Flamencs (animal)

(S'ha redirigit des de: Flamenc (animal))
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaFlamencs
Phoenicopterus
Flamingos Laguna Colorada.jpg
Camargueflamingos.jpg
Flamencs rosats a la Camarga
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePhoenicopteriformes
FamíliaPhoenicopteridae
GènerePhoenicopterus
Bonaparte, 1831
Espècies
Distribució
Flamingo range.png
Modifica dades a Wikidata

Els flamencs o àlics són els membres d'un grup d'ocells que pertanyen a la família dels fenicoptèrids (Phoenicopteridae) i l'ordre dels fenicopteriformes (Phoenicopteriformes). Es distingeixen sis espècies, quatre del Nou Món i dues del Vell.

Morfologia[modifica]

Es tracta d'uns ocells molt esvelts, de 80 - 140cm de llarg, amb llarguíssimes potes i coll. El bec és molt característic, i perfectament adaptat per a furgar en el fang. La mandíbula superior, menor que la inferior és l'única mòbil. El bec té una pronunciada curvatura cap avall i està dotat d'unes laminetes internes per retenir les substàncies alimentàries al filtrar el llim. Els peus tenen quatre dits, els tres davanters units per una membrana i el posterior molt menut.

Totes les espècies són de color rosa més o menys fort, des del rosa clar gairebé blanc del flamenc rosat, fins al color salmó del flamenc del Carib.

Mentre volen mantenen el coll i les potes completament estirats.

Ecologia[modifica]

Necessiten grans extensions d'aigua poc profunda, normalment salines, salobres o alcalines, des del nivell del mar fins als 5.000 m d'altitud. Es troben a tots els continents a excepció d'Austràlia. Els flamencs s'alimenten d'algues i crustacis filtrant el llim. El seu bec està perfectament adaptat a separar el llim i el fang dels aliments dels quals es nodreix. L'estructura laminar de l'interior del bec i la superfície aspra de la llengua faciliten la tasca.

Fan els nius de fang, amb forma de tronc de con, amb el cim còncau, on ponen un únic ou blanc (de vegades dos) que coven durant uns 30 dies. Els flamencs alimenten les seves cries amb una "llet" similar a la de les colomes, però amb més greix i menys proteïnes, que és produïda per glàndules ubicades en la zona superior del tracte digestiu. Les cries són alimentades amb aquest producte durant uns dos mesos, fins que el seu bec està prou desenvolupat per a filtrar l'aliment.

El color[modifica]

Les cries de flamenc surten de l'ou amb el plomatge blanc, però les plomes de l'adult són de color rosa lluminós a vermell, a causa de carotenoides obtinguts del seu aliment. Un flamenc que s'alimenta bé i és saludable és de color rosa lluminós a vermell. El flamenc més rosat és el més desitjable com a company. Un flamenc blanc o pàl·lid està generalment malalt o ha patit de manca de menjar.

Taxonomia[modifica]

Tradicionalment tractats com membres d'un únic Ordre (Phoenicopteriformes) i una única família (Phoenicopteridae) van ser inclosos a l'Ordre Ciconiiformes en la Taxonomia de Sibley-Ahlquist. Altres especialistes, però, continuen situant-los al seu propi Ordre.

Es classifiquen habitualment en tres gèneres amb sis espècies.[1]

Galeria[modifica]

Esquelet de flamenc mostrant l'especialitzat bec  
Detall del plomatge  
Parella de flamencs andins  

Articles relacionats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Josep del Hoyo i J. Nigel. Illustrated checklist of the birds of the world. Vol.1, Non passerines. Lynx Edicions, 2014. ISBN 978-84-96553-94-1

Bibliografia[modifica]

  • Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology
  • Ubilla, M.; Perea, D., Tambussi, C., and Tonni, E. (1990). "Primer registro fósil de Phoenicopteridae (Aves: Charadriiformes) para el Uruguay (Mio-Plioceno)". Anais da Academia Brasileira de Ciências 62: 61–68. ISSN 0001-3765.
  • Walker, Matt (13 August 2009). "Why flamingoes stand on one leg". BBC News
  • Hill, G. E.; R. Montgomerie, C. Y. Inouye and J. Dale (June 1994). "Influence of Dietary Carotenoids on Plasma and Plumage Colour in the House Finch: Intra- and Intersexual Variation". Functional Ecology (British Ecological Society) 8 (3): 343–350. doi:10.2307/2389827. JSTOR 2389827.

Enllaços externs[modifica]