Història de la Guerra del Peloponès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Història de la guerra del Peloponès)
Infotaula de llibreHistòria de la Guerra del Peloponès
(grc) Ἱστορίαι Modifica el valor a Wikidata
Thucydides Manuscript.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra històrica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorTucídides
LlenguaGrec antic
PublicacióAntiga Grècia, 431 BC
Creaciósegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Format perMelian dialogue (en) Tradueix
Discurs fúnebre de Pèricles
Dialogue des Platéens (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Edició en català
TraductorJaume Berenguer
Dades i xifres
Temaguerra del Peloponès Modifica el valor a Wikidata
GènereHistòric
Altres
ISBNISBN 9788429762662, ISBN 9788429762679, ...
Manuscrit de la Història de Tucídides, del segle X

La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra. Editors posteriors van dividir el text en vuit llibres.

La Història és un dels llibres d'història més antics que es conserven, i és considerat la primera aproximació científica en la història escrita. Els estudiosos estan dividits respecte si cal considerar el text una crònica objectiva dels esdeveniments o si es tracta d'una obra amb fins literaris que presenta una visió parcial dels fets.

Tucídides va morir mentre treballava en la Història, que finalitza amb una frase inacabada i sols arriba fins a l'any 411 aC, deixant els últims sis anys de la guerra sense tractar.

Temàtica[modifica]

L'obra és un relat cronològic detallat i analític de la guerra que entre el 431 i el 404 aC va enfrontar Esparta i Atenes per la supremacia a Grècia. Comença descrivint els cinquanta anys de pau (Pentecontècia) que van precedir la guerra, i continua narrant el conflicte que passà per tres fases: un enfrontament de deu anys, una treva de set, i la represa de les hostilitats durant deu anys més.

Estil i composició[modifica]

La Història de Tucídides va introduir aportacions innovadores amb el seu mètode històric, tal com exposa al capítol vint-i-dos del primer llibre,[1] en què descriu la seva voluntat de desglossar la veritat amb l'anàlisi rigorosa de les dades i els testimonis. Molts dels seus principis han passat a formar part del mètode de treball dels historiadors futurs.

  • Cronologia: una de les innovacions més destacades de Tucídides va ser el seguiment estricte de la cronologia, registrant els esdeveniments any per any, començant per les campanyes de l'estiu i acabant amb la temporada d'hivern, més tranquil·la. Aquest mètode contrasta amb la Història d'Heròdot, que agrupava els fets relacionats en blocs temàtics independentment de quan passessin.
  • Neutralitat: tot i ser un atenenc i un combatent en el conflicte, Tucídides afirma voler exposar els fets des d'un punt de vista neutral. L'opinió majoritària és que va aconseguir presentar una visió imparcial de la guerra, tot i que estudiosos com Ernst Badian disputen aquesta asserció i l'acusen d'afavorir els atenencs.
  • Discursos: un tret distintiu de l'obra és la inclusió de dotzenes de discursos pronunciats per les principals figures de la guerra. Tucídides transcriu els discursos dels generals a les seves tropes abans de les batalles, pronunciaments polítics, o debats entre diferents faccions. De tots els discursos, el més famós és l'oració funerària de Pèricles, al segon llibre, en què lloa els atenencs caiguts. Tot i que Tucídides va sentir molts d'aquests discursos, o li van ser transmesos per testimonis directes, és molt probable que d'altres siguin llicències literàries per part seva.
  • Fonts: la Història es presenta amb la forma d'un relat literari sense mencionar les fonts de l'autor. Així com Heròdot sovint descrivia diverses versions existents d'un mateix fet i deixava que el lector decidís, Tucídides presenta una única versió com a certa i indiscutible.
  • Deïtats: a diferència dels relats homèrics, en què els déus participaven activament en la guerra, o Heròdot, que mencionava sovint el paper dels déus i la seva influència, Tucídides presenta tots els esdeveniments de la seva història com a efecte de l'acció humana.



Divisió de l'obra[modifica]

Llibre Seccions Capítols i continguts
Llibre I 1.1-1.19. I: l'estat de Grècia des dels temps més antics fins l'inici de la Guerra del Peloponès.
V: segon congrés de Lacedemònia, preparacions per la guerra i enfrontaments diplomàtics, Ciló, Pausànies, Temístocles.
1.20–1.23 Metodologia
1.24–1.66 Causes de la guerra (433-432 aC) L'afer d'Epidamne (1.24–1.55)
L'afer de Potidea (1.56–1.66)
1.67–1.88 Primer Congres de la Lliga del Peloponès a Lacedemònia El discurs dels Corintis (1.68-1.71)
El discurs dels enviats atenesos (1.73–1.78)
Discurs d'Arquidam (1.80–1.85)
Discurs d' (1.86)
1.88–1.117 Pentecontaetia (478-432 aC) Del final de la Guerra amb els perses a l'inici de la Guerra del Peloponès, El pas de la supremacia a l'imperi.
1.119–1.125 Segon Congrés de la Lliga del Peloponès a Lacedemònia
Llibre II VI: primer any de guerra: l'Inici de la Guerra del Peloponès, la primera invasió de l'Àtica, oració funerària de Pèricles.
VII: segon any de guerra: la plaga d'Atenes, posició i política de Pèricles, caiguda de Potidea.
VIII: tercer any de guerra: setge de Platea, victòries navals de Formió, incursió tràcia a Macedònia sota Sitalces.
Llibre III IX: quart i cinquè anys de guerra: la revolta de Mitilene i el posterior debat.
X: cinquè any de guerra: judici i execució dels Plateencs, revolució Còrcira.
XI: sisè any de guerra: campanyes de Demòstenes a la Grècia occidental, ruïna d'Ambràcia.
Llibre IV XII: setè any de guerra: l'ocupació de Pilos, la rendició de l'exèrcit espartà a Esfactèria.
XIII: setè i vuitè anys de guerra: la fi de la revolució Còrcira, pau de Gela, captura de Nisaea.
XIV: vuitè i novè anys de guerra: invasió de Beòcia, caiguda d'Amfípolis, èxits de Bràsides.
Llibre V XV: desè any de guerra: mort de Cleó i Bràsides, pau de Nícies.
XVI: sentiment antiespartà al Pelopònes, lliga de Mantinea, Elis, Argos i Atenes, Batalla de Mantinea i trencament de la lliga.
XVII: setzè any de guerra: els diàlegs de Melos, el fat de Melos.
Llibre VI XVIII: dissetè any de guerra: la campanya siciliana, l'afer de les Hermae, la marxa de l'expedició.
XIX: dissetè any de guerra: faccions a Siracusa, història d'Harmodi i Aristogitó, desgràcia d'Alcibíades.
XX: dissetè i divuitè anys de guerra: inacció de l'exèrcit atenenc, Alcibíades a Esparta, setge de Siracusa.
Llibre VII XXI: divuitè i dinovè anys de guerra: arribada de Gílip a Siracusa, fortificació de Decèlia, èxits dels siracusans.
XXII: dinovè any de guerra: arribada de Demòstenes, derrota dels atenencs a Epípoles, follia i obstinació de Nícies.
XXIII: dinovè any de guerra: batalles a la Gran Badia, retirada i anihilació de l'exèrcit atenenc.
Llibre VIII XXIV: dinovè i vintè anys de guerra: revolta a Jònia, intervenció de Pèrsia, la guerra a Jònia.
XXV: vintè i vint-i-unè anys de guerra: intrigues d'Alcibíades, retirada dels subsidis perses, cop d'estat oligàrquic a Atenes, patriotisme de l'exèrcit a Samos.
XXVI: vint-i-unè any de guerra: retorn d'Alcibíades a Samos, revolta d'Eubea i caiguda dels Quatre-cents, Batalla de Cinossema.

Tradició manuscrita[modifica]

Sigla Manuscrit Localització Data
A Codex Parisinus suppl. Gr. 255 suppl.graec.255 París Bibliothèque nationale de France s. XI-XII
B Codex Vaticanus graecus 126 Vat.gr.126 Vaticà Biblioteca Apostolica Vaticana s. XI
C Codex Laurentianus LXIX.2 Plut.69.2 Florència Biblioteca Medicea Laurenziana s. X
E Codex Palatinus Heidelbergensis 252 Palat.252 Heidelberg Universitätsbibliothek Heidelberg s.IX (finals)
F Codex Monacensis 430 Cod.graec.430 Munic Bayerische Staatsbibliothek s. XI
G Codex Monacensis 228 Cod.graec.228 Munic Bayerische Staatsbibliothek s. XIII
M Codex Britannicus II, 727 Add MS 11727 Londres British Library s. XI

Llegat[modifica]

Juntament amb les Històries d'Heròdot, l'obra de Tucídides fou una de les influències fonamentals sobre la historiografia romana d'Orient.[2]

Referències[modifica]

  1. Thucydides. La guerra del Peloponneso. 14. ed. Milano: Garzanti, 2013. ISBN 978-88-11-36091-9. 
  2. Korobéinikov, 2014, p. 7.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història de la Guerra del Peloponès