Deiotarus I

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaDeiotarus I
Dades biogràfiques
Naixement 120 aC
Mort 41 aC (78/79 anys)
Activitat professional
Ocupació Cònsol romà
Dades familiars
Fills Adobogiona
Modifica dades a Wikidata

Deiotarus I (Δηϊόταρος) fou un tetrarca i rei de Galàcia. Va néixer probablement vers el 110 aC i fou conegut com "el brau diví".

El seu pare fou amic de Marc Porci Cató Salonià el jove (Caius Porcius Cato Salonianus) pare de Cató d'Útica. Fou tetrarca dels tolistobois i va tenir capital a Blucium. Fou fidel aliat romà.

El 74 aC va derrotar a Frígia Eumac, general de Mitridates VI Eupator i en recompensa va rebre el títol de rei (no és clar si aquest títol li fou donat llavors, o després per Gneu Pompeu el 63 aC).

Probablement el 63 aC va rebre de Pompeu la Gadelonitis i Petita Armènia que va incorporar als seus dominis. Plutarc diu que ja era gran quan Cras va passar per Galàcia per anar a la seva expedició contra els parts (54 aC).

El 51 aC quan Ciceró va acampar a Cibistra, a la frontera de Capadòcia, per protegir Capadòcia i Cilícia dels parts, Deiotarus li va oferir els seus serveis, però el seu ajut va resultar innecessari.

A la guerra civil fou partidari de Pompeu junt amb el qual va fugir després de la batalla de Farsàlia (48 aC).

El 47 aC va demanar ajut a Domici Calví, llegat de Juli Cèsar a l'Àsia, contra Farnaces II del Pont, que s'havia apoderat de la Petita Armènia, i que en la campanya que va seguir va derrotar a gàlates i romans prop de Nicòpolis. Quan aquell mateix any Cèsar va anar a Àsia des d'Egipte, Deiotarus el va rebre submís i es va excusar pel suport donat a Pompeu. Cèsar li va permetre conservar el títol de rei però va donar els seus territoris a Mitridates de Pèrgam. tetrarca del trocmis (segons Hirti que sembla coincidir amb Ciceró) o que va donar una part a Ariobarzanes III de Capadòcia i va retornar a Deiotarus els dominis recuperats a Farnaces (segons Dió Cassi).

A la tardor del mateix any Brut va advocar per Deiotarus davant Cèsar a Nicea de Bitínia però sense èxit, però no és clar si per recuperar el seu regne o per suceir a Miridates de Pèrgam quan aquest va morir.

El 45 aC fou defensat davant Cèsar per Ciceró i durant l'estada a Roma el rei es va allotjar a casa de l'orador. Sens dubte reclamava la devolució dels seus territoris i la successió de Mitridates de Pèrgam però altres tetrarques també eren candidats. Llavors el seu nét Càstor el va acusar d'haver conspirat contra la vida de Cèsar quan aquest va anar a Galàcia i d'haver volgut ajudar a Quint Cecili Bas (segons Ciceró però Estrabó diu que Càstor era no el seu nét sinó el seu gendre i diu que Deiotarus el va fer matar juntament amb la seva dona i per tant la mateixa filla del rei).

Suides diu que Deiotarus va matar a Càstor per haver-lo acusat davant Cèsar. S'ha proposat la teoria d'un nét de nom Càstor i un gendre amb el mateix nom teoria reforçada perquè sembla que el net Càstor (Castorius) se suposa que és el príncep que governava a Paflagònia el 39 aC, i per tant el mort hauria estat el gendre.

Després Blesami i Hieres van restar a Roma com a delegats de Deiotarus per vetllar pels seus interessos. El 44 aC, després de la mort de Cèsar, sembla que Hieres va aconseguir de Marc Antoni, la restitució del regne a Deiotarus a canvi de 10000 sestercis, però ja el rei havia recuperat els seus dominis per la força només saber de la mort de Cèsar.

El 42 aC es va unir al partit de Brut i Cassi, però es va sotmetre als triumvirs després de la Batalla de Filips.

Va morir algun temps després a avançada edat, i el va succeir el seu fill Deiotarus II, el seu únic fill sobrevivent, ja que tots els altres fills segons Plutarc els havia fet matar per alguna raó o per impedir les disputes pel tron entre diversos germans.