Dinastia argèada

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'organitzacióDinastia argèada
Dades bàsiques
Tipus entitat dinastia
Història
Fundació 700 aC
Dissolució 309 aC
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

La dinastia argèada fou la primera dinastia reial de Macedònia (grec οἱ Ἀργεάδαι) entre vers el 700 aC i el 310 aC. La tradició busca els seus orígens a Argos al Peloponès i inicialment els sobirans foren els caps de la tribu dels argèades però es van expandir fins a fundar un gran regne en temps de Filip II de Macedònia que amb el seu fill Alexandre el Gran foren els reis principals de la dinastia. Els argèades reclamaven ser descendents dels temènides d'Argos l'ancestre dels quals era Temenos (Temenus) rebesnét d'Heracles o Hèrcules. Una inscripció amb aquesta creença es va trobar a les excavacions del palau reial a Aegae Manolis Andronikos a la "tholos" (cambra del tron), i també ho esmenta Heròdot i altres historiadors antics.

Segons la llegenda tres germans de la casa temènida, Gauanes, Aeropus i Perdicas van fugir d'Argos cap Il·líria i després a l'alta Macedònia a una ciutat anomenada Lebaea on van servir al reietó local; quan aquest els va demanar sortir del seu territori a causa d'un somni, van anar cap a la baixa Macedònia, prop del jardí de Mides a la zona del Mont Bermio on van establir un regne propi. Segons Tucídides van expulsar als pierians de Pièria i van conquerir una franja de terreny a Peònia junt al riu Axios estenent-se a Pel·la i a la mar i més tard van afegir Migdònia expulsant als edons, i Eordea i Almòpia expulsant als eordians i almopians. El 504 o 500 aC el rei Alexandre I de Macedònia va participar en els jocs olímpics i la seva participació fou impugnada per altres participants que negaven que fos grec; el Hellanodikai va examinar la seva pretensió de ser argèada i va permetre a Alexandre participar i va obtenir un triomf.