Pilos (Messènia)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPilos
Πύλος
Pylos-sfaktiria.JPG
badia de Pilos

Localització

36° 54′ 00″ N, 21° 41′ 00″ E / 36.9°N,21.683333333333°E / 36.9; 21.683333333333
Estat Grècia
Regió Regió del Peloponès
Municipi Pylos-Nestor
Població
Total 2.345 (2011)
• Densitat 0,16 hab/km²
Llengua Grec
Geografia
Superfície 143.91 km²
Altitud 3 m
Limita amb Nestoras
Indicatius
Codi postal 240 01
Fus horari
Prefix telefònic 27230
Modifica dades a Wikidata

Pilos (en grec Πύλος, habitualment transliterat Pylos) (en català medieval: Port Jonc, també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino,[1] en àrab Iruda, en turc Anavarin, en francès Navarin) és una ciutat de Grècia al Peloponès, capital de la prefectura de Messènia amb 5.401 habitants al cens del 2001. Segons l'actual administració territorial Pilos està inclosa en la unitat municipal Pilos-Nestoras.

Geografia[modifica]

Pilos està situada al voltant d'una badia de cara a la mar Jònica, al Cap Coryphasium (Zonchio), i als peus d'un promontori que és la prolongació del mont Aghios Nikolaos (482 m), dalt del qual hi ha l'antiga fortalesa i que acaba en abruptes penya-segats a nord i a l'est. Dins del municipi de Pilos hi ha la bella platja de Voidokilià.

El territori està format per terra rogenca, on creixen moltes cebes marines emprades en medicina. També hi ha roques de tipus calcari. Gairebé no hi ha arbres però sí que creixen diverses plantes arbustives entre les roques: sàlvia, genisteae, estepes.

Els aiguamolls del districte de Gialova comprèn una de les 10 llacunes més grans de Grècia[2] i ha estat classificada com a una de les àrees d'ocells importants d'Europa.[3] Dins el territori municipal de Pilos es troba una àrea arqueològica de 1.500 acres, que es troba entre Gialova i la badia de Voidokilia. El nom dels aiguamolls és Vivari, paraula que ve del llatí i vol dir «viver de peixos». En el seu punt més profund la llacuna té una fondària d'uns 4 metres. És la parada més al sud on les aus migratòries procedents dels Balcans descansen en el seu viatge a Àfrica, el nombre d'aus acollides es calcula en no menys de 225 espècies, entre les quals estan: l'ardèid, els corb marí, el xoriguer petit, la gavina corsa, el flamenc, l'àguila peixatera i l'àguila imperial.[4] A més s'hi poden trobar algunes espècies en perill d'extinció a tota Europa, com el camaleó africà. El municipi ha situat diversos punts de guaita per observar els ocells en el seu entorn natural.

Història[modifica]

Pilos vista des del nord

Antiguitat[modifica]

S'han trobat proves que demostren que aquest territori va estar poblat amb continuïtat des del neolític. El poeta Homer diu que estava governada pel rei Nèstor.[5][a] Pilos fou una ciutat de Messènia[b] i és esmentada pels historiadors per primera vegada quan fou una de les darreres ciutats a caure en mans dels espartans a la segona guerra messènica, després de la qual la major part dels habitants van emigrar cap a Sicília.[8]

Torna a aparèixer a la història el 424 aC durant la guerra del Peloponès quan el comandant atenenc Demòstenes hi va erigir una fortalesa al promontori (anomenada Coryphasium, en grec, Koruphasion pels espartans, però Pilos (Pylos) pels atenencs), que va acabar amb la batalla de l'illa Sphacteria (a la vora del cap) contra els espartans; la fortalesa va restar en mans dels atenencs segons el tractat del 421 aC, i la van conservar 15 anys (fins al final de la guerra).[9]

El 371 aC Epaminondes va restaurar Messènia i la ciutat fou disputada per messenis i aqueus. La ciutat fou membre de la Lliga Aquea segons se sap per una moneda però es desconeix en quines dates. Després va estar sota domini romà i bizantí i sota aquest darrer imperi fou integrada en la lliga del Peloponès.[10]

Edat mitjana[modifica]

L'antic nom medieval d'Avarino fou donat probablement perquè s'hi van establir els àvars al segle VI.[c] El castell fou construït per Guillem II de La Roche que fou també qui va construir la nova ciutat (Neokastron, en grec) a la part sud de la badia, que fou coneguda per Navarino pels llatins, Zonklon pels venecians, i Anavarin pels otomans. L'illa de Sphakteria protegia el port que era considerat un dels més segurs de la Morea. Durant l'alta edat mitjana només s'esmenta una vegada amb el nom Pylos, per una ràtzia dels àrabs de Creta al final del segle IX (vers 872 o 873). No s'esmenta amb el nom Avarinos fins al segle XII en una Notitia eclesiàstica, el 1293 en un crisòlbul de l'emperador Andrònic II Paleòleg (1282-1328), i a la versió grega de la Crònica de Morea. Com Iruda l'esmenta al-Idrissí al segle XII.[11]

Després del 1205 va passar als francs i va formar part del Principat d'Acaia sent coneguda aleshores com a Port de Jonc i formant una baronia. El 1281 Nicolas II de sant Omer, senyor de Tebes va rebre uns territoris a Messènia a canvi de les possessions de la seva esposa a Kalamata, entre aquests territoris estava Navarino, on va construir un castell. El 4 de novembre del 1354 davant de la seva costa va tenir lloc la batalla naval de Zonklon,[12] que va cloure la Guerra venecianogenovesa amb la derrota veneciana, la captura del seu almirall i gran part de la flota, sotmesos per la flota genovesa de Paganino Doria. A mitjan segle s'hi van establir albanesos i el 1381/1382 va aparèixer la Companyia Navarresa (que incloïa gascons i italians).

Primer període venecià i otomà[modifica]

Navarino va ser reconquerida pels venecians el 1417,[13] i el 1423 van comprar tots els drets al baró genovès. Des d'aquest any va patir atacs otomans sent el més greu el de 1460 quan totes les terres de l'entorn foren assolades per Mehmet II i després d'això els venecians només van conservar algunes places (Navarin, Modon, Koron, Argos, Monemvasia i Thermisia.[14] El 1479 els otomans van reconèixer la sobirania veneciana.

Fou ocupada pels otomans al mateix temps que Modon i Koron (i algunes altres) el 1500 després de les batalles de Zonchio i de Modona. El proveditore venecià Contarini es va rendir l'agost del 1500 tot i que disposava de 3.000 homes i de queviures per tres anys. Pocs mesos després en un atac sorpresa els venecians la van recuperar i van aniquilar la guarnició de geníssers, però els otomans la van reconquerir sota Ali Pasha (per terra) i Kamal Reis (per mar) el 20 de maig de 1501. La possessió otomana fou confirmada pel tractat de pau del 1503. Llavors fou un punt de concentració de la flota otomana i de vaixells corsaris turcs.

Poc després de la batalla de Lepant (7 d'octubre de 1571) els otomans van reconstruir una flota a Navarino sota el comandament d'Urudj Ali Pasha i van derrotar a una flota cristiana manada per En Joan d'Àustria. (1572). Després d'això es va construir una nova fortalesa (Neokastron 1572-1573). Fou part del sanjak de Mistras des de 1574. El segle següent la va visitar Evliya Çelebi que diu que els ingressos que produïa eren directament pel soldà.

Fou recuperada pels venecians el 1645 (a l'inici de la guerra turcoveneciana), ja que els otomans la utilitzaven com a base contra Creta, però retornada a la pau del 1648. Altre cop els venecians se'n van apoderar el 1686; el venecià Francesco Morosini ajudat pel comte suec Königsmark, va conquerir per assalt la fortalesa de Koron i tot seguit es va traslladar a Navarino (la vella i la nova) defensada per Mustafà Paixà i Djafer Pasha, i la va ocupar, igual com Modon, Kalamata, Zarnata, Pasava, Celebfe i Vitylo; fou la capital de la Morea veneciana, però fou retornada per la pau de Passarowitz el 1715. En el període venecià tenia entre 1.400 i 1.800 habitants (1415 el 1686, 1797 el 1700, 1800 el 1711). Sota l'Imperi Otomà fou convertida en un kada o kaza turc del sanjak de Morea.

Període rus i otomà[modifica]

Batalla naval de Navarino del 1728

Durant la guerra russo-turca (1768-1774) els russos la van ocupar després de derrotar una ferotge resistència que va durar sis dies de la població turca i la guarnició. Els russos van entrar a la fortalesa de Neokastro, no gaire ben fortificada però amb abundant artilleria i municions, que va capitular el 10 d'abril de 1770. Els turcs van poder traslladar-se a Creta deixant als cristians, alguns dels quals eren presoners als harems. Fou la principal base russa a Morea durant el 1770. L'almirall Alexis Orlov la va destruir i evacuar l'1 de juny de 1770 i fou recuperada pels otomans l'endemà.

El 29 de març de 1821 els rebels grecs la van assetjar; els turcs de tota Arcàdia s'hi havien refugiat. Entre el dia 1 i el 7 d'agost els otomans es van rendir i els grecs els van massacrar. Però en foren expulsats per Ibrahim Pasha i els egipcis el 1825 el 29 d'abril (Paliokastro) i l'11 de maig (Neokastro).

Independència grega[modifica]

El 27 d'octubre de 1827 es va lliurar una gran batalla entre els turcs i les flotes de França, Anglaterra i Rússia en aquesta badia. Fou la darrera gran batalla naval de vaixells de vela de la història, i la derrota otomana va suposar finalment la independència grega. Ibrahim Pasha va concertar aviat una treva però Navarino va restar a les seves mans fins a la primavera del 1828 (en què els turco-egipcis foren rellevats per forces franceses manades pel general Maison) i Ibrahim no va sortir de la península fins a la tardor.

La moderna ciutat de Pilos fou construïda entre el 1828 i el 1832 al promontori de Koryphasion, això és darrere del cap meridional de la badia de Navarino i fou capital del districte (eparquia) de Pylie del nomos (província) de Messènia. Localment encara va ser per un temps anomenada Neokastron, ço és "castell nou" en grec, per les fortificacions turques del segle XVI (les fortificacions llatines del segle XIII de Port de Jonc eren anomenades Palaiokastron, ço és "castell vell" en grec). El 1971 tenia 2.258 habitants.

Organització territorial[modifica]

Mapa de Pilos-Nestoras

Actualment el terme municipal de Pilos està subdividit en els següents districtes:

  • Ampelokipoi
  • Chomatada
  • Gialova
  • Glyfada
  • Iklaina
  • Kallithea
  • Kynigos
  • Mesochori
  • Pappoulia
  • Pidasos
  • Pyla
  • Pilos (nucli urbà)

Demografia[modifica]

Any habitants del
nucli urbà
habitants de
tot el municipi
1981 2.594 -
1991 2.014 5.340
2001 2.104 5.402
2011 2.767 5.287

Notes[modifica]

  1. Les excavacions en relació a l'edat del bronze a Pilos les va realitzar Carl Blengen, qui va trobar les restes del palau de Nèstor i unes inscripcions en escriptura Lineal B amb el nom micènic de la ciutat (pu-ro).[6]
  2. Aquesta polis era un estat d'uns 2.000 km² i a seva població va anar dels 50.000 hab als 120.000 durant l'època micènica.[7]
  3. No podria ser per causa dels navarresos perquè el nom ja existia al segle XIV quan va actuar la Companyia Navarresa.

Referències[modifica]

  1. «Navarino». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Cultural corridors of south east Europe
  3. Mediterranean Wetlands Conference,[1] dies 5 al 9 de juny del 1996, Venècia
  4. Andrea Bonetti, Surf birds
  5. Homer, Odissea, XVII 108-112
  6. Blegen, Carl William; Rawson, Marion; Davis, Jack L.; Shelmerdine, Cynthia W. (2001), A Guide to the Palace of Nestor, Mycenaean Sites in its Environs and the Chora Museum (2 ed.), ASCSA, ISBN 9780876616406, p.3-5
  7. Schwartz, G.M.; Nichols, J.J. (2010). After Collapse: The Regeneration of Complex Societies, ed. University of Arizona Press. p. 80. ISBN 9780816529360
  8. Wachsmann, S.; Bass, G.F. (2008). Seagoing Ships and Seamanship in the Bronze Age Levant, Texas A&M University Press. p. 359. ISBN 9781603440806
  9. Tucídides Història de la guerra del Peloponès, IV. 31
  10. Polibi, "Històries" IV 25, 4
  11. Bées, N.; Savvides, A. (1993). «Navarino», en:"The Encyclopedia of Islam", Nova edició, volum VII, Mif–Naz, Leiden i Nova York, ed. BRILL, p. 1037–1039, ISBN 90-04-09419-9
  12. Kenneth Meyer Setton i Harry W. Hazard, A History of the Crusades: The fourteenth and fifteenth centuries (anglès)
  13. Bon, Antoine (1969), La Morée franque. Recherches historiques, topographiques et archéologiques sur la principauté d’Achaïe, París, ed: De Boccardi p. 284, 417.
  14. Diversos autors. The Cambridge Modern History (en anglès). Cambridge : The University press, 1902, p. 75. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pilos (Messènia) Modifica l'enllaç a Wikidata