Carotenoide

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
β-carotè

Els carotenoides són un grup de pigments[1] vegetals liposolubles[2] sintetitzats per organismes que fan la fotosíntesi, bacteris que no la fan i alguns fongs[3] caracteritzats per tindre un color intens[4] (entre la gama de colors entre el vermell i el groc).[5] Tots els organismes que depenen del sol per a obtenir energia, ja siguin bacteris o plantes, contenen carotenoides; es troben a les membranes dels tilacoides i a les de l'embolcall dels cloroplasts.2019[cal citació] Es coneixen al voltant de 700 tipus de carotenoides.[5]

Els únics animals que se sap que produeixen carotenoides són els afidoïdeus i els tetraníquids, els quals van adquirir la capacitat i els gens dels fongs.[6][7][8]

El seu efecte antioxidant fa que aquests compostos tinguin un paper essencial per a protegir els organismes per tal que no pateixin danys durant la fotosíntesi, el procés de convertit la llum solar en energia química.

Químicament presenten els dobles enllaços conjugats,2019[cal citació] i poden ser de dos tipus: carotens o xantofil·les,[5] aquestes últimes contenen, a més, oxigen. Exemples de carotenoides són la luteïna, la violoxantina, la bixina o la neoxantina.

Els carotenoides són beneficiosos per a l'anèmia drepanocítica,2019[cal citació] i com a prevenció de les cataractes, la degeneració macular (luteïna, zeaxantina, licopè2019[cal citació]) i les malalties cardíaques, entre altres disfuncions.[9]

Referències[modifica]

  1. Meléndez-Martínez, Antonio J. «Prólogo». A: Carotenoides en agroalimentación y salud. Mèxic: Terracota, 2017, p. 8. ISBN 978-84-15413-35-6. 
  2. Berman, 2017, p. 330.
  3. Álvarez; Alcalde, 2017, p. 537.
  4. Britton, George. «Preface». A: Carotenoides en agroalimentación y salud. Mèxic: Terracota, 2017, p. 10. ISBN 978-84-15413-35-6. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Mínguez Mosquera; Pérez Gálvez; Hornero-Méndez, 2006, p. 3.
  6. Moran, N. A.; Jarvik, T. «Lateral Transfer of Genes from Fungi Underlies Carotenoid Production in Aphids». Science, 328, 5978, 29-04-2010, pàg. 624–627. DOI: 10.1126/science.1187113.
  7. Altincicek, B.; Kovacs, J. L.; Gerardo, N. M. «Horizontally transferred fungal carotenoid genes in the two-spotted spider mite Tetranychus urticae». Biology Letters, 8, 2, 14-09-2011, pàg. 253–257. DOI: 10.1098/rsbl.2011.0704.
  8. Nováková, Eva; Moran, Nancy A. «Diversification of Genes for Carotenoid Biosynthesis in Aphids following an Ancient Transfer from a Fungus». Molecular Biology and Evolution, 29, 1, gener 2012, pàg. 313–323. DOI: 10.1093/molbev/msr206.
  9. Olmedilla Alonso, 2017, p. 38.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carotenoide Modifica l'enllaç a Wikidata