39 aC
Aparença
| Tipus | any aC |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 39 aC (xxxix aC) |
| Islàmic | 681 aH – 680 aH |
| Xinès | 2658 – 2659 |
| Hebreu | 3722 – 3723 |
| Calendaris hindús | 17 – 18 (Vikram Samvat) 3063 – 3064 (Kali Yuga) |
| Persa | 660 BP – 659 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 212 |
| Ab urbe condita | 715 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 60 aC 50 aC 40 aC - 30 aC - 20 aC 10 aC 1 aC | |
| Anys | |
| 42 aC 41 aC 40 aC - 39 aC - 38 aC 37 aC 36 aC | |
Esdeveniments
[modifica]Imperi romà
[modifica]- Gai Calvisi Sabí i Luci Marci Censorí són cònsols.[1]
- Revolta siciliana: Sext Pompeu, que controla l'estret de Messina, bloqueja amb la seva flota l'abastiment de blat de Roma i acull els proscrits. Octavià i Marc Antoni es veuen obligats a negociar.[1]
- Estiu:
- Pacte de Misènum: Octavià i Antoni concedeixen a Sext Pompeu el domini de la Sicília, la Còrsega i la Sardenya, així com la promesa de donar-li l'Acaia i el consolat, a canvi de desbloquejar l'abastiment de blat de Roma.[2]
- Campanya de Ventidi contra Quint Labiè. Probablement durant l'hivern del 40-39 aC,[3] Antoni envia a la Síria un exèrcit comandat per Publi Ventidi Bassus, que expulsa Labiè del Taurus i el derrota en una batalla decisiva durant l'estiu. Més tard, Labiè és capturat i executat. El mateix estiu, Ventidi conquereix la Cilícia fins a l'Amanus i derrota Phranipates, principal lloctinent de Pacoros I. L'any següent, atrau Pacoros I a una emboscada on el jove príncep mor. La Síria és recuperada pels romans.[4]
- Octavià a la Gàl·lia. Escapa per poc d'una conspiració gal·la mentre travessava els Alps.[5] Confia el govern de la província a Marcus Vipsanius Agrippa, qui sotmet els aquitans revoltats, combat els belgues i els germans, i creua el Rin (39-38 aC).[6]
- Asini Pol·lió, polític romà, funda a l'Aventí la primera biblioteca (Atrium Libertatis) pública.[7]
Naixements
[modifica]- Antonia Major filla de Marc Antoni.[1]
- Júlia filla d'August.
Necrològiques
[modifica]- Quint Labiè, assassinat.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Continuum International Publishing Group. Chronology of the Roman Empire (en anglès), 2011. ISBN 978-1-4411-5478-1.
- ↑ University of Michigan Press. Clemency and Cruelty in the Roman World (en anglès), 2006, p. 366. ISBN 978-0-472-11515-0.
- ↑ History of the Jewish People in the Age of Jesus Christ 175 B.C.-A.D. 135. 1, 1973, p. 320. ISBN 978-0-567-02242-4.
- ↑ The Augustan Empire, 43 B.C.-A.D. 69. Cambridge University Press, 1996, p. 1193. ISBN 978-0-521-26430-3.
- ↑ C. Muquardt. Étude sur Marcus Agrippa, 1872.
- ↑ Éditions Complexe. Vercingétorix, ou, Le mirage d'Alésia, 1999, p. 223. ISBN 978-2-87027-712-6.
- ↑ Éditions l'Harmattan. Topographie de Rome. Lexique de topographie romana. 2, 2003, p. 372. ISBN 978-2-7475-3546-5.