enviar dos emissaris sense escrúpols, Timoteu i Diògenes, juntament amb els que havia enviat Demetri, per oposar-se al seu suposat germà. Segons Apià, el senat va acordar el repartiment del títol reial entre els dos candidats, amb Orofernes com associat. Aquesta associació, de ser certa, va ser breu, ja que Olofernes s'havia destacat en el seu regnat abans d'aquesta decisió del senat, per les seves mesures opressives, els elevats impostos i la introducció de costums jòniques. Va saquejar el temple de Zeus per pagar als soldats, ja que va témer un motí perquè no els havia pagat la soldada. Va veure que no tenia cap suport i no era res sense la presència dels soldats selèucides. Ariarates va ser restaurat al tron i va quedar com a únic governant i ja no es tenen més notícies d'Orofernes. En parlen, a més d'Apià, Diodor de Sicília, Foci, Polibi i Justí.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Olophernes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 17 maig 2021].